Pintures i equacions

A la terrassa de l'hotel Carlemany, de Girona, ja m'hi esperen la consellera i cap de llista d'Esquerra, Carme Capdevila, i Laura Juanola, cap de comunicació del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Vam quedar a l'hora del vermut. Capdevila va beure Bitter Kas i Juanola, Coca-Cola. Vaig beure cervesa. Va confessar que aquest vermut és extraordinari. “Ni els diumenges: els treballo quasi tots”. I Juanola va precisar que en els actes de molts pobles, després de la inauguració, hi ha vermut, amb pica-pica. “Aquest últim any n'hi ha menys”. Ja ha hagut d'aparèixer aquesta crisi que sembla un refredat mal curat: no acaba de fer net. Aprofiteu per prendre alguna cosa? “Tinc per norma, no, perquè aprofito per parlar amb la gent. Ara, el gabinet em fa un paquet de supervivència amb menjar de l'acte, dos o tres canapès, embolicat amb un tovalló”.

Laura Juanola em treu l'afició de Capdevila per la gastronomia: “Sóc gurmet, una mica condicionat per l'ofici del marit. I he estat a bons restaurants amb l'excusa de l'ofici del meu marit”. Aviam? “Porta un hotel familiar: té un hotel familiar a Sant Hilari”. No tinc cap prejudici per parlar de qualsevol tema, encara que sigui sobre gastronomia i cuina. “M'agrada la cuina d'autor excepcionalment. En el dia a dia, sóc senzilla: verdura i planxa. M'agraden més els productes amb base de peix que amb base de carn”. I vins de la terra? “Una copa de vi de tant en tant m'agrada, però sóc molt de beure aigua. Sóc de la terra de l'aigua. Escolta! Es poden substituir moltes coses per l'aigua”.

Hi ha algun restaurant, o un cuiner que us agradi? “Santi Santamaria és el que més m'agrada, però els germans Roca també m'entusiasmen molt. El millor peix que he menjat mai al món ha estat un lluç al Celler de Can Roca”. Trobo que el Celler i Can Fabes són molt diferents... “En Santi fa producte de temporada i fa la millor cuina de bolets que et puguis imaginar. Insisteixo que això d'anar a restaurants d'alta gastronomia és de caràcter excepcional. Per raons d'edat i salut faig dieta molt vegetariana... La passió de la meva vida no és la cuina”.

Aquest secret es pot revelar. “El que realment m'omple és disposar d'estona per poder estar amb el meu nét, que ara té un any”. Tots els avis fan la mateixa confessió. “Són uns moments de molta felicitat, esgotadors. Suposo que passa perquè sóc àvia primerenca i a tots ens passa amb el primer nét”.

Abans de ser àvia, què és allò a què dedicàveu les estones d'oci? “Viatjar i pintar”. Pintar quadres? “Sí, pinto a l'oli. Però fa quatre anys, des que sóc consellera, no agafo cap tela ni pinzell”. Heu pintat tota la vida? Què us agrada pintar? “M'agraden els paisatges, bodegons, però no els típics. No he estat mai fidel al que veig, sempre hi ha hagut una part creativa. Pinto des de molt petita; sóc autodidacta, però m'he intentat formar, he anat a classes a Girona, a una escola d'art”.

Heu fet exposicions? “No he pintat mai per diners. La pintura és el meu espai d'intimitat. Els que més m'agraden els tinc a la meva habitació”. No els teniu al menjador? “Al menjador hi tinc els autors que més m'agraden: Modigliani i Kandinski, en pòster, alguna obra que he comprat en galeria o d'autor local. La meva pintura és una cosa íntima, no sóc exhibicionista. Sóc tímida i intimista”. Ni a la família? “No n'he regalat a cap dels meus fills, cosa que sí que ha fet la meva mare, que ens ha envaït de pintures seves”.

Que hàgiu deixat els pinzells em va bé per dir que la política us ha fet perdre l'art. “Bé, però puc dir que, des que sóc consellera, el que he fet per descarregar tensió ha estat restaurar algun moble”. Feu tot el procés? “Decapar, rascar, matar els corcs, pintar...Tot. Tinc un moble guapíssim al menjador restaurat per mi, un bufet del segle XIX. I ara al garatge hi tinc un escriptori, que no sé si m'hi veuré en cor, perquè està molt deteriorat. No sé què faré”.

Sou lectora? “No llegeixo tant com voldria, però sempre tinc tres o quatre llibres a la tauleta de nit. Llegeixo cada dia abans d'anar a dormir i, en funció de com m'ha anat el dia, en llegeixo un o altre”. Em va explicar que ara mateix acaba el darrer de Javier Cercas, Anatomía de un instante. Destaca el de Margarida Aritzeta, Perfils de Nora, “tracta sobre una pintora”. Ja és al final de la saga de Stieg Larsson, a La reina al palau dels corrents d'aire. Explica que, per als tres volums, eren quatre per repartir: les seves filles i la jove. I l'altre? “Les memòries del president Irla, que són excel·lents; té una part amb correspondència i fotos inèdites molt interessant. Veig que Irla escrivia d'una manera molt planera”.

Us agrada escriure? “No escric, faig alguna blocada de tant en tant. M'agradaria fer un taller d'escriptura”. Tanmateix @carme_capdevila escriu força al Twitter. “No hi estic enganxada, hi sóc des de mig octubre”. Deu ser que són eleccions. “Estic entrant al món de les xarxes socials”.

Practiqueu algun esport? “Camino sempre que puc. M'agrada molt caminar i tinc la sort de tenir els boscos de les Guilleries a dos minuts de casa”. Us agrada veure esport? “No gaire, però si algun esport procuro seguir són les curses de motos i el bàsquet. Són els esports que, de manera ocasional, veig a la tele. El futbol no em diu res: hi anava quan el fill jugava a futbol 7 i en l'època de Cruyff i Rexach, perquè al Camp Nou s'hi podia viure la política de manera diferent”.

No hem parlat de música. “He tingut molta sort: he pogut escoltar la música dels meus ídols des de l'adolescència fins ara: The Rolling Stones. Quan he d'agafar energia em poso Carmina Burana. I quan he de prendre decisions importants em plantejo equacions”. Equacions matemàtiques? “M'ajuden a concentrar i va bé perquè fas càlcul mental, que cada cop s'utilitza menys. M'agrada plantejar-ho preveient uns possibles resultats. És més com un enigma”.

Em podeu posar un problema a la llibreta?

3x - 5 + 1/8y = 3/4

6/3(x-3) - 1/3(5+y) = 4

“És senzill...”