Política

Diccionari d'una legislatura

A

Aero­port. El con­trol català de l'aero­port del Prat ha estat l'objec­tiu fra­cas­sat. Es veia a venir. José Luis Rodríguez Zapa­tero es va com­pro­me­tre a nego­ciar un con­sorci amb majo­ria cata­lana, però va pre­fe­rir ser cohe­rent amb el seu estil incom­pli­dor i fal·laç. I òbvi­a­ment el més calent és a l'aigüera. El govern del PSOE ha vol­gut ser trans­pa­rent, i ho ha acon­se­guit: defensa els interes­sos d'AENA. Tan clar com l'aigua.

Anti­sis­tema. És una de les apor­ta­ci­ons de Bar­ce­lona a la cul­tura euro­pea, des d'aque­lla emo­tiva jor­nada que la regi­dora Imma Mayol es va decla­rar anti­sis­tema. La ciu­tat ha estat una de les capi­tals tren­ca­o­nes d'Europa, una meca de l'anti­glo­ba­lit­zació aplau­dida des de l'Ajun­ta­ment. El cim el van fer amb la vaga gene­ral del 29 de setem­bre, quan el cen­tre de Bar­ce­lona va viure una artística bata­lla cam­pal durant vuit hores. Va ser l'apo­te­osi alter­na­tiva.

Apa­gada. El juliol del 2007 es va com­plir un temor històric: l'apa­gada elèctrica més gran de la història de Bar­ce­lona, amb un milió d'afec­tats. Va con­fir­mar el curiós estat ter­cer­mun­dista de la xarxa, i la impos­si­bi­li­tat abso­luta de treure'n l'entre­llat. És el forat negre de Cata­lu­nya. Endesa i Red Eléctrica Española van jugar al ping-pong amb les admi­nis­tra­ci­ons, en un espec­ta­cle molt entre­tin­gut. L'empresa pri­va­tit­zada i la pública es van auto­dis­cul­par d'aquesta manera tan sofis­ti­cada.

AVE. Després del retard endèmic, l'AVE ha estat l'única apor­tació fer­roviària de l'Estat a Cata­lu­nya que ha fun­ci­o­nat. Almenys en els trams que està en fun­ci­o­na­ment. Si el 1992 el tren d'alta velo­ci­tat va arri­bar a Sevi­lla, el febrer del 2008 va posar-se en marxa el tra­jecte Madrid-Bar­ce­lona. Només hi ha una sub­til distància de 16 anys entre les dues inau­gu­ra­ci­ons, prova rotunda de la soli­desa del pro­jecte de l'Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal, vull dir plu­ral. La con­nexió de Bar­ce­lona amb França, i el cor­re­dor medi­ter­rani amb ample euro­peu que­den per des­comp­tat pen­dents.

B

Bolonya. Les protestes estudiantils contra el pla Bolonya el 2009 van il·lustrar dos fenòmens: com una universitat com la de Barcelona pot estar ocupada durant quatre mesos com si res, i l'aparició de paraules catalanes d'aire nipó. Com kubotan, punxó de plàstic. Va començar a consolidar-se en aquestes protestes el reconegut carisma de Joan Saura com a conseller d'Interior. El dirigent d'ICV va centrar tant l'atenció dels estudiants que va arribar a eclipsar el conseller d'Universitats, Josep Huguet, que és de qui depèn l'aplicació del pla Bolonya.

Bracons. El túnel que uneix la comarca d'Osona amb la de la Garrotxa va ser una de les obres emblemàtiques del darrer govern Pujol, contra la qual el tripartit va fer bandera. En va fer tanta, que el manteniment del projecte va originar la primera de divisió interna entre PSC, ERC i ICV a l'executiu. Va ser premonitori de la tendència a anar cadascú a la seva. Les obres tan sols va trigar sis anys a acabar-se, amb una parsimònia entranyable. El tripartit de Pasqual Maragall va reformar la proposta amb un plantejament restrictiu, que no satisfeia tampoc ERC i ICV. I va ser el tripartit de José Montilla qui va inaugurar el túnel un aplaudit 3 d'abril del 2009.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.