Política

JOAQUIM NADAL

CAP DE LLISTA PER GIRONA DEL PSC

“Estem engrescats per fer propostes i sortir de la crisi”

Es proposa aconseguir cinc diputats socialistes a la demarcació, i no tanca la porta a cap entesa postelectoral tret del PP, tot i insistir en la voluntat de governar en solitari

Aposta per un paper de l'administració que ajudi a potenciar les oportunitats de cada sector i cada comarca per recuperar la vitalitat econòmica i crear riquesa

Les enquestes alimenten l'eufòria convergent, però es manté obert el factor sorpresa
Creiem en la capacitat de refer el pacte constitucional i estatutari i aprofundir en l'autogovern
Hem creat un coixí als riscos de crisi social que ens ha permès absorbir un creixement d'1,5 milions de persones
Quan els partits de dreta o centredreta proposen rebaixes d'impostos encobreixen retallades socials
S'ha de corregir la insuficiència en infraestructures físiques, elèctriques i tecnològiques, com ara en als polígons

En plena recta final de campanya, quines perspectives tenen?

És evident que les últimes enquestes alimenten l'eufòria convergent i l'escepticisme socialista, però crec que justament per això es manté obert el factor sorpresa, en el que he cregut sempre. Tot el PSC està orientat ara a convèncer tant com es pugui tots els indecisos. A la demarcació ens hem marcat aconseguir 5 diputats, perquè ja els hem tingut altres vegades, i que CiU creixi poc. L'objectiu és arribar al màxim de gent possible amb un missatge constructiu i positiu, aconseguir la més alta participació possible i fer evident que la demarcació de Girona té una posició majoritària d'esquerres.

En el balanç de l'obra de govern, creieu que l'opinió pública no valora el que s'ha fet?

Jo marco distància amb l'obra de govern, per molt que siguin evidents coses com els hospitals d'Olot i Puigcerdà, el desdoblament de Vic a Ripoll, de Maçanet a la Costa d'Alou... Però això no és suficient perquè la gent es decideixi a anar a votar, i que ho faci per nosaltres. L'experiència municipal em diu que la percepció de la ciutadania pel que fa a la política té uns registres molt sensibles, alguns dels quals qualitatius. Per exemple, el ciutadà no està disposat a aprovar la continuïtat de divisions internes en el govern, i per això nosaltres hem dit que anirem sols. I per altra banda, el ciutadà, l'obra de govern la dóna per descomptada, pensa que amb els seus diners s'ha de fer el que s'ha de fer, i s'ha de fer bé. Ara bé, hi ha un munt de coses que els altres no van fer mai i nosaltres hem fet.

Descarten el tripartit, però no tan categòricament la socio-vergència.

Aquesta idea no apareix en l'horitzó del PSC i queda clar que l'única cosa que descartem de manera radical i rotunda és cap tipus de pacte amb el PP, perquè és el principal causant dels problemes que té Catalunya internament i en la relació amb Espanya. La resta està per veure l'endemà de les eleccions, però no sembla fàcil cap tipus d'acord de caràcter estable amb el nostre principal adversari.

Perquè són ambigus?

Això és una altra història. Ho són molt en general, i més a Girona, a l'hora d'explicar les seves propostes. Si es fa el comparatiu de les preguntes que surten cada dia a El Punt, nosaltres concretem fins al detall, i ells fugen d'estudi fins al detall.

Es defineixen com a progressistes, d'esquerres, catalanistes i federalistes. Hi creuen encara en el federalisme?

La pregunta té una trampa, que és l'“encara”. Abans de la sentència de l'Estatut hi va haver l'Estatut, on cadascú va tenir el paper que va tenir. I per raons estrictament federals, el PSOE va votar l'Estatut. Qui sap història, sap que els problemes que hi va haver perquè sortís l'Estatut del 32 tenen a veure amb això. La sentència ha desdibuixat el fet històric que l'Estatut sortís per una majoria sobrada al Congrés, i a més hi ha un compromís que s'anirà complint per rescatar a través de processos legislatius les parts retocades. Creiem en la capacitat de refer, rellegir i revisar el pacte constitucional i estatutari, i sense trencar res, proposar al poble de Catalunya un procés tranquil cap a l'afirmació i l'aprofundiment de l'autogovern amb passes fermes i segures.

I pel que fa a les polítiques socials?

Nosaltres parlem de la nació que es construeix des de baix, que es fa amb polítiques territorials, infraestructures i equipaments; amb polítiques econòmiques per sortir de la crisi, crear riquesa i ocupació, i polítiques socials per atendre les persones. La història jutjarà aquest govern per haver estat capaç de crear un coixí als riscos de crisi social que li ha permès absorbir un creixement de població d'1,5 milions de persones, sense risc d'exclusió o revolta social com ha passat a Grècia o en barris de França. Una de les plasmacions ha sigut el pla de barris, que si governem serà més potent.

I si no governen, això perilla?

Crec que no, perquè és de les evidències més grosses que hi ha de l'acció de govern. Sí que tinc la impressió que els partits de dreta o centredreta, quan proposen determinades rebaixes d'impostos per sortir de la crisi, encobreixen d'abordar-la amb retallades socials.

I què s'ha de fer perquè l'economia revifi?

Els sectors que exporten, els que investiguen i segueixen invertint i els que gaudeixen d'una certa salut econòmica estan clars. I en el cas de les comarques gironines són el sector agroalimentari, l'especialització dels productes agrícoles, la transformació de la carn, determinades indústries amb capacitat transformadora i innovadora en matèria de maquinària, i tot el sector del turisme que està esperant un procés de renovació profund. Només que es reactivi una mica el consum, el crèdit i la liquiditat, i que aquests sectors es vegin incentivats i estimulats des de l'administració, el camí està marcat. I en habitatge, la rehabilitació ha de ser el pas previ a la recuperació del sector.

De tot això, què és el més prioritari?

Hi ha una insuficiència de les infraestructures que s'ha de corregir: les físiques, les elèctriques i les tecnològiques, als polígons per exemple. Això vol dir, un cop completat el dèficit, agrupar els sectors competitius i innovadors en un nou consorci que impulsi l'economia productiva, creativa i l'activitat dinamitzadora.

Com ha de jugar en tot això la centralitat de Girona ciutat?

Girona juga, i juga molt, però tot i que estic marcat per haver-ne sigut alcalde 22 anys, justament he fet un esforç per aparèixer com un candidat de tota la demarcació. N'hi ha que de manera molt explícita intenten la contraposició Girona-Figueres, i amb pocs arguments, quan totes dues tenen un paper clau. Però també la plataforma transfronterera, i crec que la recuperació de l'economia del Ripollès hi ha d'aportar un paper clau, i que el Baix Empordà pivotant entre Palamós, Palafrugell, Sant Feliu i la Bisbal és un altre pol de dinamització econòmica molt important, com la Selva marítima i l'interior. El territori té unes oportunitats a les quals s'ha de treure profit i en què l'administració pot ajudar. M'agradaria que la gent ens veiés no encaparrats en els desgastos del govern, sinó engrescats en l'elaboració de propostes constructives per sortir de la crisi i crear expectatives.

Després d'una trajectòria política com la seva, si no governa, què farà?

Jo seré diputat, i em dedicaré intensament a la tasca política que m'encomani el partit. És evident que segons quines coses passin haurem de ser molt proactius en la definició de noves estratègies del PSC per fer-ne el referent autonòmic que sempre li ha costat de ser al costat de la referència municipal i espanyola que ha sigut sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.