El tribunal de Justícia de la UE confirma que permetrà l'ús del català

Els ciutadans de l'estat espanyol podran utilitzar el català, el gallec o el basc per adreçar-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE), com s'especifica al conveni que signaran el proper dilluns la cort i el govern espanyol. El secretari d'estat per la UE, Diego López Garrido, signarà l'acord a la seu del Tribunal, a Luxemburg, juntament amb el secretari de la institució, Roger Grass, segons ha informat la cort en un comunicat.

D'aquesta manera, els ciutadans podran dirigir-se a aquesta institució també en aquestes llengües i tindran dret a ser contestats en català, en basc i en gallec, tal i com ja es fa amb el Parlament Europeu, amb el Consell i amb la Comissió Europea. Els eurodiputats, però, no poden utilitzar aquestes llengües al ple.

El juny de 2005, el Consell de la UE va acordar, a petició de l'Estat Espanyol, permetre un ús limitat del català, del gallec i del basc en les institucions europees, tot i que aquestes llengües no es consideren oficials dins el reglament lingüístic comunitari. Perquè la decisió del Consell s'hagi aplicat a la pràctica, el govern espanyol ha hagut d'arribar a acords administratius amb les diferents institucions i òrgans, a més d'assumir les despeses derivades de les traduccions.

D'altra banda el juliol de 2006, la taula del PE va rectificar la seva negativa inicial a l'ús de les llengües cooficials en les comunicacions escrites dels ciutadans amb la institució.

López Garrido ja va avançar al febrer que se signaria l'acord per al tribunal de justícia i que, després de les eleccions europees del 7 de juny, el govern espanyol tornarà a demanar formalment que es permeti intervenir en català, en gallec i en basc a l'Eurocambra.