Política

Euskadi ja és Espanya

Des d’ahir al ves­pre, Espa­nya és política­ment més Espa­nya que mai. Les elec­ci­ons de l’1-M a Euskadi i Galícia pre­fi­gu­ren un nou mapa sense pre­si­dents autonòmics naci­o­na­lis­tes. Euskadi compta, per pri­mer cop en 29 anys, amb un Par­la­ment on els par­tits esta­ta­lis­tes, el PSE-EE, el PP i la UPyD de Rosa Díez, tenen la majo­ria abso­luta. Tot i que el PNB, amb Juan José Ibar­retxe al cap­da­vant, va tor­nar a gua­nyar en escons, tot indica que el soci­a­lista Patxi López serà lehen­dakari. A Galícia, el PP, lide­rat per Alberto Núñez Feijóo, ha acon­se­guit fer del bipar­tit d’Emi­lio Pérez Touriño (PSdG) i Anxo Quin­tana (BNG) un parèntesi en la llarga història d’hege­mo­nies dels popu­lars. Si a Euskadi i Galícia hi sumem Cata­lu­nya, que té pre­si­dent soci­a­lista des del 2003, queda clar que els par­tits espa­nyo­lis­tes o amb refe­rent esta­tal han acon­se­guit final­ment impo­sar el seu model de poder ter­ri­to­rial des­plaçant els sem­pre incòmodes naci­o­na­lis­tes de CiU, el PNB i el BNG.

A Euskadi, el PNB va tor­nar a ser la força amb més escons. Ibar­retxe fins i tot en va sumar un altre (de 29 a 30). Però els seus socis del tri­par­tit, EA –que es pre­sen­tava per sepa­rat– i EB van tenir uns resul­tats pèssims: dos escons i un. Ni tan sols l’aug­ment de l’even­tual quart soci, Ara­lar, que passa d’un dipu­tat a qua­tre, per­me­ten al PNB sumar els 38 escons neces­sa­ris per sal­var la Lehen­daka­ritza. Els elec­tors de l’esquerra abert­zale il·lega­lit­zada no van socórrer les for­ces naci­o­na­lis­tes legals. Ibar­retxe era ahir a la nit pràcti­ca­ment un cadàver polític quan tots els ulls es diri­gien al gran tri­om­fa­dor. Amb 24 dipu­tats que podrien aca­bar sent 25, Patxi López, el fill del mític Lalo, històric sin­di­ca­lista de la UGT basca en la clan­des­ti­ni­tat, pot ser el pri­mer lehen­dakari que no serà tute­lat des de Sabin Etxea, la seu naci­o­nal del PNB.

López es pre­sen­tarà a la inves­ti­dura, com ja va fer el 2005, però ara ho pot fer amb gai­rebé ple­nes garan­ties d’èxit, gràcies als vots que li pres­tarà el PP (13 escons), dis­po­sat a sumar gra­tis per desa­llot­jar el PNB d’Aju­ria Enea, i l’escó obtin­gut per la UPyD de Rosa Díez. Això sí, López va apos­tar per no bas­tir un govern fron­tista, en un indici que pot bus­car una entesa amb el PNB que pas­sa­ria pel sacri­fici d’Ibar­retxe. Hi ha par­tit, però totes les apos­tes apun­ten al mon­ti­llazo –com diuen en castís–, amb la pre­sidència en mans del per­de­dor en escons.

A Galícia, on també hi havia pacte a la cata­lana, tot queda lli­gat i ben lli­gat a les urnes. Els 39 dipu­tats acon­se­guits pel popu­lar Feijóo li garan­tei­xen una còmoda majo­ria.

Però els efec­tes de l’1-M no es limi­ta­ran als esce­na­ris basc i gallec. A José Luis Rodríguez Zapa­tero se li ha com­pli­cat el pati en plena crisi econòmica. Els 7 vots que li presta el PNB a les Corts només els podrà man­te­nir si PSE i PNB pac­ten. I els dos del BNG, que paga a les urnes amb la pèrdua d’un escó l’entesa amb els soci­a­lis­tes a San­ti­ago i a Madrid, poden caure. Tot ple­gat dóna aire a Mari­ano Rajoy en el pit­jor moment del PP, i pot donar una nova opor­tu­ni­tat a Madrid a CiU i a Josep Antoni Duran i Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.