La tria del ministre de Treball

Demà es coneixerà oficialment qui serà el ministre de Treball en substitució de Celestino Corbacho. De sempre, el perfil del titular de Treball ha estat el d'un home, i mai ha estat el d'una dona. És un fet incomprensible, ja que des de l'època constituent, en què el ministre de Treball era Jiménez de Parga (UCD), fins a Corbacho les dones han aportat un notable canvi al món laboral.

No crec que en aquesta ocasió es trenqui la tendència. La tria per al nomenament s'està fent lenta i enmig d'una discreció que no calia. Probablement, passarà per nomenar l'actual vicepresident tercer i ministre d'Administracions Públiques, Manuel Chaves, que compaginarà les tres funcions per tal que Zapatero pugui estalviar-se una gran crisi de govern. Crisi que haurà de fer uns mesos abans de les eleccions municipals.

Ara mateix, el perfil del designat només pot ser un ministre que sigui capaç de reobrir el diàleg social amb la patronal i els sindicats després de la vaga general del 29-S. Tasca que només podrà fer algú pròxim als sindicats. Es digui Chaves, Jáuregui o com sigui. Quan Zapatero va assolir el seu primer govern l'any 2004, va tenir clar que els seus principals aliats havien de ser els sindicats. Els volia d'amics, fins al punt que irònicament s'ha dit que des del 2004 fins ara la cartera de ministre de Treball la duia el líder de la UGT, Cándido Méndez. Llavors va nomenar ministre Jesús Caldera. Un home pròxim a la UGT i de l'aparell del PSOE, i més tard, Corbacho, per satisfer els socialistes catalans. Tots dos s'han avingut al màxim a les pretensions sindicals. El que nomeni ara Zapatero haurà d'ajudar a fer reduir l'atur.