Política

CiU venç a l'Ebre i reivindica la seua “profecia de Paüls”

Guanya en 47 dels 52 municipis, amb el doble de vots que el PSC

Qui no visita el poble del Baix Ebre no arriba a president

CiU ha tor­nat aquest diu­menge a ser la força política hegemònica a les Ter­res de l'Ebre. Con­si­de­ra­des tra­di­ci­o­nal­ment com un dels gra­ners de vots de CiU en l'època de Jordi Pujol, la tra­ves­sia del desert de la gent d'Artur Mas havia estat molt dura, al ter­ri­tori. Ara fa 10 anys, els pro­jec­tes de trans­va­sa­ment i altres polèmiques medi­am­bi­en­tals van pro­vo­car una sag­nia de mili­tants i la pèrdua de pes polític al ter­ri­tori, tant als ajun­ta­ments com als con­sells comar­cals. La situ­ació per a CiU es va agreu­jar amb l'arri­bada del tri­par­tit, el 2003, i només es va fre­nar a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007, quan Manel Ferré va acon­se­guir la majo­ria abso­luta a Amposta i Fer­ran Bel va recu­pe­rar l'alcal­dia de Tor­tosa.

En el seu míting a Tor­tosa, el 15 de novem­bre, el mateix Mas es va refe­rir a la “pro­fe­cia de Paüls”. Segons la seua alcal­dessa, Júlia Celma, el can­di­dat de CiU no arri­ba­ria a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat fins que hagués visi­tat el poble del Baix Ebre. La pro­fe­cia ja s'havia com­plit amb Pujol, amb Pas­qual Mara­gall i amb José Mon­ti­lla, i ara s'ha con­fir­mat amb Mas. Fran­cesc Sancho, que ha reva­li­dat la seua acta de dipu­tat per sor­presa –era el número 9 per Tar­ra­gona–, va recor­dar ahir la “pro­fe­cia de Paüls”. També la seua expli­cació cabalística sobre el sig­ni­fi­cat de les nou senye­res de Mas. “Són els nou dipu­tats que, segons vaig pro­nos­ti­car, havíem d'obte­nir al Camp i l'Ebre”, va dir Sancho.

CiU no només va gua­nyar diu­menge a Paüls, sinó que també ho va fer en 47 dels 52 muni­ci­pis de l'Ebre. El PSC només s'ha impo­sat a Tivenys, Batea, Mas de Bar­be­rans i Sant Jaume d'Enveja, men­tre que Esquerra ha gua­nyat els dos a Ras­quera. Amb una par­ti­ci­pació que va apro­par-se al 61%, CiU va gua­nyar les elec­ci­ons a l'Ebre amb 6.318 vots més que fa qua­tre anys, i amb més del doble de sufra­gis que el PSC. Ha gua­nyat amb molta diferència a les qua­tre capi­tals de comarca. Però, sobre­tot, ha acon­se­guit cap­gi­rar el mapa polític a Tor­tosa, on els soci­a­lis­tes s'havien impo­sat a CiU l'1 de novem­bre del 2006. Els soci­a­lis­tes ebrencs han per­dut 5.662 vots en els últims qua­tre anys, i més d'una cin­quena part d'aquests vots s'han extra­viat a Tor­tosa.

També ha estat impor­tant la sag­nia de vots a ERC. De fet, la prin­ci­pal con­seqüència dels 5.426 vots que han per­dut els repu­bli­cans a l'Ebre és que el seu can­di­dat i número 2 per Tar­ra­gona, Lluís Sal­vadó, s'ha que­dat a les por­tes del Par­la­ment. “Ha estat un cop molt fort”, reco­nei­xia el també dele­gat de la Gene­ra­li­tat en unes decla­ra­ci­ons a Ràdio Ebre. ERC havia dis­se­nyat una cam­pa­nya dife­ren­ci­ada per al ter­ri­tori, i el seu per­cen­tatge és millor a l'Ebre (12,6%) que al Camp (7%), però no ha fet prou perquè Sal­vadó puga entrar al Par­la­ment, quan això ja es donava matemàtica­ment per fet abans del 28-N. Quan Mas formi el nou govern, Sal­vadó haurà de dei­xar la Dele­gació, però ahir ningú a CiU –tam­poc Xavier Pallarès, que figura en la majo­ria de tra­ves­ses– va voler apun­tar qui podria ocu­par el des­patx del Palau Abària.

Una part dels vots d'ERC deuen haver anat a Soli­da­ri­tat, que a l'Ebre ha tin­gut 2.258 vots. Per la seua banda, el PP ha cres­cut en 1.562 vots i agafa aire amb vista a les muni­ci­pals del 2011, després dels mals moments de l'època del trans­va­sa­ment. Final­ment, ICV ha per­dut 902 vots en relació amb les elec­ci­ons del 2006, i el regi­dor tor­tosí Jaume For­ca­dell s'ha que­dat lluny de poder entrar al Par­la­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.