L'altra reflexió a fer
Almenys 26 persones han estat processades i jutjades aquesta legislatura per haver desatès l'obligació d'anar a una mesa electoral
La fiscalia demana penes de fins a 2.400 euros de multa per als qui no compareixen en la constitució de la mesa al col·legi electoral
Per demà hi ha convocades 72.288 persones
Per a un total de 72.288 persones avui és un dia de doble reflexió, la que els ha de permetre acabar de decidir el sentit del seu vot i la que els ha de convèncer que a primera hora del matí de demà no tenen més remei que acudir als col·legis electorals per participar en la constitució de les meses i exercir el càrrec pel qual han estat elegits. En cas contrari, s'exposen a ser sotmesos a un procés penal que els acabarà conduint davant un tribunal de justícia per un delicte electoral, si no és que són realment capaços de demostrar que la no-assistència a la mesa es deu a una causa major absolutament justificada i inexcusable.
En els quatre anys de legislatura, l'Audiència de Barcelona ha jutjat almenys 25 persones que l'1 de novembre del 2006 no es van presentar al col·legi que se'ls havia assignat, segons les dades que aquest diari ha recollit durant aquest temps. Un altre cas, que eleva el còmput total a 26, correspon a una dona jutjada el 2009 per no haver comparegut a una mesa en les eleccions autonòmiques del 2003, el resultat de les quals va donar lloc al primer govern tripartit.
La sempre deficient estadística judicial no aporta dades sobre el resultat d'aquests judicis, és a dir, quants casos han acabat amb condemna i quants amb absolució. Però en almenys un dels processos es va absoldre l'acusat perquè no va quedar acreditat que aquest hagués rebut la notificació personalment. És un cas curiós, perquè durant el judici va declarar la dona de fer feines de casa de l'acusat, que va reconèixer que havia estat ella qui havia rebut la notificació i que personalment l'havia entregat a l'interessat. Tot i aquesta declaració, el tribunal va considerar que no era suficient per desacreditar la versió del processat, que sempre va negar haver tingut notícia de la seva designació com a president de mesa d'un col·legi electoral al carrer Bruc de Barcelona.
No és l'única sentència absolutòria dictada recentment per l'Audiència de Barcelona a una persona acusada de delicte electoral. Els altres casos, però, corresponen a les eleccions municipals del 2007 i a les generals del 2008. La tendència general dels pronunciaments absolutoris és la impossibilitat de demostrar la correcta entrega de la documentació de la junta electoral a la persona afectada. No n'hi ha prou que el sobre en qüestió arribi al domicili, sinó que s'ha de fer entrega al ciutadà en qüestió i, a més, cal demostrar que és la documentació adequada i que l'afectat ha quedat assabentat de les obligacions que comporta la notificació i les conseqüències que pot tenir no complir-les.
En aquest sentit, dues sentències de la secció novena de l'Audiència de Barcelona repeteixen el mateix argument com a causa de l'absolució: “Només consta provada la recepció d'una carta de l'administració electoral, sense que consti certificació del contingut d'aquesta, és a dir: no consta que contingués la seva designació amb l'advertència de delicte en cas de no-presentació”. Si no hi ha coneixement, l'incompliment es produeix en un context de no-intencionalitat, amb absència de dol –en estricta terminologia jurídica-–, i per tant no es pot perseguir penalment.
Al jutjat de guàrdia
La constitució de les meses electorals queda registrada en una acta i totes les incompareixences no justificades dels seus membres es trameten al jutjat que aquell dia exerceix les funcions de guàrdia. Aquest dóna tràmit a la incidència, que pren forma de procediment penal, amb la participació de la fiscalia com a part acusadora. El jutjat corresponent obrirà diligències i, si més no, citarà a declarar l'afectat un dia per recollir la seva versió. No se n'escapa ningú, ni personatges de renom com ara l'exfutbolista Carles Reixach, que ja fa uns anys va ser investigat per no haver acudit a una mesa electoral. Va ser citat pel jutjat, va explicar que la jornada electoral l'havia sorprès a l'estranger exercint de cercapromeses pel Futbol Club Barcelona, i el seu cas es va acabar arxivant. Però el cas de Reixach és una excepció i la majoria acaben tirant endavant. I, si durant la instrucció del cas el jutjat considera que hi ha motius per portar a judici aquella persona, la vista s'acaba celebrant davant un tribunal de l'Audiència, que és l'òrgan judicial competent pels delictes electorals.
D'aquests casos, no se n'escapen tampoc els ciutadans que alguna vegada han al·legat motius de consciència per no anar a la mesa. El primer cas d'aquest tipus que va arribar a judici va ser el 2003 i l'Audiència de Barcelona va acabar condemnant un objector testimoni de Jehovà. El juliol passat, la secció cinquena de l'Audiència va condemnar a una multa de 540 euros un jove independentista que va al·legar també la seva ideologia per no participar en les eleccions generals del 2008.
A les persones jutjades per aquests supòsits, no se'ls aplica el Codi Penal, sinó la llei electoral, que en l'article 143 preveu el catàleg de càstigs. En la petició de la fiscalia es demanen condemnes de presó menor i multes que, en el cas dels judicis celebrats a l'Audiència de Barcelona en aquests últims quatre anys, van dels 400 euros als 2.400 euros. En alguns casos també se sol·licita una condemna de treballs en benefici de la comunitat o condemnes d'arrest de cap de setmana.
La majoria de casos que acaben amb una sentència condemnatòria ho fan previ acord entre acusació i acusat. La persona acusada reconeix la seva culpa i pacta amb la fiscalia una rebaixa de la condemna, fet que tècnicament es diu conformitat i que evita la realització formal de l'acte del judici.