“Segurament hauríem d'haver començat a fer campanya abans”

Sí, perquè és bo. Es fa en altres països amb democràcies més consolidades. I també s'ha fet en les eleccions generals, entre els dos candidats que podien ser presidents del govern espanyol. Van servir perquè la gent tingués les idees clares i segurament per incentivar la participació. No ha estat possible per raons purament formalistes i, fins i tot, amb arguments jurídics discutibles.

Crec que no s'infringien. Que la Junta Electoral decidís després de tres hores vol dir que no estava tan clar. Entre altres coses perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals li havia presentat un programa de cobertura en què es preveia. Els cinc dies per avisar són perquè si hi ha un cara a cara es compensi els altres candidats, però això ja està previst en la programació que estan fent els mitjans de la CCMA. Fins i tot des del punt de vista jurídic el raonament de la junta és més que discutible.

Feia setmanes que ho demanava, plantejava dos debats, un en català i un altre en castellà, i no obtenia resposta. Si hagués plantejat el tema enmig del debat haurien sortit veus contràries, dels altres que no hi participarien. Segurament el candidat de CiU hauria fugit del tema. Per això ho vaig fer en l'últim minut, perquè així havia de respondre. Era l'única manera de forçar el debat. Ja que no n'havia volgut dos, com a mínim un.

Són excuses de mal pagador. Aquí el problema és que a CiU no han volgut fer debats. El que haurien d'haver fet els senyors Madí i Mas és haver fet cas al senyor Duran i Lleida, que va dir que no tenia problemes a fer-ne un en català i un altre en castellà. Quin problema hi havia també a fer un debat en castellà? Hi ha molta gent que veu la televisió en castellà, perquè, si no, ell no aniria, com ho està fent, a Telecinco, a Antena 3, a TVE... El que no volia eren debats.

Sóc una persona que pensa que tot allò que fa i fem sempre es pot fer millor. Però crec que estem fent el que toca.

Hi ha qui diu que el PSC hauria d'haver començat a fer campanya abans. Segurament.

El tripartit va actuar amb claredat perquè el govern va fer un pla de govern per escrit i al final de la legislatura hem passat comptes. Això no és el que li ha faltat. Ara, en la campanya, jo vull ser clar, en contrast amb CiU, que no diu què vol fer, quan, com i amb qui. El que vol és un xec en blanc. Mas diu que vol ser president, però, per fer què? Amb el PP o ERC? Amb els que durant quatre anys i abans han estat fent campanya més dura contra Catalunya amb el TC, la llengua, amb un discurs xenòfob en immigració? O amb ERC? Això és tenir no gaire clares les conviccions. Perquè ningú dóna el vot gratuïtament. Jo dic que amb els vots del PP no seré president i amb ERC tampoc fins ara hem pogut governar, però han fet un canvi d'estratègia i volen un referèndum en els propers quatre anys.

La gent ha de saber què vota. I què proposes. I ell diu: Vostè voti'm, que amb el seu vot ja veurem què faig. El que miraré és garantir-me ser president, pactant amb qui sigui. No és això.

No renego de la feina feta. Ha estat excel·lent en infraestructures, en equipaments, en polítiques socials, en millora del finançament, en l'avenç en l'autogovern, en serveis a les persones... Un govern de coalició implica acord perquè, si no, el que hi hauria són contractes d'adhesió. Si haguéssim governat sols hauríem fet algunes altres coses, però els eixos de la legislatura són més que assumibles.

Hi ha molta gent que ens diu que no hem explicat el que hem fet. No ho hem sabut fer i ho hem fet malament. I, després, la crisi. Va trucar a la porta fa tres anys, l'últim trimestre del 2007, i afecta tots els governs.

No. Hi ha hagut soroll, sí, però segurament més a fora que aquí. Des de fora s'ha percebut més soroll del que realment s'ha produït.

Evidentment. I en això hi ha col·laborat el PP, que s'ha passat quatre anys dient que hem posat multes als que retolen en castellà. Deu ser perquè no posen determinada informació en català. Hi ha un PP i també actituds com les que ha tingut algun candidat en campanya que no ajuden.

Sí. No ens ajuda. Dóna la imatge que els nostres adversaris volen que tinguem.

Una cosa és que tu diguis que aquí paguem massa i que rebem menys del que hauríem de rebre. Això s'explica, reflecteix la veritat i no ofèn ningú. Una altra cosa és dir que hi ha gent que no paga; això és mentida. És la caricatura la que ens fa mal. I si hi ha un govern que ha reduït el dèficit fiscal és aquest. Altres parlen molt i molt bé, però quan s'ha reduït més el dèficit fiscal ha estat aquesta legislatura.

Sí, és prudent. És el que penso i era una decisió que havia pres fa temps. Dues legislatures al capdavant de la presidència és suficient. I el país i el partit, per aquest ordre, se'l pot servir des d'altres llocs.

El PSC ja hi ha estat molts anys, a l'oposició. I ha continuat servint el país, unes vegades des del govern, d'altres a l'oposició.

El 2014 ja veurem quina és la situació i el candidat o candidata. Ara no és el tema. Quatre anys en política són una eternitat.

Sempre l'hem tingut. En altres campanyes també. No és una situació diferent.

Hi ha un diferencial significatiu de participació entre les eleccions catalanes i les generals. Encara no hem aconseguit que es prengui consciència de la importància de les eleccions catalanes. Això passa a Catalunya, però també en altres llocs, com ara la Comunitat de Madrid. Però aquí tenim una llengua, una cultura, som una nació.

No. Em preocuparia més per la baixa participació que no pas per la fragmentació. El fet que hi hagi parlaments cada cop més amplis és una cosa que s'està produint a tot Europa. Només cal mirar Alemanya.

Aquí tenim un diferencial amb Europa, i és que no hi ha cultura de governs de coalició. Per això l'electorat penalitza les desavinences. No n'hi ha hagut a Espanya ni a Catalunya fins al tripartit.

Hi ha més cultura ara que fa set anys.

Sí. És bo que hi hagi govern i oposició. Una altra cosa és arribar a acords puntuals per temes de país. Jo sempre hi he estat obert. La prova és que n'hem fet.

Jo he servit el país des de l'oposició. Al país se'l pot servir des de tots dos llocs. Afortunadament els càrrecs no són vitalicis.

Continuar servint el país.

Hi tinc un compromís, vaig ser elegit en un congrés. Els compromisos hi són per complir-los.

Un bon resultat del PSC afecta el PSC, però ajuda el conjunt de la família socialista. Un mal resultat afecta el PSC però, de retruc, també la família socialista. No és determinant, ni condiciona però influeix.