Política
Arrenca la campanya
Socialistes, CiU, ERC i ICV criden contra el passotisme electoral
El govern d’Aznar va tancar la campanya de les generals del 2004 agafat a la hipòtesi –insostenible– de la implicació d’ETA en els atemptats jihadistes de Madrid i el govern de Zapatero va obrir ahir la del 2008 advertint que l’organització armada pot atemptar abans del 9 de març. La policia elevava després el nivell d’alerta preventiva –per altra banda habitual en tot dispositiu electoral– marcant dues dates clau de la cursa: 25 de febrer i 3 de març. Els dies fixats per als cara a cara televisats entre Zapatero i Rajoy.
La massacre de l’11-M va vestir de dol el final d’aquella campanya i va portar de cap Zapatero a la Moncloa. Va ser contra tot pronòstic, encara que experts electorals com Joan Capmany, el publicista que va idear la marca ZP, havien advertit des de molt abans que els socialistes estaven en condicions de guanyar. Era la tendència a l’alça que recollien les enquestes i el que, a la inversa, també denoten ara: el PSOE no aixeca el vol mentre el PP de Rajoy comença a perdre el complex de perdedor. Pocs dubten que Zapatero no aguanti l’esprint final d’una campanya que, en realitat, va començar a l’atemptat de la T-4, en què ETA va fer saltar pels aires l’esperança forjada durant mesos de negociació. Però la moral del PP és alta: “D’entrada ja hem perdut, però podem guanyar”, apunta un dirigent.
La polarització serà extrema, i la història electoral espanyola ensenya que és després de grans commocions que s’han produït els grans canvis polítics: la victòria de González el 82 després del cop del 23-F; la d’Aznar el 96 després de ser víctima d’un atemptat d’ETA enmig del final agònic del felipisme i la de Zapatero després de l’11-M. Un atemptat d’ETA pot tensar més encara la campanya i desequilibrar els pronòstics en contra de Zapatero, que ha consumit la meitat de la legislatura en el frustrat procés de pau per a Euskadi.
El 2004, el cop de cap de tota l’esquerra contra la mentida d’Estat del PP va ser la clau de la victòria del PSOE. Però, com reflexiona un alt dirigent del PSC, el 2008 la situació és de risc per als socialistes: “Fa quatre anys tothom anava contra el PP, ara tothom va contra Zapatero”. Es refereix, òbviament, al PP, però també a CiU, ERC i ICV. Mentre el PSOE i el PSC criden a votar més que mai per forçar el desempat, el català desafecte dubta de si aplicar a Zapatero un correctiu pel desastre de les infraestructures o el desengany de l’Estatut. Ho pot fer via CiU, ERC o ICV, però també amb un boicot abstencionista o de papereta blanca. De moment, el CEO advertia ahir que només un 58,9% dels catalans volen votar el 9-M.
La massacre de l’11-M va vestir de dol el final d’aquella campanya i va portar de cap Zapatero a la Moncloa. Va ser contra tot pronòstic, encara que experts electorals com Joan Capmany, el publicista que va idear la marca ZP, havien advertit des de molt abans que els socialistes estaven en condicions de guanyar. Era la tendència a l’alça que recollien les enquestes i el que, a la inversa, també denoten ara: el PSOE no aixeca el vol mentre el PP de Rajoy comença a perdre el complex de perdedor. Pocs dubten que Zapatero no aguanti l’esprint final d’una campanya que, en realitat, va començar a l’atemptat de la T-4, en què ETA va fer saltar pels aires l’esperança forjada durant mesos de negociació. Però la moral del PP és alta: “D’entrada ja hem perdut, però podem guanyar”, apunta un dirigent.
La polarització serà extrema, i la història electoral espanyola ensenya que és després de grans commocions que s’han produït els grans canvis polítics: la victòria de González el 82 després del cop del 23-F; la d’Aznar el 96 després de ser víctima d’un atemptat d’ETA enmig del final agònic del felipisme i la de Zapatero després de l’11-M. Un atemptat d’ETA pot tensar més encara la campanya i desequilibrar els pronòstics en contra de Zapatero, que ha consumit la meitat de la legislatura en el frustrat procés de pau per a Euskadi.
El 2004, el cop de cap de tota l’esquerra contra la mentida d’Estat del PP va ser la clau de la victòria del PSOE. Però, com reflexiona un alt dirigent del PSC, el 2008 la situació és de risc per als socialistes: “Fa quatre anys tothom anava contra el PP, ara tothom va contra Zapatero”. Es refereix, òbviament, al PP, però també a CiU, ERC i ICV. Mentre el PSOE i el PSC criden a votar més que mai per forçar el desempat, el català desafecte dubta de si aplicar a Zapatero un correctiu pel desastre de les infraestructures o el desengany de l’Estatut. Ho pot fer via CiU, ERC o ICV, però també amb un boicot abstencionista o de papereta blanca. De moment, el CEO advertia ahir que només un 58,9% dels catalans volen votar el 9-M.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.