Una entesa a mitges
“Reconeixem que el document que n’emergeix no ha estat unànime”, ha dit amb resignació el primer ministre de Trinitat i Tobago, amfitrió de la cinquena Cimera de les Amèriques. Tres dies d’intercanvi de gestos de bona voluntat entre el president nord-americà Barack Obama i els 33 mandataris de la regió no han aconseguit vèncer la reticència de l’esquerra radical sud-americana. Com havien avançat els dies previs a la cimera, Veneçuela i els seus aliats, integrats en l’Alternativa Bolivariana de les Amèriques (Alba), no han signat la declaració en considerar “inacceptable” que “s’hi exclogui injustificadament Cuba”.
Obama ha remarcat que si l’Havana vol posar fi a l’embargament dels EUA “hi ha coses que pot fer”. I per primera vegada ha demanat de manera explícita “la democratització, la llibertat dels presos polítics i el respecte dels drets humans”.
Un comunicat dels bolivarians difós ha criticat que la declaració final de Trinitat i Tobago no fa “cap esment del consens general que hi ha a la regió per condemnar el bloqueig [dels EUA] a Cuba” i “no dóna respostes a la crisi econòmica global, tot i ser el més gran desafiament que la humanitat ha afrontat en dècades”. El president Hugo Chávez i els seus homòlegs de Bolívia, Nicaragua, Dominica i Hondures ja havien plantejat que no firmarien la declaració, tot i que el mandatari veneçolà ha admés després que no farien res “per canviar-la”. Va ser un gest cap a Obama, a qui van arribar a amenaçar de “fer esclatar” la trobada si no es tenia en compte el seu reclam a favor de Cuba, exclosa de les cimeres interamericanes des del 1962.
No obstant, hi va haver consens que la cimera de Trinitat i Tobago “no té antecedents quant a franquesa i cordialitat”, segons el mexicà Felipe Calderón. La idea que s’ha obert un nou període en les relacions entre els EUA i la regió, que enterra les tensions que es van viure durant vuit anys d’administració de George W. Bush, no va poder amagar que encara queda molt a fer.
“Ni avui ni demà”
Obama, malgrat reconèixer que la política de pressió que apliquen els EUA a Cuba des de fa mig segle “no ha funcionat”, insistia que el govern comunista de Raúl Castro ha de fer els primers passos cap a la democratització del país si espera més gestos de Washington. I no va ser cap casualitat que el principal conseller econòmic de la Casa Blanca, Larry Summers, advertís que la fi de l’embargament econòmic, financer i comercial a l’illa “és lluny” i no tindrà lloc “ni avui ni demà”.