Política
"La policia dels EUA va insistir que no entraríem pas al seu país. 'Tenim tot el dret a no deixar-te entrar', em van dir"
Al consulat dels EUA a Barcelona no els van deixar entrar perquè "només era per a ciutadans nord-americans"
Què va passar exactament quan vau aterrar a l’aeroport JFK de Nova York?
Després d’aterrar, i quan encara no havíem arribat al control d'immigració, ja hi havia en un passadís un reguitzell de policies, amb llistes a les mans, que anaven agafant passaports. Quan ens va tocar a nosaltres, ens van demanar els documents i ens van dir que els hem havíem d'acompanyar a la comissaria. D’entrada ens vam pensar que era un control rutinari i escollit aleatòriament. A la comissaria ens hi vam estar dues hores, ben tranquils, pensant que es tractava d’un simple tràmit. Em van preguntar les dades personals, si coneixia alguna víctima de l'11-M, si coneixia un tal Mohammed (ni ells sabien com pronunciar-ne el nom), etc.
Em va venir a buscar un agent que es va identificar com a membre de l'FBI. Se'm van emportar en una altra sala del mateix departament. Aquí ja em vaig quedar sola, sense el Martí. L'home anava vestit de paisà. Van continuar les preguntes, fins que em van dir que o em deportaven o passava la nit sota custòdia per esperar un vol l'endemà al matí. Allà vaig exigir que em deixessin trucar al consolat espanyol. Vaig fer la trucada, però em va sortir el contestador i vaig penjar. Després hem sabut que si ens haguéssim esperat, el missatge del contestador ens hauria donat un altre número de telèfon.
En un moment de l'interrogatori em van fer jurar veridicitat en tot allò que contestés. Amb la mà alçada inclosa. Em van preguntar quants idiomes parlava, si estava a gust parlant amb ells, el motiu del nostre viatge, el meu historial laboral, on havia viscut al llarg de la meva vida, etc. D'aquelles preguntes ara en tinc un informe per escrit.
Quan es va acabar l'interrogatori vaig sortir a preguntar pel guia que ens esperava per dir-li que ens retardaríem, però la policia ens van insistir que no entraríem pas al país, exactament ens van dir: "Tenim tot el dret a no deixar-te entrar".
Quan ens van dir que havíem de tornar a Barcelona, el Martí va començar a buscar un bitllet d'avió per a ell. El meu me'l pagaven perquè em deportaven. A ell li demanaven 1.800 dòlars per tornar a Barcelona. Gràcies a un home cubà que va fer com d'intermediari de la companyia aèria i va començar a explicar a tothom què estava passant, la injustícia que s'estava produint, finalment la companyia va deixar passar el meu marit sense haver de pagar.
En l’informe per escrit a què has fet referència, hi ha alguna referència als delictes que t'atribueixen que has comès?
A l'informe hi ha un codi de números que ni tan sols la policia espanyola sap desxifrar ni sap què vol dir. Hi diu: "Has estat trobat inadmissible per entrar als EUA pel motiu..” i en el motiu hi consta aquest codi indesxifrable. En el mateix informe també constaten que m'han tornat al país d'origen.
Vaig poder afegir que no m'havien donat cap explicació, que no ens havien ofert res de menjar ni de beure, i que les meves paraules no tenien cap significat al seu país. Tot sota jurament. Tot i que jo vaig signar el document, després ens hem fixat que ells no el van firmar.
Quins tràmits heu fet des de que heu arribat?
Just quan vam aterrar a Barcelona vam anar a la comissaria de l'aeroport i no ens van dir res de res. Després vam anar al consolat dels Estats Units a Barcelona, que ni tan sols ens van deixar entrar, dient-nos que només era per a ciutadans nord-americans.
Vam trucar a l'ambaixada nord-americana a Madrid. Ens van dirigir a un web on en teoria es pot consultar el meu "tema", però allà ha estat impossible trobar res de res. Es tracta d'una web nord-americana molt genèrica.
A Barcelona vam anar al Departament de Justícia i ens van dir que no hi podien fer res. Allà també vam preguntar pel Síndic de Greuges i ens van dir que ens hi dirigíssim si volíem però que creien que no hi podria fer gran cosa.
Des de la policia de Tarragona em diuen que jo no he fet res i que no volen trucar als Estats Units perquè no hi ha res a dir. Des d'allà em diuen que això s'ha de resoldre a nivell polític, a nivell diplomàtic.
Hem demanat el Document de Penals al Ministeri de Justícia espanyol a Barcelona, en el qual consta que jo no tinc cap antecedent penal. Aquest document és oficial a l'Estat espanyol i demostra que no he comès cap delicte.
Hem enviat tota la paperassa (passaport, DNI, Document de Penals i l'informe) al consolat espanyol a Nova York.
Hem demanat hora, a través d'una instància per escrit, per parlar amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona.
Heu rebut algun tipus d'assessorament? Heu parlat amb advocats?
No hem rebut cap tipus d'assessorament, tret d'un parell de consultes que hem fet a advocats amics de la família.
Vas comunicar els fets als mitjans de comunicació?
Quan vaig arribar a Barcelona vaig enviar un e-mail a El Periódico, La Vanguardia, El País, l'ABC i el Diari de Tarragona, però no vaig rebre cap resposta per part dels mitjans. Després, un amic va contactar amb una periodista de l'AVUI.CAT, que de seguida va publicar la notícia sobre el meu cas, el dimarts al migdia. L'endemà al matí, a RAC1 em van entrevistar, també perquè un amic meu es va posar en contacte amb l'emissora.
Penseu tornar a intentar viatjar als EUA?
De moment, els diners de 15 dies de viatge a Nova York i al Canadà els hem perdut. L'assegurança del viatge aquest tipus de qüestions no les contempla...
Quant a viatjar als Estats Units, doncs hauríem de demanar un visat a Madrid, i tot i així no és cap garantia que pogués entrar. De totes maneres, per sempre més hauré d'escriure a la Green Card que com a immigrant has d'omplenar a l'avió que una vegada no m'hi van deixar entrar.
Però bé, divendres marxem una setmana a Egipte...
Què reclames?
Jo no tinc perquè tenir un expedient obert als EUA. I vull recuperar els diners del viatge i que reconeguin que s'han equivocat. I el que no cal que demanem, perquè és irrecuperable, és el dany emocional ocasionat a les nostres famílies.
Després d’aterrar, i quan encara no havíem arribat al control d'immigració, ja hi havia en un passadís un reguitzell de policies, amb llistes a les mans, que anaven agafant passaports. Quan ens va tocar a nosaltres, ens van demanar els documents i ens van dir que els hem havíem d'acompanyar a la comissaria. D’entrada ens vam pensar que era un control rutinari i escollit aleatòriament. A la comissaria ens hi vam estar dues hores, ben tranquils, pensant que es tractava d’un simple tràmit. Em van preguntar les dades personals, si coneixia alguna víctima de l'11-M, si coneixia un tal Mohammed (ni ells sabien com pronunciar-ne el nom), etc.
Em va venir a buscar un agent que es va identificar com a membre de l'FBI. Se'm van emportar en una altra sala del mateix departament. Aquí ja em vaig quedar sola, sense el Martí. L'home anava vestit de paisà. Van continuar les preguntes, fins que em van dir que o em deportaven o passava la nit sota custòdia per esperar un vol l'endemà al matí. Allà vaig exigir que em deixessin trucar al consolat espanyol. Vaig fer la trucada, però em va sortir el contestador i vaig penjar. Després hem sabut que si ens haguéssim esperat, el missatge del contestador ens hauria donat un altre número de telèfon.
En un moment de l'interrogatori em van fer jurar veridicitat en tot allò que contestés. Amb la mà alçada inclosa. Em van preguntar quants idiomes parlava, si estava a gust parlant amb ells, el motiu del nostre viatge, el meu historial laboral, on havia viscut al llarg de la meva vida, etc. D'aquelles preguntes ara en tinc un informe per escrit.
Quan es va acabar l'interrogatori vaig sortir a preguntar pel guia que ens esperava per dir-li que ens retardaríem, però la policia ens van insistir que no entraríem pas al país, exactament ens van dir: "Tenim tot el dret a no deixar-te entrar".
Quan ens van dir que havíem de tornar a Barcelona, el Martí va començar a buscar un bitllet d'avió per a ell. El meu me'l pagaven perquè em deportaven. A ell li demanaven 1.800 dòlars per tornar a Barcelona. Gràcies a un home cubà que va fer com d'intermediari de la companyia aèria i va començar a explicar a tothom què estava passant, la injustícia que s'estava produint, finalment la companyia va deixar passar el meu marit sense haver de pagar.
En l’informe per escrit a què has fet referència, hi ha alguna referència als delictes que t'atribueixen que has comès?
A l'informe hi ha un codi de números que ni tan sols la policia espanyola sap desxifrar ni sap què vol dir. Hi diu: "Has estat trobat inadmissible per entrar als EUA pel motiu..” i en el motiu hi consta aquest codi indesxifrable. En el mateix informe també constaten que m'han tornat al país d'origen.
Vaig poder afegir que no m'havien donat cap explicació, que no ens havien ofert res de menjar ni de beure, i que les meves paraules no tenien cap significat al seu país. Tot sota jurament. Tot i que jo vaig signar el document, després ens hem fixat que ells no el van firmar.
Quins tràmits heu fet des de que heu arribat?
Just quan vam aterrar a Barcelona vam anar a la comissaria de l'aeroport i no ens van dir res de res. Després vam anar al consolat dels Estats Units a Barcelona, que ni tan sols ens van deixar entrar, dient-nos que només era per a ciutadans nord-americans.
Vam trucar a l'ambaixada nord-americana a Madrid. Ens van dirigir a un web on en teoria es pot consultar el meu "tema", però allà ha estat impossible trobar res de res. Es tracta d'una web nord-americana molt genèrica.
A Barcelona vam anar al Departament de Justícia i ens van dir que no hi podien fer res. Allà també vam preguntar pel Síndic de Greuges i ens van dir que ens hi dirigíssim si volíem però que creien que no hi podria fer gran cosa.
Des de la policia de Tarragona em diuen que jo no he fet res i que no volen trucar als Estats Units perquè no hi ha res a dir. Des d'allà em diuen que això s'ha de resoldre a nivell polític, a nivell diplomàtic.
Hem demanat el Document de Penals al Ministeri de Justícia espanyol a Barcelona, en el qual consta que jo no tinc cap antecedent penal. Aquest document és oficial a l'Estat espanyol i demostra que no he comès cap delicte.
Hem enviat tota la paperassa (passaport, DNI, Document de Penals i l'informe) al consolat espanyol a Nova York.
Hem demanat hora, a través d'una instància per escrit, per parlar amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona.
Heu rebut algun tipus d'assessorament? Heu parlat amb advocats?
No hem rebut cap tipus d'assessorament, tret d'un parell de consultes que hem fet a advocats amics de la família.
Vas comunicar els fets als mitjans de comunicació?
Quan vaig arribar a Barcelona vaig enviar un e-mail a El Periódico, La Vanguardia, El País, l'ABC i el Diari de Tarragona, però no vaig rebre cap resposta per part dels mitjans. Després, un amic va contactar amb una periodista de l'AVUI.CAT, que de seguida va publicar la notícia sobre el meu cas, el dimarts al migdia. L'endemà al matí, a RAC1 em van entrevistar, també perquè un amic meu es va posar en contacte amb l'emissora.
Penseu tornar a intentar viatjar als EUA?
De moment, els diners de 15 dies de viatge a Nova York i al Canadà els hem perdut. L'assegurança del viatge aquest tipus de qüestions no les contempla...
Quant a viatjar als Estats Units, doncs hauríem de demanar un visat a Madrid, i tot i així no és cap garantia que pogués entrar. De totes maneres, per sempre més hauré d'escriure a la Green Card que com a immigrant has d'omplenar a l'avió que una vegada no m'hi van deixar entrar.
Però bé, divendres marxem una setmana a Egipte...
Què reclames?
Jo no tinc perquè tenir un expedient obert als EUA. I vull recuperar els diners del viatge i que reconeguin que s'han equivocat. I el que no cal que demanem, perquè és irrecuperable, és el dany emocional ocasionat a les nostres famílies.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.