Promeses que viatgen en metro

El PSC continua l'estratègia d'acostar el candidat a la gent. I després d'haver pujat dos cops a un calaix vermell per pronunciar un míting llampec a Cornellà i Sant Boi de Llobregat, ahir el president de la Generalitat i cap de llista socialista, José Montilla, va agafar el metro, la línia blava (L5). Ho va fer a l'estació d'Entença –prop de la seu del partit, al carrer Nicaragua– i va baixar al cap de tretze parades, al Carmel.

Els fotògrafs i les càmeres que l'esperaven a la destinació van aixecar els recels dels que aquella hora –gairebé les cinc de la tarda– sortien de l'estació. “Ja m'estranyava a mi...”, comenta una senyora que demana als reporters “quin polític” segueixen en saber que és el presidenciable socialista. Amb poca sort, la primera persona a la qual saluda Montilla és una noia que porta un cotxet i que té problemes per accedir al metro. “No va!”, es lamenta davant d'una porta que es resisteix a obrir-se.

Estem en campanya i és hora de passejar. La volta de Montilla el porta des de l'estació fins a l'Espai Jove Boca Nord, centre reconvertit en un dels punt de trobada dels veïns amb l'esvoranc del Carmel. El candidat del PSC camina de pressa. En el trajecte, fins i tot passa al costat d'un top manta i en l'aire queda el dubte de si l'ha vist. Això sí: no se salta ni un semàfor en vermell. El cap de llista es para a tots, fins que estan en verd.

Hi ha flaixos de fotògrafs. I la gent s'atura per veure què passa. Montilla saluda algunes persones pel camí, com ara a una florista del mercat del Carmel –tancat– o un veí que se li acosta. “Li he dit que li estava molt agraït per la visita al barri”, explica. “No tinc cap queixa”, hi afegeix. Però després assenyala, molest, a uns nois que criden “Viva España”, quan passa el president de la Generalitat. A altres els costa més identificar-lo. “Qui és?”, es pregunta un jove. “És el José Montilla aquell”, respon el seu acompanyant. “Què està passant?”, pregunta una altra noia.

Han passat uns deu minuts, un quart d'hora a tot estirar, des que ha sortit del metro i arriba al centre cívic. Allà és el torn d'uns iaios que juguen a petanca que li demanen una tanca més alta. Montilla fa la primera promesa: “Parlaré amb l'alcalde”.