"Digui el que digui el TC, Catalunya és una nació"

Duran rep l’AVUI poc després d’haver aterrat a l’aeroport del Prat, el dia que l’editorial unitari de la premsa catalana en defensa de l‘Estatut centra l’actualitat.

Fa un any es va reunir amb el president Montilla i van acordar que la resposta a una hipotètica sentència adversa del TC sobre l’Estatut hauria de ser unitària. Veu pertinent avui una reunió d’aquelles característiques?
I per què no? Artur Mas també demana una resposta unitària. Una de les qualitats de l’editorial que van publicar dijous els diaris és la unitat dels mitjans. I miri quina ha estat la reacció a Madrid... El país tindria més força amb una reacció unitària. Hem de prendre exemple de la unitat dels mitjans, però la veig difícil.

Per què?
Perquè, no ens enganyem: hi ha forces que no tenen prou sobirania per mantenir una resposta autònoma respecte del seu partit en l’àmbit espanyol. Un dels errors del procés estatutari va ser que cadascú va anar a la seva, ens vàrem mirar massa de reüll. Si arriba una sentència negativa, ha de ser una resposta de dignitat –és el títol de l’editorial– i és millor que sigui unitària que una altra cosa.

Però hi ha hagut veus al PSC, com la del mateix Montilla, que han deixat clar al PSOE que hi haurà conseqüències si es retalla l’Estatut...
Sí, però l’hora de la veritat no ha arribat encara. Segueixo defensant la constitucionalitat de l’Estatut i no m’agrada moure’m gaire d’aquesta afirmació, però m’agradarà veure a l’hora de la veritat quina és la posició d’uns i altres.

En què es tradueix a la pràctica “una resposta basada en la dignitat”?
No vull avançar cap mena de resposta. Això ho hem de fer quan coneguem la sentència i l’hàgim llegit. Des d’Unió hem mantingut sempre aquest plantejament i no deu ser tan dolent quan tots els partits estan instal·lats més o menys en aquesta posició. Alguns van plantejar una manifestació preventiva per la Diada –també una entitat de tant de prestigi com Òmnium Cultural– i van abandonar la idea... No vull situar un escenari diferent de la constitucionalitat de l’Estatut, però si aquesta no fos la sentència, no ens podríem resignar. Digui el que digui el TC, Catalunya és una nació.

Què vol dir que no ens podríem resignar?
Hauríem de buscar una resposta equilibrada, que no passés per la resignació, però tampoc per un radicalisme estèril. CiU ha sabut estar sempre a l’alçada de les seves responsabilitats i quan toqui –que no és ara– també hi sabrà estar.

Creu que els magistrats del TC haurien d’inhibir-se o plegar?
Vull ser molt pedagògic: legalment els magistrats poden emetre una sentència sobre l’Estatut i convé no confondre la ciutadania. Ara bé: la responsabilitat no és dels membres del TC, és del PP i el PSOE, que són els que no s’han posat d’acord per renovar el tribunal. La màxima pressió no és dels polítics catalans o l’editoral dels diaris, sinó sobretot del PP en impedir la renovació perquè sap que les majories canviarien.

El Congrés també va aprovar l’Estatut. Si hi hagués retallada, quina resposta espera del PSOE?
Teòricament al PSOE no li anirà bé una sentència negativa, perquè serà un èxit del PP. Però, no ens enganyem: qui més hi sortirà perdent és Catalunya, no el PSOE, que no crec que tingui un gran interès a reaccionar. Encara més: una part important del PSOE es pot alegrar d’una retallada.

Està d’acord amb l’expresident Pujol que, si posem en una balança els avenços i el desgast que ha comportat l’Estatut, potser no hauria pagat la pena posar-s’hi?
Ho he dit sempre: ens vam equivocar amb l’Estatut al seu dia. Però ja ha passat. Ara tenim una llei orgànica referendada pel poble de Catalunya i està en vigor.

Montilla ha de convocar els líders catalans abans que es faci pública la sentència, com demana Artur Mas?
Crec que la resposta unitària s’ha de donar després. Per tant, sobretot s’han de convocar un cop es conegui la sentència.

Com més trigui a sortir, més a prop de les eleccions estarem...
Quedi com quedi l’Estatut, aquest país necessita lideratge polític per dur-lo endavant. És evident que durant els últims anys no n’hi ha hagut. La manera de resoldre-ho és a través d’unes eleccions. Per tant, no hi veig cap incidència. Si es fa pública en vigílies electorals, serà una bona oportunitat perquè el poble de Catalunya es pronunciï a favor del lideratge que cregui que pot portar millor aquesta etapa postsentència.

Una sentència adversa marcaria un llistó sobre les aspiracions de Catalunya. Com caldria resoldre aleshores l’encaix Catalunya-Espanya?
Hi ha dues solucions: la independència o seguir treballant defensant els interessos del país des d’un govern que faci valer el seu pes a la política espanyola, cosa que ara no succeeix. Jo no veig viable avui la independència. Pel que fa a la reforma de la Constitució, com ens la poden garantir els qui ens neguen un Estatut sortit del Parlament?

Aleshores?
Amb el que tenim a les mans hi ha terreny per anar endavant. Amb aquesta Constitució i un Estatut més petit, durant 23 anys hem canviat el país. Fa sis anys que el país no té lideratge i es nota. Aspirar a ser un Estat és legítim, però no és viable avui. Malgrat no tenir Estat, el govern de la Generalitat hauria d’actuar amb sentit d’Estat propi i no ho fa. Hem fet un trajecte molt important: molts dels que ja hi érem el 1977, de cap manera ens imaginàvem que en 30 anys poguéssim fer el recorregut que hem fet. Caldria situar fites i retornar la il·lusió al país.

Mas ha marcat com a fites relativament immediates el concert econòmic i el traspàs de la gestió dels aeroports.
Aquests són aspectes competencials. No hi hem de renunciar, però crec que la resposta no només ha de passar per aquí.

Parlem de crisi. Ja sabem quines mesures ha pres Zapatero per afrontar-la. Ho faria millor Rajoy?
Ens podran dir pedants, però l’única formació que ha fet propostes innovadores per sortir-ne ha estat CiU. Espanya avui no té ni govern ni oposició, i això és un problema de cara a l’economia. Zapatero no pren decisions i li falta coratge polític. Està lligat als sindicats, que fan una manifestació culpant els empresaris de la crisi i reben el suport d’un ministre...

I ho faria millor Rajoy?
No ho ha demostrat com a alternativa. En el passat el PP ha tingut un bon ministre d’Economia: Rato. Però també alguns mals de l’economia provenen de la segona etapa del PP.

No li votarien, doncs, una moció de censura?
No s’atrevirà a plantejar-la, però CiU no pot votar el dirigent del partit que ha presentat el recurs i que és el responsable que hi hagi quatre magistrats amb el mandat exhaurit que puguin dictar sentència. Com ens podem entendre amb qui ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’educació de Catalunya? Però que quedi clar que tampoc podem votar la confiança a Zapatero.

Però no descarten pactar amb el PP a Catalunya...
Una cosa és dir que no es tornarà a repetir allò d’anar al notari, però estem molt apartats del PP. El PP no ha anat al notari, ha anat al jutge. Ara: no té per què exigir-se-li a CiU que prengui una decisió sobre aliances electorals si no es fa amb la resta de partits. Hi ha el cas descarat d’ERC, que ja serà la tercera vegada que ens enganya si pot, que sempre ha jugat a l’equidistància però a l’hora de la veritat ho ha fet a favor dels socialistes. I mai ningú li ha exigit que es pronunciï abans.

Sí que se’ls exigeix. El que passa és que no ho fan...
Exacte. A més, aquest seguidisme del PSC segons el qual amb el PP no s’hi pot tenir cap tracte, no estem disposats a mantenir-lo, perquè alimenta els socialistes. I quan li convé el PSC s’entén amb el PP: al Consell de Garanties Estatutàries, per negar al Congrés la transferència dels aeroports catalans... ¿El PSC vota amb el PP contra Catalunya i nosaltres hem de dir de manera contundent que no hi pactarem?

Parlem d’eleccions. Trauran 60 diputats com diu el senyor Felip Puig?
No sé quants, però sí que estem en una bona posició i que CiU sintonitza amb una demanda de canvi de la societat. També sé que hi ha moltes raons que alimentaran la bossa d’abstenció. Anem bé, però ens falta molt per fer. Hem de treballar amb molta humilitat i no parlar de 60 diputats, sinó aconseguir-ne 60 i, si podem, més. Però de moment no tenim cap diputat guanyat.

Una de les raons que pot fer créixer els abstencionistes són els escàndols de corrupció...
La desafecció està produïda per moltes causes. A més, no és cert que hi hagi corrupció a tot arreu.

En el cas Pretòria han tingut una actitud exquisida en relació amb CDC, que hi està implicada. Vostès van detectar la mateixa lleialtat en el cas Treball, per exemple?
El que m’importa és destacar la nostra posició exquisida.

La llei electoral és l’eina per evitar la desafecció?
Fa molts anys que demano una llei electoral. I no de llistes obertes, sinó de sistema alemany, que fa molts anys que el defenso. Una part de desafecció pot venir del sistema, però també del fet que guanyi una llista i governin unes altres.

És realista pensar que hi haurà llei electoral aquesta legislatura?
No vull crear expectatives falses: ho veig molt difícil, sincerament. Hem de ser molt curosos i cadascú ha de posar les cartes al descobert: no podem donar suport a una llei que no tingui en compte la comarca com a circumscripció i que no plantegi un sistema equivalent a l’alemany; és a dir, que més enllà del diputat de partit n’hi pugui haver de territori.

Ja ha dit que en aquesta campanya no hi haurà notaris. Tampoc DVD?
Ja saben que no sóc partidari de campanyes agressives, sinó pedagògiques. CiU ha d’explicar el seu projecte de país a tots els racons de Catalunya i guanyar àmpliament per evitar que el tripartit sumi. Si sumen, tornaran a governar.

La seva prioritat és que CiU pugui governar en solitari, però posem-nos en l’escenari que Mas no aconsegueix ser president. Ell ja ha dit que es retiraria. I vostè? Ja ha dit l’última paraula en política catalana?
Espero que no arribi aquest escenari. L’únic escenari de futur que desitjo és que Mas sigui president i jo no hagi d’aspirar a ser candidat a la presidència. La meva aposta es diu Artur Mas.