Montilla no afluixa

El president de la Generalitat, José Montilla, no va anar ahir al vespre a Madrid per deixar-se convèncer perquè tots els barons del PSOE es comprometin en una única veu de cara a la dura negociació del nou model de finançament. Aquesta era la idea que formalment va llançar el vicepresident Pedro Solbes el dia anterior al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Montilla va fer tot el contrari: va aprofitar la trobada privada que José Luis Rodríguez Zapatero va organitzar a la Moncloa per fer una defensa aferrissada de la via que marca l’Estatut per dissenyar i negociar el futur sistema. La bilateralitat entre Estat i Generalitat per tancar un acord està per damunt de la unanimitat territorial per acceptar el nou model, va assenyalar ahir a la nit Montilla.

El rerefons de la trobada era, precisament, discutir i acordar una estratègia comuna entre els sis barons socialistes, tutelats per Zapatero, Solbes, la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, i el secretari d’organització del PSOE, José Blanco, tots ells presents a la reunió.

Balances fiscals
Montilla va evidenciar que vol seguir el seu camí i va reiterar de forma detallada les tesis del seu govern davant uns detractors que no s’han amagat de rebutjar el model català. És el cas del president andalús, Manuel Chaves, i de l’extremeny, Guillermo Martínez Vara, els quals han arrossegat l’aragonès, Marcelino Iglesias, i l’asturià, Vicente Álvarez Areces. Només el balear, Francesc Antich, s’apunta a la línia catalana.

Montilla, doncs, no tenia cap dubte ahir a l’hora d’exigir la publicació de les balances fiscals i de constatar que Catalunya garantirà la solidaritat dels territoris però sense que es perjudiqui els interessos dels catalans, com passa ara, afegia. Per això va reivindicar un tracte fiscal just.

Els del front de Chaves també saben el que volen: s’ha de poder garantir tant com ara o més el cafè per a tothom, i l’Estat no pot desentendre’s dels territoris deixant en mans de Catalunya un concepte tan arrelat com el de la solidaritat.

Mentrestant, de les intervencions de Zapatero es conclou que l’Estat exercirà d’àrbitre perquè hi hagi un model assumit per tots i que si no és així no es farà res, i també que injectarà pocs diners més al sistema. Per molt que ahir al Parlament, en una evident imatge d’unitat per l’Estatut, Montilla i Artur Mas critiquessin que Zapatero no vulgui fer un esforç més gran, el govern central no ho dubta: es reservarà el 50 per cent dels ingressos per garantir la seva despesa.

Zapatero ha anat augmentat el ventall de conceptes que afecten la seva despesa per justificar que no aportarà més diners, segons va constatar ahir amb preocupació el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao. Però curiosament també augmenta el ventall de conceptes que hauran d’afrontar els territoris: sanitat, educació, benestar social i ara justícia. La nòmina de la solidaritat interterritorial creix, mentre l’Estat vol mantenir intacta la seva part del pastís.