Esquerra contraataca

Després de dues legislatures compartint govern, amb un mateix programa, Esquerra i el PSC han decidit gairebé negar-se l'un a l'altre. Potser per les previsions que el tripartit no sumarà, potser per la necessitat de marcar perfil propi, potser per desesperació electoral, el cas és que el que va començar a l'estiu com un distanciament mutu de l'anomenat govern d'entesa s'ha convertit en un divorci total a menys d'un mes dels comicis. L'oposició adverteix que aquest discurs no és creïble i que, si poden, socialistes i ERC repetiran el tripartit, però almenys en les aparences les hostilitats directes arriben fins als lemes de campanya.

Si el PSC va presentar la setmana passada el seu Ni independentista ni de dretes, ahir Esquerra va respondre per contraposició: Independentistes i d'esquerres. Primer, pel to. “Ens neguem a plantejar una campanya negativa, som gent valenta i ens definim per allò que som”, va explicar el cap de campanya i mà dreta de Joan Puigcercós, Xavier Vendrell. Segon, pel contingut: “L'independentisme centra avui el debat polític i el PSC es dedica a voler criminalitzar un projecte que està discriminalitzat”. Sí, tots dos es declaren d'esquerres, però és el punt en què paren menys atenció... preelectoral.

Si Vendrell es vantava de no vendre el producte de manera negativa, sí que va recuperar un cert discurs de la por. El dirigent d'Esquerra va desempolsegar un fantasma que semblava enterrat: el PP, i un hipotètic acord amb CiU. Aquí va aparèixer el Vendrell més torrencial i dramàtic: “Qualsevol vot independentista que no vagi a Esquerra farà el PP àrbitre de la situació”, en referència a la fugida de votants cap a CiU, Solidaritat i Reagrupament. Ho va repetir sis vegades de maneres diferents, fins a proclamar que “qualsevol vot independentista que no vagi a ERC significa involució”. També va atacar CiU i el segon “ni-ni”: “Ni estan per la independència ni pel concert econòmic, que ja comencen a fer marxa enrere”. Positivament i negativament, Esquerra reivindica el seu paper i es prepara pel que pugui passar posant-se la vena abans de la ferida, dirigint-se a la consciència més enllà del resultat electoral: “Podem estar molt tranquils: tenim raons i no hem robat”.