Solbes veu difícil quadrar el sudoku del nou finançament

A la complexitat de fer quadrar els comptes estatals en una situació de crisi econòmica, al vicepresident espanyol Pedro Solbes se li afegeix ara haver de resoldre el sudoku del nou model de finançament fent compatibles les exigències territorials entre si –amb Estatuts contradictoris perquè defensen els interessos de cada territori– i amb els interessos de l’Estat. I això que sembla impossible haurà d’estar enllestit abans d’acabar l’any. El cap de les finances de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero admetia ahir en la seva compareixença al Congrés que tot plegat és massa enrevessat per solucionar-ho en quatre dies, però en el cas del finançament el calendari obliga. Si més no, si té intenció d’atenir-se a la llei catalana.

Ahir en la presentació de les seves línies generals d’actuació insistia que sí, que vol complir el que assenyala l’Estatut –sobretot en les seves dates–, però tot seguit matisava que no és una fita fàcil d’aconseguir.

Aplicar tres lleis
De fet afegia que és “enormement complex” perquè s’ha de fer possible aplicar la Constitució, l’Estatut i la LOFCA (llei que regula el finançament de règim general). Barrejar aquests elements –que va citar per aquest ordre– “ens ha de permetre fer el nou sistema”. I a tot això cal afegir-hi un altre aspecte encara més cabdal: d’on sortiran els diners? Solbes confirmava els pitjors pronòstics en assenyalar que l’Estat es reservarà, passi el que passi, el 50% de la despesa –ara en té el 51%–, així que el marge per atorgar més recursos als territoris és limitat. La clau són els ingressos, que ara són el 70% per a l’Estat.

Davant d’aquest panorama ha sorgit un nou dubte que ho complica tot encara més: ¿no és millor deixar córrer ara tota aquesta discussió? El president del PSOE i d’Andalusia s’apuntava ahir a la tesi que l’escenari econòmic no és el més adient per posar-se a discutir aquest tema. Si el dia anterior era Felipe González el que reclamava un ajornament, ara és un dirigent andalús igual d’escoltat o més, però sobretot amb ascendència sobre Zapatero, qui ho planteja.

Chaves és el que ha liderat la revolta dels territoris socialistes contra les reivindicacions financeres del govern català. Les seves reflexions mai no són gratuïtes. Fet tot aquest advertiment, Chaves precisava que veu “molt difícil” alterar el calendari de la negociació perquè està condicionat per l’Estatut. En tot cas, no és només el calendari que fixa el text català el que amoïna el PSOE. Preocupa molt més la traducció en xifres del capítol de finançament de l’Estatut que defensa l’executiu de José Montilla.

A Andalusia, Extremadura, Galícia, Castella-la Manxa i Aragó no els quadren els números del conseller Antoni Castells. Per tot plegat han optat per alinear-se en un bloc monolític –presentat com la veu del PSOE– que difícilment admetrà que el PSC vulgui anar per lliure. A més, Catalunya tampoc no té fàcil fer front comú amb les comunitats del PP, ja que aquest partit també proposa ajornar la discussió, però en el seu cas fins que no hi hagi una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Davant de tot això, el conseller d’Innovació, el republicà Josep Huguet, va reivindicar un front de l’arc mediterrani –Catalunya, Balears i València i, en segon terme, Aragó i la Rioja–, perquè hi ha un “transvasament fiscal” cap a Madrid.