Tura, sucre entre la boira

Vic té sucre –El Sucre, un àmbit industrial reconvertit en centre firal on els partits hi fan mítings en un espai petit amb format de plató televisiu– però també té boira, molta boira; humida, espessa com un plat d'escudella fumejant. Vic és com la gran metàfora del PSC, una formació política amb sucre i salero –cordovès, és clar– però també un partit emboirat, que desconeix encara quin serà el seu futur quan escampi el mal temps i s'aixequin les bromes. Un partit, també, que fuig d'aventures sobiranistes però que no renuncia a buscar el vot en una plaça com Vic on encara ressonen els visques dels 5.771 voluntaris que van participar en el rodatge d'un lipdub independentista que va assolir el rècord mundial de participació (qui no l'hagi vist que corri a l'ordinador i al Youtube, val molt la pena).

I en el país de la boira –ahir no en feia– el partit que vol escapar-ne, de la boira, va portar-hi el millor cartell per encendre l'ànim i l'ànima nacional –que també en té– dels seus votants. Montserrat Tura, assumint el paper de cap de cartell, va desplegar el seu ample ventall de registres posant-hi sobrietat de consellera, ànim de líder i lírica i sucre de la poesia apresa al costat del seu bon amic, i osonenc il·lustre, Martí i Pol. I assumint un paper més sobri va passar revista als avenços aconseguits en la policia, als jutjats o amb les lleis del Codi Civil –les seves dues responsabilitats al govern tripartit–-, però també recorrent al seu esperit sensible va parlar de la nació en tota la seva extensió, des dels seus “paisatges abruptes i suaus com els de la plana” fins a les famílies de diversa condició que han quedat reconegudes a les lleis fetes sota mandat socialista. I finalment, fent sortir l'esperit més propi del míting i socialista, la número dos de Montilla va carregar contra CiU i ERC, els dos enemics a qui disputar el vot a la plaça vigatana. Els vots recollits es veuran el 28-N, si més no ahir va aconseguir aplaudiments mentre cridava la seva gent a mobilitzar-se i a quedar afònics fent campanya. I de Convergència en va parlar per recordar que el nacionalisme de veritat és aquell que reconeix i aplaudeix els avenços que fa un país, encara que aquests els protagonitzi el partit opositor. “Per què a CiU no se senten cofois del país millor que ara tenim?”, va preguntar amb ganes de voler indignar el personal. I encara no havien callat els aplaudiments de l'auditori que en va arrencar de nous apuntant contra Puigcercós i el seu discurs sobiranista: “ERC ha marxat dalt de la muntanya a cridar independència”.

Tura va ser propera, contraposant els revolts convergents de la C-17 a l'obra del túnel tripartit de Bracons. Va marcar perfil progressista en atribuir a la dreta i a l'economia especulativa els mals de la crisi que no ha generat aquest govern”. I va ser nacionalment encesa quan va clamar contra el TC en afirmar: “Ni una ni mil sentències del TC posaran en dubte que som una nació!” I com que un míting és un espai per encunyar-hi frases amb contundència, i com que a Vic és obligat parlar-hi d'immigració, ho va tenir molt fàcil per llançar un missatge que vol frenar els peus als que han fet del debat de la immigració tema central de la campanya: “En matèria de seguretat perseguirem el delinqüent i no perseguirem el diferent, també nosaltres venim d'arreu”. I El Sucre va tornar a aplaudir.