[D]
0
Política
girona - 22 novembre 2010 2.00 h

JOAN BOADA

CAP DE LLISTA PER GIRONA D'ICV - EUIA CAP DE LLISTA PER GIRONA D'ICV-EUIA

“Garantir la societat del benestar és possible”

Considera que una font d'ingressos que pot donar molt de si i que ajudaria a garantir els serveis és una política fiscal progressiva que gravi les rendes més altes

Contrari a anar desdoblant carreteres, aposta per una xarxa ferroviària que connecti les diferents comarques, així com el tren tram per enllaçar ciutats i polígons industrials

Competim contra CiU i el PP i les seves propostes de privatització de determinats sectors
No vam subscriure la llei d'educació perquè està feta pensant sobretot amb pactar amb la dreta
El nostre sistema sanitari pot aguantar i l'única cosa que s'ha de fer és procurar que sigui més eficient
En general, hi ha hagut un canvi positiu en matèria de seguretat i, sobretot, en emergències
Cal regular l'exercici de la prostitució i hauria d'existir com a forma de treball, cosa que ara no passa
- girona

En el seu programa figura de manera destacada el manteniment de la societat del benestar. Tenint en compte la crisi econòmica, com s'ho faran per aconseguir-ho?

El més important és la creació d'ocupació, que per si mateixa ja crea riquesa econòmica i, per tant, ingressos per a l'administració pública. Aquesta és una via de finançament de l'estat del benestar. L'altra pota per finançar-ho és la lluita contra el frau fiscal, que ara mateix és mínima. Si, a més, fas una política fiscal justa, progressiva i verda, pots aconseguir prou ingressos per garantir la societat del benestar. Nosaltres hem fet una proposta de creació d'ocupació (300.000 llocs de treball a tot Catalunya i 31.400 a la demarcació de Girona) en què expliquem que amb una nova política fiscal aconseguiríem a Catalunya 1.800 milions d'euros, destinats a crear ocupació.Com? A més de lluitar contra el frau fiscal, a través de l'impost sobre les grans fortunes; augmentar les rendes de capital, fent participar més els que han apostat pel capital especulatiu que ha provocat la crisi (plantejarem que es posin unes taxes sobre les operacions especulatives urbanístiques) i sobretot, aplicant la fiscalitat verda, encaminada a afavorir els que s'alineen al costat de la nova economia.

Com arribarien a crear aquests 31.000 llocs de treball?

Entre altres coses, amb les feines que milloren l'estat del benestar: contractar gent per a les escoles bressol, la sanitat, les escoles i instituts, les activitats extraescolars, la dependència... No és un invent nostre, això es fa a tot Europa.

Fins a quin punt es pot influir des d'un govern en les gran decisions econòmiques.
El govern té capacitat per prendre decisions sobre cap a on ha d'anar l'economia, és clar. Jo vull que el govern planifiqui i que, en segons quins aspectes, intervingui. Ja em poden dir intervencionista, però crec cap al suïcidi si no fem els canvis que són indispensables. Anem cap a una crisi energètica, i si ho sabem, perquè no anem abandonant els combustibles fòssils i apostem per l'energia renovable, per què no anem deixant el transport privat i fomentem el transport públic ferroviari?

Com quedaria el mapa de comunicacions a la demarcació?

Estem totalment en contra d'anar desdoblant carreteres. Si es fa tot el que està projectat, ens trobarem dotze carrils que creuaran les comarques gironines, més els de serveis. I, al costat, una línia del TAV que no està al servei del territori. En canvi, no hem desenvolupat una xarxa ferroviària capil·lar que posi en contacte l'àrea metropolitana de Girona amb Barcelona i la Costa Brava. Per què no posem en marxa els trens tram, per unir ciutats i entrar als nuclis i als polígons industrials? Com pot ser que a hores d'ara estiguem dissenyant polígons on treballaran milers de persones sense assegurar-hi el transport públic?

I les mercaderies?
Han d'anar amb tren. Com pot ser que el port de Barcelona, que vol ser la porta europea de les mercaderies asiàtiques, no tingui una sortida dels contenidors en tren? És inadmissible. Com vols que competeixi amb Gènova, per exemple? El gran endarreriment d'aquest país és no haver apostat pel transport ferroviari. Ep, no dic que tot s'hagi de portar en tren! Però mentre a Europa està augmentant el transport de mercaderies per tren, aquí fins i tot està disminuint.

Està parlant com si durant els últims anys el seu partit hagués estat a l'oposició. Vostès estan en el govern. Què han fet, mentrestant?

No estic parlant només de Catalunya. Hi ha coses a les quals el govern català no pot arribar.

El tren tram sí que seria competència seva.

Aquest govern ha posat en el pla d'infraestructures –a instàncies nostres, evidentment– la planificació del tren tram, entre altres iniciatives. Evidentment, els altres partits del govern no hi estan interessats amb la mateixa intensitat que nosaltres. Si interessés a qui porta Política Territorial i Obres Públiques, evidentment estaria molt més desenvolupat, aquest tema.

El túnel de Toses, posem per cas, el farien?
No s'ha de construir, no és necessari. El que cal és enfortir més la línia de tren de Puigcerdà i que també sigui una línia de penetració a França. Si Ribes de Freser necessita una variant d'un carril per banda, es podria fer. Anar més enllà crec que és innecessari.
I l'autovia de Besalú a Figueres?
Un no categòric. L'A-26 està vinculada als túnels de Bracons. Quan es fa Bracons -que nosaltres fem molt menys agressiu del que es projectava- pactem que sigui una via intercomarcal i per això no es fa de dos carrils per banda. No volíem que es convertís en una ruta internacional entre Europa i el centre de l'estat, que és el que alguns pretenen. Per tant, la variant d'Olot també ha de ser urbana, d'un carril per banda, seria una bestiesa fer una variant de dos i dos! Els camions de gran tonatge no han de passar per aquí. Pensem que ja s'està desdoblant l'eix transversal. Perquè hem de fer una via ràpida per estalviar uns pocs quilòmetres? Pensar a fer passar els camions de gran tonatge per Bracons i Olot és una aberració i és anar totalment en contra del futur d'aquest país.

Vostè ve del món de l'educació. Subscriu la política del conseller Maragall?

El que no subscrivim és la llei d'educació (LEC). Va ser un error perquè està feta pensant sobretot en el pacte amb la dreta, ja que s'hi mantenen els concerts educatius amb la privada. La privada segrega, no compleix el percentatge d'acollida de mainada que ve de la immigració... És una llei que tira més cap a la dreta que cap a l'esquerra, que és el que pertocaria a una llei d'educació en un país com el nostre. El que sí que s'ha fet bé és la política de construccions. En arribar al govern, nosaltres ens trobem amb un increment de població molt gran, sense que s'hagués planificat res. Això ens obliga a construir escoles de manera intensiva i a posar-hi professorat.

Però aquest curs s'ha retallat el nombre de mestres, segons els sindicats.

En els últims quatre anys hem augmentat el nombre de professors en un quaranta per cent. Ara, sí que hi ha un aspecte al qual el Departament d'Educació no ha posat prou atenció, que és que no s'ha mimat el professorat ni s'han atès les seves reivindicacions. Els mestres i els professors són els que han aguantat el que significa créixer en persones de la immigració en gairebé un milió i en pocs anys. El primer lloc de contacte d'aquesta mainada amb la nostra cultura han estat les escoles, i aquí el professorat no ha rebut prou suport per part de l'administració pública en relació amb les seves reivindicacions. Els col·loquem la sisena hora sense potser tenir prou professorat i prou planificació; de cop i volta els posem un tipus de vacances...

Quina alternativa proposen, vostès?
Augmentar el percentatge de les inversions en educació. És veritat que ja s'ha fet molt en construccions i nombre de professorat, insisteixo. Però ara hem d'invertir en tornar el prestigi al professorat. Al professorat -i ho vull dir amb aquestes paraules- se l'ha de mimar molt més des del punt de vista laboral, des del punt de vista de la seva organització, i no anar-li imposant tot un seguit de propostes que no han estat consensuades. Per què, de cop i volta, introduïm el tema de la direcció professional. O sigui, fem un decret en què hi ha les dues línies: una direcció una mica més potent però que emana del consell escolar i del claustre, i una de professional. Com poden conviure les dues línies? Per què no anem a poc a poc? En qualsevol cas, si tu vols potenciar una mica més la direcció dels centres -cosa que ja trobo bé- per què de cop i volta els poses una direcció professional? Una direcció que pot contractar professors, que pot contractar una entitat privada per a ves a saber què... Això no pot ser bo perquè no ha estat consensuat amb el sector. I el sector té un pes important a la nostra societat. Se li ha de tenir una consideració quan es planifica. Ep, això no vol dir que s'hagi de fer el que diguin ells, però hi ha d'haver una complicitat. Si no hi ha complicitat amb el professorat serà molt difícil fer funcionar l'escola.
Han funcionat bé les aules d'acollida?
Sí, creiem que sí.
En canvi, han rebut molt les conseqüències de la retallada pressupostària.
Efectivament. Nosaltres sempre vam dir que no es podien reduir els recursos per a les aules d'acollida. Eren una bona eina per a la transició de la mainada cap al nostre sistema.
Farien gaires canvis en l'educació superior?
Per començar, ja hauríem de tenir transferida la competència de les beques. A banda d'això, cal continuar invertint en universitats perquè, a més de ser centres de transmissió del coneixement, ho siguin de recerca. Ja ho són, però cal donar-hi més impuls i estrènyer la relació amb les empreses. Hem de decidir, conjuntament amb l'empresa privada, en quins sectors hem de fer més recerca. L'empresa privada d'aquest país ha invertit poc, en recerca.
No estem posant massa la universitat al servei del que demana la societat, quan històricament la universitat havia estat un motor d'innovació i canvis socials?
No, no. El govern decideix quin és el model productiu que cal en un futur, a partir de les necessitats i les circumstàncies, i potencia que a la universitat es treballi en aquests camps, a base de recerca i innovació. Això ens pot permetre ser un país punter. El departament d'Interior, per exemple, vam encarregar uns ampliadors de cobertura a la UPC i l'empresa que els va fer per nosaltres ara els està posant al mercat. Quin problema té la Universitat? S'ha fet un procés d'aplicació del pla Bolonya sense planificar-ho bé i sense tenir els diners suficients, cosa que ha provocat una desorientació tant en els estudiants com en el professorat.

De la feina del govern, la del Departament de Salut ha estat la que menys crítiques ha rebut. Vostès canviarien alguna cosa en aquest camp?

Nosaltres hem fet una tasca important en aquests quatre anys, que ha estat evitar que s'impulsi qualsevol sistema de copagament a la sanitat.

Estaria en perill, el model actual?

Gairebé totes les forces polítiques parlen de la necessitat d'un copagament perquè diuen que el sistema no pot aguantar. No és veritat, això. El sistema pot aguantar i l'única cosa que s'ha de fer és procurar que sigui més eficient. Com? Reduint la despesa farmacèutica amb genèrics, per exemple. La pressió de la indústria farmacèutica sobre el sistema sanitari català és excessiva i això és una de les causes de la gran despesa que s'ha de suportar. Quant a pagar una mica per les receptes, què es pagaria? Un euro? Això és la xocolata del lloro del sistema. Establir barems segons la declaració de renda? Com ho sabríem diferenciar, en un país en què les rendes del treball aporten més recursos que les rendes del capital? No té massa sentit. I tampoc no en té, com diu CiU –i no sé si ja s'hi està apuntant també el PSC–, potenciar les mútues privades, donant-los avantatges fiscals. Ja estaríem amb la dualització: la sanitat pública la tindria tothom i els que tenen més diners podran tenir sanitat en un hotel... Això serà traslladar diner públic a la privada. És una acció totalment de dretes i això és el que es planteja en aquests moments.

Com s'ha de gestionar el fenomen de la immigració per mantenir la societat del benestar?
Hem de gestionar un augment de la població que ha estat volgut. Aquest increment ha fet una aportació important a l'economia del país. Igual que anys enrere van venir a Catalunya ciutadans d'altres parts de l'Estat i de tres milions vam pujar a cinc o sis. S'hi va fer front i ara cal fer el mateix, en els àmbits de la salut, dels serveis socials, etc. Aquesta gent també paga impostos. Està clar que el fet que part d'aquesta gent s'hagi concentrat en determinats barris ha causat problemes de convivència i urbanístics, als quals s'ha de donar solucions. La llei de barris hi ajuda, però no n'hi ha prou i cal treballar conjuntament per superar la situació. No és fàcil, però jo, com a servidor públic, he de fer tot el possible perquè tota la gent sigui atesa amb tots els serveis. I si algú diu que els que col·lapsen els serveis sanitaris són les persones que provenen de la immigració, falseja la realitat. Ho dic categòricament: és fals, els números canten. I si parlem dels serveis a la gent gran, encara és més fals perquè encara hi ha poca gent gran provinent de la immigració.
I en educació?
Aquí hi ha problemàtica perquè l'ensenyament concertat, finançat amb diner públic, no agafa alumnes de la immigració -encara que hi ha excepcions- en el percentatge que li pertoca. Això fa que l'escola pública, en determinades zones, es carregui amb uns percentatges importantíssims. La llei -i això és el que plantejàvem nosaltres- havia de deixar ben clar que aquí, l'escola privada que vulgui concertar ha d'acceptar les mateixes normes que la pública. Des de l'època del president Pujol, escola que veiem, escola que concertem. Una altra cosa que encara no hem aconseguit: treure la simbologia religiosa de les escoles finançades amb diner públic.
Durant la campanya vostè ha afirmat que després de la feina feta al departament de Medi Ambient, Catalunya no tornarà a patir mai més els efectes d'una sequera. Això vol dir que la política de l'aigua seguiria en la línia dels darrers any.
Totalment. Fora transvasaments, sí a alguna interconnexió (evidentment, l'Ebre és intocable i tampoc el necessitem). Hem apostat per la desalinització, una fabricació d'aigua -deixeu-m'ho dir així- que permet regular bé una situació de sequera. Ara mateix, la planta del Prat està en un 10 % o 15 % de producció. És cert que provoca una despesa energètica important, però pensem que una situació de sequera dura uns pocs dies. Per fer-hi front, per tant, tenim aquesta planta del Prat, tenim la de Tordera, que s'està ampliant, i tenim a punt d'executar la de Cunit. Ep, però el realment important de la política de l'aigua és l'eficiència i l'estalvi. La nova cultura de l'aigua ha fet que avui, a Barcelona, es gasti molt menys. A Girona ciutat també s'estalvia molt, però en canvi, a les comarques costa més, degut a les segones residències, l'aigua de reg, etc. Segurament els gironins no tenim tant la sensació de manca d'aigua, a diferència de les altres demarcacions. Tot i això, avancem. Pel que fa al cabal del Ter, com se sap, hem reduït la quantitat d'aigua que es transvasava cap a Barcelona i hem assegurat el cabal ecològic.
El seu programa porta bones notícies pels regants?
Fomentarem els regs que siguin sostenibles, com el gota a gota. No estem d'acord amb els regs brutals de pivotatge o aspersió sobre el blat de moro perquè té un consum molt alt. El reg pels fruiters o per l'arròs, encara que sigui per inundació, sí que és viable. Enlloc del blat de moro apostem pel gira-sol, que té el mateix nivell productiu i en canvi gasta molta menys aigua. Si no ho fem així, tindrem dificultats per mantenir els aqüífers... Fixeu-vos què estem fent en aquest país: potenciem determinades activitats sense tenir en compte les externalitats i es provoquen unes realitats negatives que les ha d'acabar solucionant el diner públic. Les granges de porc, per exemple, creen una gran quantitat de purins, que han d'anar escampant i contaminen els aqüífers. A qui s'exigeix que regeneri els aqüífers? Se li exigeix al diner públic enlloc de fer-ho a l'empresari. I amb els pesticides i herbicides, igual. Catalunya ha de fer una agricultura de mosaic, mai podrem competit en agricultura extensiva amb països que ho tenen més ben preparat.
Creu que el diputat per Girona el tenen assegurat?
Quan només en tens un, mai pots dir que el tens segur. En les últimes eleccions vam aconseguir al voltant de 20.000 vots, això vol dir que tenim un coixí important. Penso que hem demostrat una coherència en la feina feta durant aquests quatre anys i que això serà reconegut pels ciutadans.

Contra qui competeixen?

És evident que contra la dreta. Contra CiU i el PP i les seves propostes de privatització de determinats sectors públics com els socials, propostes de rebaixar impostos...

Des de l'esquerra, qui els pot manllevar vots?
El nostre programa és molt progressista i conté propostes molt radicals, de manera que les persones amb sensibilitat d'esquerres s'hi sentiran identificades.
El factor de l'independentisme, creu que els pot restar vots?
És cert que l'independentisme és força transversal, però no crec que a nosaltres ens afecti massa perquè el nostre electorat posa sempre en primer lloc l'ideari d'esquerres sobre qualsevol altra consideració.
Segur que hi ha accions de govern que els poden perjudicar.
Si es mira amb tranquil·litat l'acció de govern es veu que ha estat positiva. No només la nostra si no de tot el govern d'esquerres, que ha fet que hi hagi hagut uns canvis radicals en aquest país. Això, la gent -sobretot la gent d'esquerres- ho sabrà valorar i voldrà que es continuï en aquesta línia. Si la dreta governa serà tornar enrere.

El cas Pòrtulas, i en general els temes de seguretat, no creu que els perjudicaran?

Crec que la gent s'ha adonat que nosaltres hem fet canvis en temes de seguretat i d'emergències que han estat dirigits a la idea de tenir una policia de proximitat. Hi pot haver temes concrets que no hagin agradat a alguns, però en general, hi ha hagut un canvi positiu en matèria de seguretat i, sobretot, en emergències. D'altra banda, la feina del Departament d'Interior ha estat objecte d'una campanya mediàtica en contra, molt forta, des del primer dia per part d'un grup de comunicació. Un diari fins i tot va manipular un vídeo per desacreditar-nos.

A vostè li sembla que el 112 funciona?
Funciona i cada vegada funciona més. Ara ja estem atenent pràcticament el cent per cent de les trucades en menys de cinc segons. I quan s'incorpori tota la nova tecnologia que hem preparat, encara funcionarà millor. La nostra intenció, a més, és que enlloc de ser un servei externalitzat -ho està portant una empresa- ho facin funcionaris. Errors puntuals al marge, el 112 és un servei infinitament millor que el que hi havia abans, i és punter a Europa.

Com pensen solucionar la qüestió de la prostitució?

Només hi ha una solució. Nosaltres som partidaris de regular l'exercici de la prostitució. Però farà falta una eina d'àmbit estatal que faci que aquestes persones paguin els seus impostos, tinguin el seu NIF, tinguin la seva seguretat social... Ha d'existir com a forma de treball, cosa que ara no passa. Que la gent que, lliurement, s'hi vulgui dedicar, ho pugui fer amb tota la seguretat i amb tots els drets, com qualsevol altre ciutadà. Una altra cosa és que obliguin les persones a prostituir-se. El codi penal persegueix el proxenetisme, però després has de poder-ho provar. Aquí és on la feina policial té la dificultat, per més que s'estiguin aconseguint èxits. La Generalitat, a més, té un dispositiu interdepartamental que actua per millorar les condicions de les persones que es dediquen a la prostitució i per facilitar que, si volen, deixin aquesta feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides