Política

Balanç de legislatura

Infraestructures

Fent quilòmetres

La legislatura acaba amb grans obres viàries finalitzades o iniciades, com ara el desdoblament de l'eix transversal, la C-17 entre Vic i Ripoll i de Vidreres a Palafrugell, però amb altres de pendents, com ara les variants d'Olot i la Bisbal i la resta de la pota nord de l'anella de les Gavarres

S'han completat tots els plans territorials gironins

Les carretereshan sigut el centre de les inversions del govern, i el tren s'ha deixat per a una fase posterior dins la planificació

Gai­rebé tot ha que­dat pla­ni­fi­cat. La pro­li­fe­ració de plans ter­ri­to­ri­als i sec­to­ri­als que s'ha com­ple­tat en aquesta legis­la­tura ha dei­xat el ter­reny apa­mat: des­do­bla­ments i millo­res de car­re­te­res, foment del trans­port fer­ro­vi­ari, pla direc­tor de ports i aero­ports, pla ter­ri­to­rial de les comar­ques giro­ni­nes... Si fins i tot s'ha apro­vat un pla estratègic de la bici­cleta! Aquesta volun­tat pla­ni­fi­ca­dora ha sigut una de les ban­de­res del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques, que ha posat en negre sobre blanc la que ha de ser l'evo­lució urbanística i de les obres públi­ques a les comar­ques giro­ni­nes amb l'horitzó més enllà del 2020. Està tot tan deli­mi­tat que el que vin­gui difícil­ment hi podrà afe­gir res de nou.

El però d'aquesta política ha sigut el Pacte Naci­o­nal per a les Infra­es­truc­tu­res fir­mat l'any pas­sat, que inclou totes les obres pre­vis­tes a Cata­lu­nya fins al 2020, i que tot i que va tenir el suport del govern, sin­di­cats i altres agents soci­als, no ho va tenir el de l'opo­sició i alguna patro­nal com ara Foment del Tre­ball i la Cecot. El Con­sell de Cam­bres de Comerç i la Pimec el van sig­nar amb reser­ves. Aquesta manca d'una­ni­mi­tat no ha sigut una excusa per avançar pro­jec­tes, ni tam­poc ha de ser un llast per exe­cu­tar-los més enda­vant, perquè les neces­si­tats giro­ni­nes en infra­es­truc­tu­res són clares: des­do­bla­ment de l'ane­lla de les Gavar­res, la con­nexió de Girona a Olot, la vari­ant de les Pre­ses, com­ple­tar la car­re­tera de Bla­nes a Llo­ret i redis­se­nyar el model fer­ro­vi­ari a l'entorn de Girona i el port de Palamós pel que fa a la Gene­ra­li­tat. Per part de l'Estat, l'N-II, l'N-260 i el TAV, i man­te­nir l'acti­vi­tat asso­lida a l'aero­port de Girona.

Obres fetes i pen­dents

De les rei­vin­di­ca­ci­ons històriques, unes quan­tes han dei­xat de ser-ho durant els dos últims governs coman­dats en aquest depar­ta­ment per Joa­quim Nadal: el des­do­bla­ment dels acces­sos a la Costa Brava cen­tre entre Vidre­res i Pala­fru­gell, on només queda un tram en obres; el de la C-17 entre Vic i Ripoll; com­ple­tar l'auto­via de Figue­res a Roses, o el des­do­bla­ment de l'eix trans­ver­sal, amb les obres ini­ci­a­des tot i els retards del pro­jecte.

Però altres car­re­te­res con­ti­nuen en la fase de paper, en un moment més o menys avançat de la seva tra­mi­tació: el des­do­bla­ment de Banyo­les a Besalú, la vari­ant d'Olot, la millora de la car­re­tera de la ver­go­nya o l'auto­via de les Gavar­res de Sant Julià de Ramis a Llo­friu, amb les vari­ants de Celrà, Bor­dils i la de la Bis­bal. Un capítol a part merei­xe­ria aquest pro­jecte, un dels grans temes pen­dents a la xarxa viària giro­nina. Tot i els anys que s'han esmerçat en estu­dis i mobi­lit­za­ci­ons soci­als a favor i en con­tra dels traçats sud i nord, el pro­nun­ci­a­ment final de la con­se­lle­ria per l'opció sud no ha ser­vit per apro­var defi­ni­ti­va­ment el pro­jecte, enca­llat en els tràmits ambi­en­tals.

Tot ple­gat el que posa de mani­fest és que la volun­tat del govern ha sigut fer car­re­te­res. S'han resolt dèficits històrics, però les crítiques han vin­gut –sobre­tot per part dels sec­tors més pro­pers a l'eco­lo­gisme– per no haver fet un pas enda­vant sig­ni­fi­ca­tiu en el model de mobi­li­tat més enllà de l'asfalt. Joa­quim Nadal ha sigut una de les dia­nes pre­fe­ri­des d'aquests movi­ments, però lluny de defu­gir-los el con­se­ller fins i tot els ha uti­lit­zat per defen­sar una política més pragmàtica que ideològica.

Trans­port públic i urba­nisme

Tot i l'aug­ment de línies, ser­veis i freqüències d'autobús a tota la demar­cació, el tren con­ti­nua sent el para­digma del trans­port públic. La inversió fer­roviària s'ha dei­xat per a una fase poste­rior dins la pla­ni­fi­cació en infra­es­truc­tu­res, com l'eix trans­ver­sal fer­ro­vi­ari o la reor­de­nació del sis­tema fer­ro­vi­ari gironí, que s'ha dei­xat per a més enda­vant en espera que el TAV comenci a cir­cu­lar. Pre­ci­sa­ment la inversió esta­tal ha sigut un dels grans dèficits, ja que el TAV no jus­ti­fica l'abandó de l'N-II, ni tam­poc l'acord amb Acesa pel ter­cer car­ril de l'auto­pista. Alguns espe­ra­ven una major influència davant el Minis­teri de Foment. Les taxes per a l'aero­port de Girona, per man­te­nir el volum de viat­gers acon­se­guit els últims anys, és un nou epi­sodi en aquesta relació.

Allà on el full de ruta sí que s'ha com­plert del tot és en l'urba­nisme. El depar­ta­ment ha pri­o­rit­zat l'orde­nació del ter­ri­tori amb aju­des als ajun­ta­ments per apro­var els POUM i amb la redacció de plans direc­tors i plans ter­ri­to­ri­als que per uns han ser­vit per pro­te­gir el ter­ri­tori i uni­fi­car els crei­xe­ments, i per altres per per­me­tre unes edi­fi­ca­bi­li­tats exces­si­ves dins unes comar­ques ja molt mas­si­fi­ca­des. Tota la pla­ni­fi­cació ha desem­bo­cat en el pla ter­ri­to­rial de les comar­ques giro­ni­nes, el docu­ment que defi­neix urbanísti­ca­ment les comar­ques giro­ni­nes del futur més enllà de l'àmbit muni­ci­pal. Un docu­ment neces­sari, més enllà del grau d'acord amb el resul­tat final.

Vies polèmiques.
La millora de la C-31 entre l'Alt i el Baix Empordà va generar moltes protestes pel disseny de la via. La variant de la Bisbal ha sigut l'altra gran polèmica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.