"Els palestins mereixen tot allò que els israelians tenim"

La historiadora israeliana Idith Zertal és professora de la Universitat de Basilea (Suïssa). Especialitzada en estudis jueus, ha publicat diversos estudis sobre l’Holocaust i el nacionalisme en el pensament sionista i en la política contemporània d’Israel. Zertal ha estat a Barcelona per presentar el seu llibre La nació i la mort (Lleonard Muntaner Editor) i per participar en una taula rodona al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

En la recent cimera d’Annapolis (EUA), israelians i palestins s’han donat un any de termini per assolir la pau. Com ho veu?
Al Pròxim Orient hi ha hagut moltes promeses trencades. Israelians i palestins estan molt cansats, desesperats... potser hi ha una mica d’esperança. Annapolis és un cas interessant. Els tres líders que hi participaven, George W. Bush, Ehud Olmert i Mahmud Abbas, no són ningú políticament parlant. Bush ha estat un desastre, tothom ho sap; Olmert és un home intel·ligent però un fantasma polític a Israel; i Abbas té bons desitjos, però poca habilitat política i molt pocs suports.

Però és optimista per al 2008?
Sóc escèptica. Tinc dubtes. Potser de les circumstàncies actuals en podria sortir alguna cosa positiva. Per a Bush, Olmert i Abbas Annapolis és segurament l’última oportunitat de salvar-se políticament. No estic del tot convençuda de les bones intencions de totes les parts. Em sembla que Israel encara no ha pres la decisió real d’assolir una solució final, retirar-se dels territoris i posar fi a la llarga ocupació.

Per justificar la política de fermesa, Israel sempre addueix la por terrorista. Què n’opina?
El terrorisme és un fet real. Hem patit molts atacs terroristes. Però el terrorisme no suposa una amenaça per a l’existència de l’Estat d’Israel. El terrorisme i la violència sempre són l’arma dels més febles. Nosaltres hem portat els palestins cap a la desesperació. El problema és que Israel usa el terrorisme com un fantasma, un dimoni mític, per no arribar a una solució, que no és altra que retirar-se dels territoris i tornar a la Línia Verda, els límits territorials que existien abans de la Guerra del 1967.

Però existeix Hamàs, Hezbol·lah, les amenaces d’Iran...
Són qüestions que haurà d’afrontar no només Israel, sinó també els mateixos palestins. L’extremisme a la societat palestina és el resultat de l’ocupació, que ha esdevingut cada vegada més cruel. A tota aquesta gent els hem robat la vida, els drets... Els ho hem robat tot. Els hem tractat com si no fossin humans. Això és intolerable!. Evidentment, no puc justificar l’Iran ni la política d’Ahmadinejad. Però el règim iranià usa Israel i el programa atòmic en el context de la seva pròpia lluita dins del món àrab. Sabent això, Israel no hauria d’incrementar la tensió.

¿Israel encara està traumatitzat per l’Holocaust?
Un poble no pot no quedar traumatitzat per una tragèdia d’aquesta magnitud. Però Israel ha instrumentalitzat la memòria de l’Holocaust i l’ha utilitzat amb finalitats polítiques. És una contradicció: una hipermemòria que al final esdevé una forma d’oblit. No hem ensenyat prou la història en si mateixa, què va passar, que n’hem après. El sobreús de l’Holocaust per a finalitats polítiques porta a una devaluació d’aquest genocidi i de totes les víctimes.

Per assolir la pau, ¿caldrà un canvi en les ments de la gent?
Sí, completament. Els israelians ens veiem a nosaltres mateixos com les úniques i eternes víctimes. És terrible. Només confiem en nosaltres mateixos, en ningú més. I així creem el nostre propi gueto. El sionisme volia que els jueus sortissin del gueto i ara ens hi tornem a tancar.

Des de la segona Intifada, la causa palestina ha guanyat adeptes al món. Hi està d’acord?
Els palestins mereixen tot allò que els israelians tenim. Al visitar Berlín, John F. Kennedy va dir la frase “jo també sóc berlinès”. Jo sóc una israeliana propalestina. Vull que els palestins existeixin, tinguin drets, un Estat propi viable i continu. És l’única solució per al futur.