El gran feu municipal del PSC es vertebra

Vint-i-quatre anys després de la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) ara es tornarà a refer sense que cap partit polític s’hi oposi radicalment. Ha plogut molt des d’aleshores i la conjuntura de la política catalana hi ajuda. ERC ha donat suport al PSC perquè el govern tirés endavant aquesta llei a canvi que els socialistes no vetessin la de vegueries a l’executiu, i és així com els socialistes podran articular un altre cop el seu sòlid feu electoral a Catalunya.

La Corporació Metropolitana, que va ser creada al final del franquisme l’any 1974, va topar amb la Generalitat el 1986 quan l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va aprovar-ne una bandera i preparava dotar-la d’himne. El llavors president, Jordi Pujol, que assajava la primera ordenació territorial catalana, va decidir dissoldre l’organisme perquè el considerava un contrapoder a l’incipient autogovern català. Maragall ha viscut sempre aquesta decisió com una gran ferida, i de fet l’any 2004 va fer un intent de ressuscitar la desapareguda CMB però no va aconseguir tirar-lo endavant.

Per al PSC, recuperar l’Àrea Metropolitana ja no és una apel·lació sentimental a la història del municipalisme, sinó una aposta estratègica, una prioritat. Per als socialistes és molt important refer una clara articulació política d’aquest entramat urbà, no només per coordinar serveis, cosa que de fet ja desenvolupava la mancomunitat de municipis, sinó perquè així tornarà a disposar d’un quarter d’hivern inexpugnable. En l’efervescent política catalana aquesta no és una qüestió menor.

Si Trias esdevé alcalde
Hi ha un detall de la llei de l’Àrea Metropolitana que no ha passat desapercebut i que confirma que el PSC treballa en aquest sentit calculant totes les hipòtesis: fins i tot si perdés l’alcaldia de Barcelona a les municipals, la futura Àrea Metropolitana seguirà presidida per un alcalde socialista. A diferència de l’antiga CMB, la llei no preveu que l’entitat sigui presidida per l’alcalde de Barcelona, sinó que el càrrec pot recaure en el de qualsevol de les ciutats membres.

En l’etapa de Maragall hauria estat impensable que l’alcalde de la capital catalana no encapçalés la CMB; de fet n’era l’únic cap polític visible. Ara és evident que, si Xavier Trias (CiU) guanyés les pròximes eleccions municipals i esdevingués alcalde, no presidiria l’Àrea Metropolitana, sinó que el càrrec recauria en un alcalde socialista del cinturó. El PSC s’ha volgut reservar aquesta sortida en el cas que les coses no li vagin bé a les municipals, tot i que debilita el pes del batlle barceloní.

L’àmbit de l’Àrea Metropolitana, que és superior al de la CMB, repeteix el que ja tenia ara la mancomunitat de municipis. Són en total 36 localitats, des de Tiana i Montgat fins a Begues, i des de Castellbisbal fins al Prat de Llobregat. L’organisme estarà regit per 90 consellers, dels quals 25 seran de la ciutat de Barcelona. Fins ara en tenia 15.

Competència d’urbanisme
L’ara existent mancomunitat de municipis, que té competències en transports i medi ambient, es fusionarà en l’Àrea Metropolitana. I aquesta incorporarà una decisiva funció que tenia la CMB: l’urbanisme, el gran nucli dur de les administracions. Barcelona li cedirà les funcions que en aquest aspecte li reserva la Carta Municipal, cosa que significa una segona pèrdua de pes per a l’alcalde de la ciutat. Una de les funcions de l’Àrea Metropolitana serà revisar el pla general metropolità del 1976, tot i que l’aprovació final correspondrà al govern català.

Si és evident que Barcelona perd influència a l’Àrea en comparació amb la CMB que dirigia Pasqual Maragall, no serà d’aquesta manera a l’hora de pagar. La capital catalana aportarà el 50 per cent dels recursos de l’organisme, donat que és la ciutat amb més pes econòmic.

Si la llei tira endavant, cosa que en medis parlamentaris es preveu amb molta més seguretat que no pas respecte a la llei de vegueries, perquè la normativa no desperta cap reacció negativa al territori, entrarà en vigor l’any vinent.

La discussió parlamentària no serà complexa. CiU ha passat de rebutjar la CMB a assumir la idea metropolitana en el darrer congrés de CDC, i centrarà les esmenes a recuperar el lideratge de l’ens per a l’alcalde de Barcelona. El líder d’ERC a l’ajuntament de la capital catalana, Jordi Portabella, també reclama que l’alcalde presideixi l’Àrea, però el projecte aprovat pel govern va en l’altre sentit i s’haurà de veure què defensen els republicans en la discussió parlamentària. La possibilitat de crear àrees metropolitanes està prevista a l’article 93 de l’Estatut, que en parla en plural. De fet, en el futur es podria crear la del Camp de Tarragona, però de moment ni tan sols està en estudi.