Política

Jaume Renyer deixa ERC i dóna suport a Carretero

El que va ser candidat d’EI a presidir el partit argumenta en un article a l’AVUI.cat que la direcció “liquida la dissidència interna”

L’excan­di­dat a la pre­sidència d’ERC pel cor­rent Esquerra Inde­pen­den­tista (EI), Jaume Renyer, un dels prin­ci­pals impul­sors de la fusió dels dos cor­rents crítics amb la direcció a Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista, va anun­ciar ahir al ves­pre, a través d’un arti­cle publi­cat a l’AVUI.​cat, que deixa la militància en el par­tit, en què va entrar el 1991.

En un arti­cle titu­lat Obrir la porta de l’esquerra de la lli­ber­tat, Renyer jus­ti­fica la seva decisió per­so­nal per la con­si­de­ració que “la direcció té ganes de des­pren­dre’s de mili­tants moles­tos” i que “no hi ha marge per al diàleg”. L’al·lusió es basa en la invi­tació a aban­do­nar el par­tit que la direcció d’ERC ha fet a Joan Car­re­tero, líder de Rea­gru­pa­ment.Cat, després que en un arti­cle publi­cat a l’AVUI el 18 d’abril va apos­tar, per a les elec­ci­ons al Par­la­ment del 2010, per una can­di­da­tura trans­ver­sal que tin­gui com a eix pro­gramàtic la pro­cla­mació uni­la­te­ral de la inde­pendència.

Renyer, que va ser la per­sona que va acom­pa­nyar Josep-Lluís Carod-Rovira en la seva polèmica entre­vista amb la cúpula d’ETA a Per­pinyà, sosté que el pacte subs­crit la set­mana pas­sada entre Carod i Puig­cercós “suposa insis­tir” en la línia ori­en­tada a “ree­di­tar el tri­par­tit per ter­cer cop, liqui­dar la dis­sidència interna i refor­mar els esta­tuts per res­trin­gir la par­ti­ci­pació directa dels mili­tants”.
Renyer diu “subs­criure total­ment” l’arti­cle de l’excon­se­ller de Gover­nació. “L’apel·lació al patri­o­tisme que impregna l’arti­cle de Joan Car­re­tero, i a for­mar una can­di­da­tura d’aquest signe a les elec­ci­ons del 2010, està en línia amb les con­clu­si­ons de la con­ferència naci­o­nal d’octu­bre del 2007 i fins i tot amb els boi­ro­sos resul­tats del congrés de l’any pas­sat”, escriu Renyer, que sosté que “la des­qua­li­fi­cació de la pro­posta” i els argu­ments uti­lit­zats supo­sen “una dis­torsió pro­funda del naci­o­na­lisme (també una paraula tabú actu­al­ment) que ha carac­te­rit­zat històrica­ment Esquerra”.

A les primàries del juny de l’any pas­sat per ele­gir la direcció d’ERC, Renyer va ser un dels qua­tre can­di­dats a pre­si­dir el par­tit i va obte­nir 569 vots, el 8,1%, men­tre Uriel Ber­tran en va treure 1.294 (18,4%) per a la secre­ta­ria gene­ral. Amb un 37,2% i un 37,5% es va impo­sar el tàndem for­mat per Joan Puig­cercós i Joan Ridao.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.