Política
Milers de palestins fugen dels combats de Nahr al-Bared
Arriba al camp de refugiats el primer comboi d'ajuda humanitària de Nacions Unides després de tres dies d'enfrontaments
Milers de refugiats palestins van abandonar ahir el campament de Nahr al-Bared, situat al nord de la ciutat libanesa de Trípoli, fugint dels combats que van enfrontar per tercer dia consecutiu l'exèrcit i el grup paramilitar islamista palestí Fatah al-Islam. La violència va esclatar aquest cap de setmana després que els milicians ataquessin diversos controls militars a la rodalia del camp, que acull unes 30.000 persones.
En total, els tres dies de combats i els bombardejos de l'artilleria sobre les posicions de Fatah al-Islam a l'interior del campament, han destruït nombroses cases i podrien haver causat un centenar de morts, entre soldats, milicians i civils.
L'ONU va enviar un comboi d'ajuda a Nahr al-Bared, on segons diverses fonts han mort desenes de persones i hi ha dotzenes de ferits. Després de diversos intents, un grup de vehicles de l'ONU va poder travessar la línia de foc, entrar al campament i distribuir part de l'ajuda humanitària. Però l'explosió d'un morter a pocs metres del comboi en va forçar la retirada. La difícil situació ha impedit el trasllat dels ferits fora de la zona de conflicte i ha forçat la marxa d'uns 10.000 palestins, segons els càlculs de les organitzacions humanitàries.
Ara com ara, no hi ha dades oficials del nombre de víctimes a l'interior del camp, on un acord de 1969 no permet l'entrada de les autoritats ni de l'exèrcit. Aquesta situació ha permès a les milícies palestines controlar la vida a l'interior dels camps, que han acabat convertint-se en un santuari de grups terroristes i en un centre de reclutament d'Al-Qaida.
Fatah al-Islam va anunciar al migdia una treva, però el govern libanès va ordenar a l'exèrcit que seguís l'ofensiva fins a esclafar els darrers reductes d'aquest grup que comparteix ideologia i objectius amb Al-Qaida i que ha perpetrat alguns dels darrers atemptats terroristes al Líban. Per la seva part, els palestins interpreten l'operació com una agressió a la seva comunitat i ahir, en dos campaments de refugiats, grups de persones es van manifestar i van cremar pneumàtics.
L'actual enfrontament entre l'exèrcit i els milicians palestins és el pitjor capítol de violència interna des de la guerra civil (1975-1990) i representa un nou element de desestabilització en un país ja dividit entre comunitats religioses i partits opositors prosirians i el govern prooccidental, que ha demanat suport internacional per resoldre la crisi. Poques hores després, el cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, aterrava a Beirut per parlar amb els polítics libanesos.
Per la seva banda, la Casa Blanca ha promès ajuda militar a Beirut i ha recordat la possible vinculació de Fatah al-Islam amb el règim de Síria. Diversos ministres libanesos també han acusat Damasc de donar suport als paramilitars per desestabilitzar el país amb el doble objectiu de mantenir el control indirecte sobre el Líban i evitar les investigacions sobre l'assassinat de l'exprimer ministre Rafiq al-Hariri.
En total, els tres dies de combats i els bombardejos de l'artilleria sobre les posicions de Fatah al-Islam a l'interior del campament, han destruït nombroses cases i podrien haver causat un centenar de morts, entre soldats, milicians i civils.
L'ONU va enviar un comboi d'ajuda a Nahr al-Bared, on segons diverses fonts han mort desenes de persones i hi ha dotzenes de ferits. Després de diversos intents, un grup de vehicles de l'ONU va poder travessar la línia de foc, entrar al campament i distribuir part de l'ajuda humanitària. Però l'explosió d'un morter a pocs metres del comboi en va forçar la retirada. La difícil situació ha impedit el trasllat dels ferits fora de la zona de conflicte i ha forçat la marxa d'uns 10.000 palestins, segons els càlculs de les organitzacions humanitàries.
Ara com ara, no hi ha dades oficials del nombre de víctimes a l'interior del camp, on un acord de 1969 no permet l'entrada de les autoritats ni de l'exèrcit. Aquesta situació ha permès a les milícies palestines controlar la vida a l'interior dels camps, que han acabat convertint-se en un santuari de grups terroristes i en un centre de reclutament d'Al-Qaida.
Fatah al-Islam va anunciar al migdia una treva, però el govern libanès va ordenar a l'exèrcit que seguís l'ofensiva fins a esclafar els darrers reductes d'aquest grup que comparteix ideologia i objectius amb Al-Qaida i que ha perpetrat alguns dels darrers atemptats terroristes al Líban. Per la seva part, els palestins interpreten l'operació com una agressió a la seva comunitat i ahir, en dos campaments de refugiats, grups de persones es van manifestar i van cremar pneumàtics.
L'actual enfrontament entre l'exèrcit i els milicians palestins és el pitjor capítol de violència interna des de la guerra civil (1975-1990) i representa un nou element de desestabilització en un país ja dividit entre comunitats religioses i partits opositors prosirians i el govern prooccidental, que ha demanat suport internacional per resoldre la crisi. Poques hores després, el cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, aterrava a Beirut per parlar amb els polítics libanesos.
Per la seva banda, la Casa Blanca ha promès ajuda militar a Beirut i ha recordat la possible vinculació de Fatah al-Islam amb el règim de Síria. Diversos ministres libanesos també han acusat Damasc de donar suport als paramilitars per desestabilitzar el país amb el doble objectiu de mantenir el control indirecte sobre el Líban i evitar les investigacions sobre l'assassinat de l'exprimer ministre Rafiq al-Hariri.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.