Política

Temps de fer

Establir un ordre de prioritats realista centrat en la recuperació econòmica és la primera tasca del nou govern

Pot ser que Cata­lu­nya arribi a ser inde­pen­dent. Pot ser. Dependrà dels cata­lans, encara que no s'ho cre­guin i bus­quin en altres –els espa­nyols– el pre­text per no deci­dir, que és el que més costa en aquest món. De fet, dependrà del fet que tin­guin clar que la inde­pendència els convé i que tin­guin esma per exi­gir-la. Per con­tra, Cata­lu­nya no tindrà mai una relació con­fe­de­ral –bila­te­ral– amb Espa­nya; cosa que no sig­ni­fica que no pugui pre­ser­var –o recu­pe­rar– la bila­te­ra­li­tat econòmica i cul­tu­ral que va impo­sar, almenys, des de la revo­lució indus­trial.

En con­seqüència, la pri­o­ri­tat del nou govern ha de ser la recu­pe­ració econòmica de Cata­lu­nya, per raons òbvies de benes­tar gene­ral –més evi­dents en temps de crisi–, però també per reforçar la seva influència a Espa­nya. Quan un navega i vol saber cap on va, una de dues: o té un vai­xell propi o ha de ser pre­sent al pont i a la sala de màqui­nes del vai­xell en què viatja. Per tant, men­tre no sigui inde­pen­dent –si és que ho arriba a ser–, Cata­lu­nya ha de par­ti­ci­par en el govern d'Espa­nya tant com pugui, ha d'emprar quanta influència social sigui capaç d'exer­cir en la soci­e­tat espa­nyola i ha de par­ti­ci­par, de manera decisòria, en el debat sobre l'estruc­tura de l'Estat, que s'agu­dit­zarà a con­seqüència de la crisi, en cul­par l'estat de les auto­no­mies de l'incre­ment de la des­pesa pública.

L'esta­bli­ment d'un ordre de pri­o­ri­tats rea­lista –cen­trat en la recu­pe­ració econòmica– és, per tant, la pri­mera tasca a què haurà de lliu­rar-se el nou govern. Una tasca per a la qual neces­si­tarà un ampli con­sens social, que li faci­li­ta­ran els acords amb altres par­tits, ja que tant les refor­mes com les reta­lla­des pres­su­postàries pro­vo­ca­ran resistència, a causa del fet que la soci­e­tat encara no ha inte­ri­o­rit­zat la mag­ni­tud de la crisi.

Sense obli­dar que, en el rere­fons d'aquesta tasca, sor­girà –per­tor­bant-la– el vell tema de la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya, ja sigui con­cre­tat en el debat sobre la reforma de l'estruc­tura de l'Estat o bé expres­sat en la rei­vin­di­cació d'inde­pendència. I, en aquest punt, el nou govern haurà de fer un esforç de prudència política, valo­rant curo­sa­ment la rea­li­tat plu­ral del país i elu­dint els extre­mis­mes, que són incom­pa­ti­bles amb el dens tei­xit de rela­ci­ons exis­tents –avui més que fa un segle– entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Després de la des­ven­tu­rada peripècia esta­tutària, la reflexió ha de pre­va­ler sobre l'impuls i la concòrdia sobre l'enfron­ta­ment. Cap país està immu­nit­zat con­tra la frac­tura social. Cata­lu­nya, tam­poc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.