Política

Política fora

Joan Herrera. (ICV)

Joventut en renovació

Sóc a la nova seu que ICV té al pas­satge del Rellotge, prop de la plaça Reial, la plaça de George Orwell (la de la foto) i de Los Cara­co­les. Em diuen que veuré arri­bar el can­di­dat Joan Her­rera amb bici­cleta però ho fa a peu, amb una maleta. “Vaig a Madrid”. Última set­mana d'anar a Madrid. Her­rera deixa el Congrés per optar al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Diuen que el Congrés de Madrid és un par­la­ment de debò i que el nos­tre és com de broma. No li anirà petit? “El nos­tre Par­la­ment és un Par­la­ment de debò, sem­pre depe­nent del que s'hi dis­cu­teixi, com en qual­se­vol cam­bra”. Hi ha estat bé, a Madrid, aquests anys? “Madrid és una ciu­tat molt diver­tida i aco­lli­dora que a la vegada pot ser molt dura. Els ser­veis públics són escas­sos. En tot el cen­tre no hi ha ni un gimnàs, no hi ha esco­les públi­ques. Tot es fa pen­sant en el cotxe i els col·lapses són cons­tants. El que ara s'ano­mena tea party, el pen­sa­ment ultra­con­ser­va­dor orga­nit­zat, hi és més pre­sent que en cap altre lloc d'Espa­nya... Però jo m'ho he pas­sat bé i hi he après molt”. On ha vis­cut,a Madrid? “Ara en un hotel; abans, al prin­cipi, a la casa d'una coo­pe­rant de Costa Rica que me la dei­xava quan no hi era”.

Ara Joan Her­rera podrà anar a peu o amb bici­cleta a la feina. Tenim el Par­la­ment en un parc. No és can­sat anar amb bici­cleta? “No, si hi saps anar i no hi ha gai­res puja­des”. No arriba suat als llocs? “A l'estiu, si fa molta calor, no l'agafo. Si fa una calor nor­mal, vaig a poc a poc”. Quan­tes bici­cle­tes té? “Dues. Una per anar per ciu­tat que em va rega­lar la mare el dia que me'n vaig anar de casa, i una altra per fer mun­ta­nya”. A qui­nes mun­ta­nyes puja? “M'agra­den espe­ci­al­ment les de Tar­ra­gona: els Ports de Tor­tosa i Beseit, la serra de Lla­ve­ria, i, més enllà, el Matar­ra­nya. Ele­va­ci­ons des­co­ne­gu­des per molta gent perquè els cata­lans tirem més cap al Piri­neu”.

Està casat? “Visc en pare­lla amb la Sònia des de fa onze anys, que pel cas és el mateix, i tenim un fill, en Lluc, de dos anys. Ara l'acabo de dei­xar a l'escola i espero que després de les elec­ci­ons m'hi podré dedi­car més”. Quina importància dóna a la família? “És un fac­tor d'esta­bi­li­tat. T'aporta part de la iden­ti­tat a través de l'edu­cació dels pares. És deter­mi­nant en bo, en posi­tiu”. La seva for­mació política, li ve dels pares? “El pare era del PSUC i la mare de Con­vergència Soci­a­lista. Quan dis­cu­tien, era per política. Però la for­mació cívica em ve també de l'escola, del barri, de les lec­tu­res, de les idees que vaig incor­po­rant. La família és deci­siva, però hi ha marge”. Té algun sen­ti­ment religiós? “Cap”. Pensa en la mort? “És clar, que hi penso. En la meva i en la dels altres, les per­so­nes que estimo. Em pro­du­eix un sen­ti­ment d'angoixa. No tant pel pati­ment que la pugui acom­pa­nyar sinó per l'entrada en el buit”.

Va al cine, al tea­tre? “El cine m'agrada molt, però últi­ma­ment hi vaig poc. A veure si ara, quan el nen faci dos anys i mig i ja el puguem començar a dei­xar, hi anem més”. Què lle­geix? “Novel·la i assaig, pen­sa­ment. Sap què passa?, que els polítics cor­rem el perill d'aca­bar lle­gint només infor­mes. És impor­tant lle­gir lli­bres que et rege­ne­rin el pen­sa­ment, que et posin al dia”. Mira la tele­visió? “Sí, però poc: el fut­bol, que m'agrada molt, alguna pel·lícula, algun docu­men­tal, alguna sèrie... Em vaig engan­xar a El ala oeste de la casa Blanca.”

Cuina? “M'agrada men­jar i cui­nar. Cui­nar em relaxa, em per­met rumiar. Si ho fas pels altres és a més a més molt agraït perquè t'ho cele­bren.” Quin plat li cele­bren més? “Els arros­sos. No em sur­ten tan bé com a la meva mare, que és valen­ci­ana, i molt menys que a la meva tia, però em defenso molt bé”. Hi posa ceba? “A la pae­lla no, és clar; però hi ha altres arros­sos que en volen”. I en Joan Her­rera m'explica com fa la pae­lla, i m'asse­gura que les gale­res hi donen un gust extra­or­di­nari.

Al local d'ICV, nou i net, senyo­re­gen dos colors, el blanc i el verd, amb uns tocs de ver­mell de tant en tant. No cal domi­nar la semiòtica per con­cloure que el verd és l'eco­lo­gisme i el ver­mell un record del PSUC dels orígens. Joan Her­rera m'informa que la casa havia estat en ori­gen la seu de la Banca Arnús, i li comento que sem­pre es podrà dir que ICV ha con­que­rit una enti­tat bancària. “Bé, bé, quan vam venir nosal­tres era una garatge i men­tre no haguem pagat la hipo­teca es podrà seguir dient que és pro­pi­e­tat d'un banc”.

Vostè té trenta-nou anys. La joven­tut és una valor, en política? “Si es refe­reix a què la joven­tut renova les idees li con­tes­taré que no necessària­ment. Hi ha joves molt antics i gent gran molt moderna i que està al dia. Jo pro­curo ser un jove que renova cons­tant­ment les idees.”

Li pre­o­cupa l'alopècia? “Oi que no hi puc llui­tar? Doncs accepto anar que­dant calb, tot i que no em fa gaire il·lusió. El meu avi i el meu oncle per part de mare n'eren, i en aquests aspec­tes l'herència materna té molta força”. Diuen que a les dones els agra­den els calbs, que els tro­ben seduc­tors. “Si? Mira que bé. Ja li ho expli­caré d'aquí uns anys”. Viatja? On li agrada anar? “M'agrada el Bra­sil”. Veu? Aquest país no me l'havia dit mai ningú. “Hi he anat qua­tre o cinc vega­des. Pri­mer a Porto Ale­gre, al Fòrum Social, i després per plaer. És tan gran i tan variat que per cops que hi vagis sem­pre fas un viatge dife­rent. També m'agra­den els Estats Units, tant la part urbana com la pai­satgística, i Itàlia. D'Itàlia m'agrada tot. Tot”.

La salut, bé? “No m'ana­litzo gaire, en això sóc un des­as­tre, però em sem­bla que estic bé. Em sento ple d'ener­gia, cor­po­ral­ment i anímica­ment”. Què li pre­o­cupa del món? “Em posa de molt mal humor la manera neo­li­be­ral com estem reso­lent la crisi econòmica i em pre­o­cupa prin­ci­pal­ment el canvi climàtic. Tenim un repte que pot dur el món dels nos­tres fills i néts a la catàstrofe i no el sabem enca­rar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.