Política
Condemnat a Guantánamo lantic xòfer de Bin Laden
El primer judici per crims de guerra als Estats Units des de la II Guerra Mundial ja té veredicte. Salim Hamdan, l’exxòfer d’Ossama bin Laden, líder de la xarxa terrorista Al-Qaida, va ser declarat culpable ahir de donar suport material a activitats terroristes. El jurat, però, va estar dividit i després de vuit hores de deliberació, el va absoldre del delicte de conspiració amb Al-Qaida.
Des que es va obrir després de l’11-S la presó de Guantánamo per a “combatents enemics”, Hamdan ha estat el primer presoner a ser jutjat i condemnat. L’exxòfer s’enfronta ara a la pena màxima de cadena perpètua, tot i que a l’hora de tancar aquesta edició el jutge encara no havia anunciat la condemna.
Expressió solemne
Amb expressió solemne, Hamdan, vestit amb turbant i gel·laba blanca, va escoltar ahir el veredicte al costat dels seus advocats des d’una sala de l’anomenat Camp de Justícia de la base de Guantánamo, on s’ha instal·lat el tribunal militar.
El tribunal o “comissió militar” que ha jutjat Hamdan, format per militars nord-americans, va ser creat expressament per l’administració Bush en el marc de la seva guerra contra el terrorisme per jutjar els presoners de Guantánamo i no està subjecte al dret internacional ni tampoc al sistema judicial dels EUA. Un sistema controvertit, que ha estat criticat per les organitzacions de drets humans.
La Casa Blanca va rebre ahir amb satisfacció el veredicte, ja que considera que Salim Hamdan “va rebre un judici just”, segons va dir el portaveu Tony Fratto.
La fiscalia va considerar provat que Hamdan va treballar per a Bin Laden durant cinc anys com a xòfer seu, va subministrar armes a la xarxa Al-Qaida i era conscient que l’organització es dedicava a activitats terroristes. En canvi, en absoldre’l del delicte de conspiració, el tribunal reconeix que no ha pogut provar que Hamdan va planejar o participar en atacs terroristes d’Al-Qaida.
La defensa va al·legar que l’acusat, detingut el 2001 a l’Afganistan, va treballar per a Bin Laden perquè necessitava els 200 dòlars mensuals de sou però que no es va adherir mai a Al-Qaida. Els seus advocats apel·laran el veredicte perquè qüestionen que el rol, segons ells menor, de Hamdan com a xòfer, constitueixi un crim de guerra. Així mateix, també van criticar que s’hagin acceptat proves obtingudes mitjançant tècniques coercitives.
Altres presoners de Guantánamo s’enfronten a càrrecs similars de conspiració. El Pentàgon va anunciar ahir que té intenció de portar a judici almenys vint presoners més.
Des que es va obrir després de l’11-S la presó de Guantánamo per a “combatents enemics”, Hamdan ha estat el primer presoner a ser jutjat i condemnat. L’exxòfer s’enfronta ara a la pena màxima de cadena perpètua, tot i que a l’hora de tancar aquesta edició el jutge encara no havia anunciat la condemna.
Expressió solemne
Amb expressió solemne, Hamdan, vestit amb turbant i gel·laba blanca, va escoltar ahir el veredicte al costat dels seus advocats des d’una sala de l’anomenat Camp de Justícia de la base de Guantánamo, on s’ha instal·lat el tribunal militar.
El tribunal o “comissió militar” que ha jutjat Hamdan, format per militars nord-americans, va ser creat expressament per l’administració Bush en el marc de la seva guerra contra el terrorisme per jutjar els presoners de Guantánamo i no està subjecte al dret internacional ni tampoc al sistema judicial dels EUA. Un sistema controvertit, que ha estat criticat per les organitzacions de drets humans.
La Casa Blanca va rebre ahir amb satisfacció el veredicte, ja que considera que Salim Hamdan “va rebre un judici just”, segons va dir el portaveu Tony Fratto.
La fiscalia va considerar provat que Hamdan va treballar per a Bin Laden durant cinc anys com a xòfer seu, va subministrar armes a la xarxa Al-Qaida i era conscient que l’organització es dedicava a activitats terroristes. En canvi, en absoldre’l del delicte de conspiració, el tribunal reconeix que no ha pogut provar que Hamdan va planejar o participar en atacs terroristes d’Al-Qaida.
La defensa va al·legar que l’acusat, detingut el 2001 a l’Afganistan, va treballar per a Bin Laden perquè necessitava els 200 dòlars mensuals de sou però que no es va adherir mai a Al-Qaida. Els seus advocats apel·laran el veredicte perquè qüestionen que el rol, segons ells menor, de Hamdan com a xòfer, constitueixi un crim de guerra. Així mateix, també van criticar que s’hagin acceptat proves obtingudes mitjançant tècniques coercitives.
Altres presoners de Guantánamo s’enfronten a càrrecs similars de conspiració. El Pentàgon va anunciar ahir que té intenció de portar a judici almenys vint presoners més.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
