La nit del llop

Potser seria massa fàcil, massa cruel, començar explicant que l'hotel Alimara, on ERC es va concentrar ahir per seguir la nit electoral, és molt a prop del tanatori de Collserola. Potser queda fora de lloc explicar que Alimara, encara que en tingui la música, no és el nom de cap princesa oriental sortida dels contes de les mil i una nits. Perquè l'Alimara ahir no tenia vocació de tanatori, ni tampoc esperava que hi arribés cap princesa per escriure-hi un guió amb final feliç. I així va anar la nit, entre les ganes de fugir de la mala cara i el desig de creure en contes de fades i princeses, tot i la vocació antimonàrquica dels republicans.

Però qualsevol intenció de fer de la nit un regne de conte de fades es va eliminar des del primer moment, quan el portaveu republicà, Ignasi Llorente, va comparèixer davant la premsa per valorar les dades de participació. Llorente va deixar clar que Esquerra no dedicaria la nit a explicar sopars de duro, ni contes per anar a dormir contents. “Avui ni ha guanyat tothom, ni tampoc serà una nit llarga”, va dir només vint minuts després de conèixer el resultat del sondeig de la televisió.

I encara no era de nit però ja feia molt fred. I pel pati interior de l'hotel que connecta la sala on treballava la premsa amb la sala on hi havia reunida la directiva del partit hi passava un aire gèlid, humit, fred. Aquell aire desagradable que convida a tot menys a sortir al carrer i anar de nit electoral. I la gent d'Esquerra va optar per la prudència i quedar-se a casa, que si l'hivern ha engegat amb aquest fred serà molt llarg, dur i difícil de passar.

I amb aquest panorama l'espai reservat a l'hotel per acollir la militància va quedar obligadament desert. Algun jove i alguns irreductibles s'hi van acostar i van agrair l'escalf i la presència d'alguns valents, com en Jordi Portabella o l'Ester Capella i en Joan Tardà: “A les verdes i a les madures, Joan, sí senyor!”, i el diputat que les venta clares i pel boc gros a Madrid es va abraçar sorollosament amb el militant que li agraïa la presència. I entre els més valents, un de veritat: Jordi Carbonell, el veteraníssim president d'ERC, que, amb bastó, bufanda, abric d'hivern, gorra calada i barba, sempre la barba, va ser el primer a fer costat a una direcció ahir molt tocada, derrotada.

I Puigcercós i els seus van arrossegar la derrota fins davant la premsa quan per les pantalles de televisió saltaven d'alegria els votants de Jan Laporta i la seva Solidaritat. I tot estava a punt per prendre la paraula però el seu discurs encara va haver d'esperar perquè el PP s'havia avançat i en aquell moment l'Alícia Sánchez omplia les pantalles amb la seva cara i, sobretot, amb els seus 18 diputats. El partit que havia fet de la campanya una lluita per frenar l'avenç del PP notava ja, i per primer cop, haver-hi quedat al darrere. I Llorente ho havia anunciat al principi i no eren les onze que Puigcercós ja havia parlat i reconegut la derrota.

Els contes no expliquen les derrotes. Parlen sempre de princeses que són rescatades de les urpes dels llops. Ahir, però, a l'Alimara la història va tenir el llop com a únic protagonista. Els d'Esquerra s'han proclamat aquests últims dies gent valenta, i valentia els farà falta ara.