L

Manifestació. Davant les atzagaiades que ha rebut el país, ha estat la imaginativa resposta del catalanisme. El vigor d'un moviment tan extens com multicolor i individualista. Minifundista fins a l'infinit. El primer assaig va ser la concentració contra el desgavell de les infraestructures, el 2 de desembre del 2007. Però la gran concentració, la més gran mai vista a Barcelona, va tenir lloc després de la sentència contra l'Estatut. El 10 de juliol del 2010 el sobiranisme va mostrar la seva imponent força al carrer. Una força atomitzada, dividida en mil capelletes. La impressionant cara i creu del catalanisme.

Maragall. A Pasqual Maragall li van detectar la tardor del 2007 símptomes d'Alzheimer. La societat catalana va quedar corpresa. Des d'aleshores s'ha dedicat a promoure una fundació per lluitar contra aquesta malaltia. L'expresident va donar a conèixer que tenia Alzheimer en una roda de premsa a l'hospital de Sant Pau pocs dies després d'haver anunciat que tant ell com la seva esposa, Diana Garrigosa, s'havien donat de baixa del PSC, en desacord amb la suposada supeditació a José Luis Rodríguez Zapatero. Van ser dies de pressions, convulsos, de vergonya aliena. En les seves memòries, Maragall acusa directament el líder del PSOE d'haver forçat la seva retirada política l'any 2006, quan José Montilla el va rellevar.

Mestres. A Catalunya hi ha un 30% de fracàs escolar, un dels percentatges rècord en l'àmbit europeu.I el món de l'ensenyament ha estat revolucionat aquests 4 anys. Pasqual Maragall va prometre el 2003 que aquesta seria la seva prioritat, i José Montilla va repetir l'aposta el 2006. Però a l'ensenyament s'hi han anat sumant problemes, i els intents de forçar canvis han estat laberíntics. La conselleria d'Educació no ha acabat d'encarrilar-los, tot i l'aprovació de la llei catalana d'ensenyament. Fins a quatre vagues, han fet els sindicats d'ensenyants contra la conselleria. En plena sintonia amb ICV, naturalment.

Millet. El cas Fèlix Millet ha colpejat la societat catalana en una de les principals institucions del país, el Palau de la Música Catalana. Van fallar els controls de les administracions, fins que Hisenda, de trascantó, va detectar una irregularitat, i així va aparèixer l'escàndol de la suposada desaparició de 35 milions d'euros. El cas ha tingut dues derivades polítiques, embolicades en plena precampanya electoral. El presumpte tràfic d'influències de l'Ajuntament en el projecte de construcció d'un hotel davant del Palau ha provocat la imputació dels responsables municipals del PSC a Urbanisme. CDC va ser acusada ahir pel fiscal d'un suposat finançament irregular, i demana la imputació de dos dirigents. Però el jutge no ho ha decidit, per ara. Això sí, Artur Mas va tornar l'import dels 5 convenis legals que el seu partit havia fet amb el Palau.