Política

Albert, 31 anys, ciutadà Blackberry

Si l'edu­cació es mesurés per la pun­tu­a­li­tat, molts polítics obtin­drien una nota ver­go­nyosa. Albert Rivera –de 31 anys– fa poc que es dedica al món de la política i pot­ser per això manté encara les mane­res edu­ca­des de les per­so­nes que es pre­sen­ten a una cita cinc minuts abans de l'hora fixada. I és així que arriba a la redacció de l'Avui i El Punt quan encara no són les deu del matí al rellotge que, des de la paret, vigila les tau­les de la sec­ci­ons de Política, Europa-Món i Eco­no­mia, ara deser­tes.

El rellotge ja pot mar­car el que vul­gui, perquè mai hi ha pressa en una redacció a aquesta hora mati­nera, però avui –ahir per al lec­tor– és un dia espe­cial i la visita del can­di­dat obliga a can­viar ruti­nes als peri­o­dis­tes. Qui no les modi­fica és el visi­tant, que va en dansa des de les set del matí. Durant l'estada al diari, Rivera es mos­tra abso­lu­ta­ment des­pert, rela­xat perquè la visita i el tracte són afa­bles, però amb la guàrdia sem­pre alta. Difícil, molt difícil que algú li col·loqui un cop baix a qui de jove va ser llo­re­jat en oratòria.

Sap que juga en ter­reny rival, perquè encara s'ha de demos­trar que un lec­tor de l'Avui o El Punt pugui tenir com a opció un polític que la nit elec­to­ral del 2006, poc després de saber que tenia l'escó a la but­xaca, va cla­mar con­tra les sub­ven­ci­ons a la premsa edi­tada en català. S'ha plan­te­jat, però, la cam­pa­nya com una gran ocasió per fer peda­go­gia del seu mis­satge, per fer arri­bar l'ide­ari de Ciu­ta­dans urbi et orbi i per tant, i també, aquí i arreu. A més li agrada, en política, defi­nir-se com un dels seus ídols del Barça, l'indo­ma­ble Stòitxkov. “Vaig millor argu­men­tant a la con­tra que ves­tint dis­curs”, adver­teix.

On no va a la con­tra és a esprémer a fons les pos­si­bi­li­tats de comu­ni­car-se de manera clara i directa amb elec­tors a través de les xar­xes soci­als. “Fa un moment he twi­te­jat...”, explica, i amb aquesta lliçó d'extrema moder­ni­tat la visita arriba a la fi. I lla­vors la sor­presa i l'ensurt: regira l'ame­ri­cana bus­cant el telèfon Black­berry i no el troba, i li can­via la cara. És la seva ofi­cina ambu­lant, el seu enllaç amb el ciu­tadà i per­dre'l és un con­tra­temps. L'apa­rell no apa­reix a la redacció i és així com marxa, pre­o­cu­pat. Però és només un ensurt, el telèfon era al cotxe. I Rivera, anant cap al Prat de Llo­bre­gat, torna a twi­te­jar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.