Mas col·lapsa el Zurich

Artur Mas va con­gre­gar ahir els seus segui­dors del Face­book al Zurich de Bar­ce­lona. Es va col·lap­sar per l'afluència mas­siva. Va ser el dar­rer tast de la pre­cam­pa­nya al rovell de l'ou de la ciu­tat. Al bar típic de que­dar amb algú. El líder de CiU es va pre­sen­tar a la plaça Cata­lu­nya just venint del metge. Fa dues set­ma­nes que no es treu de sobre l'ombra d'una afo­nia. I té al davant 15 dies de cam­pa­nya. És el gran temor de tot can­di­dat. “Però el metge m'ha dit que si em prenc el trac­ta­ment tot anirà bé”. Embo­li­cat amb una bufanda, ho comen­tava als peri­o­dis­tes al mig del car­rer quan se li van començar a acos­tar per­so­nes inten­tant par­lar-li. Se'n van apro­xi­mar tan­tes que els 30 metres que havia de cobrir Mas fins arri­bar al Zurich es van fer llargs, llargs. La majo­ria de con­ver­ses tenien una obses­siva pre­o­cu­pació: la crisi econòmica. I el lider de CiU no volia dei­xar la gent amb la paraula a la boca.

“Miri, jo el votaré. Què farà per resol­dre el pro­blema de l'atur?”, li pre­gun­tava un home pre­o­cu­pat per la situ­ació dels seus fills. “Ara encara tenen feina, però no va gaire bé”, afe­gia amb gest seriós. Al cap de pocs metres, una dona immi­grada feia una foto al can­di­dat amb el mòbil pre­gun­tant qui era el que par­lava. “El futur pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat”, dei­xava anar una sim­pa­tit­zant que s'escol­tava l'escena. S'havia for­mat un rot­lle d'una dot­zena de via­nants. Un jove de nom Víctor Fer­rer, de Sara­gossa, va anar a bus­car després Mas per insis­tir-hi. “Miri, a mi em van aco­mi­a­dar ahir”. “Què farà vostè amb el 40% de joves en atur?”, va dei­xar anar d'entrada. Mas va seguir la con­versa fins que al final el jove ara­gonès va tirar de veta. I va sug­ge­rir al líder de CiU... que naci­o­na­litzi els bancs. “Home, això de naci­o­na­lit­zar sí que no ho faré”, va tallar Mas. Una de les ami­gues del Face­book, Maria Eugènia Pas­cual, va apro­fi­tar lla­vors per fer-s'hi una foto i ho va acon­se­guir al ter­cer intent. Però el can­di­dat de CiU ja tenia ganes d'enfi­lar cap al local.

Quan Mas va entrar al Zurich tant l'entre­so­lat com la sala de baix esta­ven abar­ro­ta­des de face­bo­okai­res. Sobre­tot joves, i també alguns de mit­jana edat, així com diri­gents de CiU com Merit­xell Borràs, Jordi Cumi­nal, Marta Vidal i Víctor Ter­ra­de­llas. Alguns dels con­vo­cats es van haver de que­dar al car­rer per falta d'espai. Com que tots volien pen­jar després imat­ges de l'acte a inter­net, tot de mans es van alçar cap­tant l'escena des del mòbil.

Des de l'entre­so­lat, amb el micròfon a la mà, Mas va adver­tir que no par­la­ria gaire. “Prenc pròpolis i pas­ti­lles de mel, però tinc la veu rove­llada”, va reve­lar. Després d'agrair la presència dels assis­tents, va insis­tir en el que serà el seu lema aquests dies: “Sou la gent que en temps difícil ens heu aju­dat a pro­jec­tar el mis­satge, i ara us demano que pen­queu perquè ens ho hem de gua­nyar”, va pro­cla­mar. Mas intenta per terra mar i aire que cap dels seus sim­pa­tit­zant doni les elec­ci­ons per gua­nya­des. Man­te­nir grei­xada la mobi­lit­zació de CiU és l'únic que el pre­o­cupa a aques­tes altu­res. Els mit­jans audi­o­vi­su­als van fer intents perquè Mas repliqués unes decla­ra­ci­ons de José Mon­ti­lla, bus­cant talls de veu, però el líder de CiU no es va des­viar ni un mil·límetre de la seva estratègia.

Mas sem­blava aquells equips que van gua­nyant 3 a 1 a mitja hora del final del par­tit. Depe­nen només d'ells, però no es poden des­pis­tar gens ni mica. I això és el que vol fer en la cam­pa­nya. Tindrà 15 dies per inten­tar-ho.