El globus Pretòria es comença a desinflar
Un informe pericial d'Hisenda no troba delicte contractual en les operacions urbanístiques
Els advocats són citats a Madrid en el primer aniversari del cas
Dimecres vinent, just quan es compleix el primer any del terrabastall del cas Pretòria, els advocats dels dinou imputats en aquesta trama de corrupció urbanística, amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet i esquitxos a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, han estat citats a l'Audiencia Nacional per analitzar un darrer informe fet per Hisenda.
La conclusió central del document pericial és que falta una part important de la documentació de les operacions qüestionades (la del solar del Port de Badalona i la del mercat del Fondo) i en les analitzades no es detecta cap delicte contractual. Se'n desprenen irregularitats administratives.
Fa temps que la frenètica activitat judicial ordenada pel jutge Baltasar Garzón en el cas Pretòria ha passat a l'actual atonia processal, en què un altre jutge, Rafael Ruz, amb fama de metòdic, té el repte de dirimir si realment hi havia una xarxa politicoempresarial corrupta a Catalunya, especialment a Santa Coloma. Per a Garzón, l'exdiputat socialista Luis Garcia, Luigi, és el cervell d'aquesta trama, que té contactes i amistats amb càrrecs polítics, com el defenestrat alcalde de Santa Coloma, el socialista Bartomeu Muñoz, i els exalts càrrecs en governs de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Segons el jutge, amb els seus contactes, els polítics podien fer canviar planejaments urbanístics de solars, per obtenir-ne sucosos guanys especulatius. Per arrodonir l'estructura, hi havia els empresaris, Josep Singla (Proinosa) i Lluís Casamitjana (Espais). S'afirma que aquests principals imputats van embutxacar-se uns 45 milions d'euros en perjudici dels municipis.
La nul·litat
Després d'aconseguir treure els clients de la presó, els lletrats han estat aquests darrers mesos estudiant els 11.000 folis del sumari i els annexos, en secret fins al maig passat. La majoria de defenses, a més, encara no han sol·licitat proves i declaracions en espera que la sala penal de l'Audiencia Nacional respongui al recurs d'apel·lació que han presentat, en què sol·liciten la nul·litat de les escoltes telefòniques per manca de control judicial i, per tant, també les causes que se'n deriven.
Comissions “legals”
El cas Pretòria és, per a alguns, un globus que es desinfla. En aquest sentit, Joan Cordoba, l'advocat d'Alavedra i Prenafeta, insisteix que la participació dels seus clients és “tangencial i innòcua”. “Actuen en dues operacions urbanístiques com intermediaris i cobren una comissió que no és delicte, malgrat ser elevades”, explica. “És una realitat de la nostra societat de consum”, hi afegeix.
Per a Josep Riba, advocat de l'exregidor colomenc Manuel Dobarco, “hi ha dubtes sobre procediments administratius que s'han d'aclarir”. Riba, però, contradiu Garzón i sosté que “totes les operacions han estat beneficioses per a Santa Coloma; les xifres econòmiques no són correctes i, ara, treballem per aclarir-ho.” Una de les defenses que ja ha encarregat un informe pericial per desfer l'embolic del cas és la d'Emili Mas, exgerent de l'Institut Català del Sòl (Incasòl). “Hi ha proves concloents que la imputació d'Emili Mas és un error i, afortunadament, això és demostrable”, segons el seu advocat, Joan Castelló.
El nou informe pericial no aporta grans novetats pel que fa als principals projectes sota sospita. En concret, de l'operació Pallaresa de Santa Coloma els pèrits afirmen que“pot contravenir la llei de contractes”. És un projecte llaminer, amb sòl públic (de l'Ajuntament i el Consell Comarcal del Barcelonès), que s'inicia el 2001 i ara és a punt d'acabar. Per a Garzón hi ha una clara operació especulativa en aprovar-se el primer canvi de planejament, en què un grup d'empreses entre les quals Proinosa, ven els solar a un altre grup en el qual participa Luigi. A Santa Coloma, una altra actuació analitzada és la construcció d'habitatges en el solar de l'antiga fàbrica Ciba, aturat per l'empresa municipal Gramepar, el 2008, i la investigació judicial l'ha aturada del tot. Els pèrits no s'hi pronuncien per “l'escassa documentació” de què diuen disposar. Al mateix municipi també s'examina el contracte de neteja públic concedit a Limasa, del cap de la qual s'explica que entrega tres quantitats de diners a l'alcalde. Els pèrits només diuen que la llei no permet fer contractes tan llargs com aquest, que era de vuit anys.
De l'operació Niesma es recorda que es tracta de la compravenda de dos solars a Llavaneres entre societats. Amb el canvi urbanístic, aprovat pel consistori, es ven per més diners a un tercer, i es paguen comissions a societats, com ara a Versabitur, de Macià Alavedra i dona. Els pèrits mostren que, dels exercicis analitzats, el d'aquesta societat el 2007 té “un patrimoni sanejat, amb 964 milions d'euros”.