Possibilismes

Sem­pre igual, davant del perill, opci­ons con­ser­va­do­res o reac­cionàries, ni que resul­tin pit­jors per als afec­tats. Així s'explica l'ascens de con­ver­gents i espa­nyo­lis­tes; el pri­mer, ja pre­vist, i el segon, supe­rior a les expec­ta­ti­ves. No s'espe­rava que els votants fos­sin tan ser­vers amb soci­a­lis­tes i repu­bli­cans, però les mul­ti­tuds, ja ho va escriure Joan Mara­gall, són agru­pa­ci­ons de per­so­nes amb una única ànima, i això pot ser bo o nefast. Però tot això ja és pas­sat, i ara interessa el futur. Quina Cata­lu­nya hau­ran de ges­ti­o­nar els gua­nya­dors? L'actu­a­li­tat del país està domi­nada per dues grans pre­o­cu­pa­ci­ons: la sobi­ra­nia i la crisi econòmica. La des­feta d'ERC no ha estat com­pen­sada per l'emergència de Soli­da­ri­tat, de manera que la presència inde­pen­den­tista al Par­la­ment és molt infe­rior després de les elec­ci­ons, ni que la sen­si­bi­li­tat inde­pen­den­tista sigui molt supe­rior a la de fa qua­tre anys. Però ni ERC ni Soli­da­ri­tat no ges­ti­o­na­ran el tema, com a molt orga­nit­za­ran algun espec­ta­cle, si les càmeres els enfo­quen. CiU farà el que voldrà: diluirà l'efer­vescència sobi­ra­nista en un per­cen­tatge afe­git d'auto­no­mia finan­cera que cos­tarà uns quants anys de ten­si­ons més o menys reals o simu­la­des: és ben sabut que la tragèdia es repe­teix en clau de farsa, i si el segon acte de l'Esta­tut va començar en un cert to èpic i va deri­var en vode­vil, el ter­cer no sem­bla que hagi de pas­sar d'un rega­teig que pot­ser es diluirà en l'altre gran tema, la crisi. Aquí sí que no sem­bla que hi hagi dubte: els votants han deci­dit que la ges­ti­oni la dreta, i si el marge de mani­o­bra d'un estat és molt limi­tat i el d'una auto­no­mia ínfim, no cal dub­tar que el nou govern l'exer­cirà en una direcció que plaurà, i molt, als que l'han pro­vo­cada: pri­va­tit­za­ci­ons, aco­mi­a­da­ments, libe­ra­lit­zació econòmica; si l'elec­to­rat con­firma aquesta línia a les muni­ci­pals i a les esta­tals, el fes­ti­val serà recor­dat per a tota la vida, i els que vin­guin després, com que no podran tan­car la porta, hau­ran de ges­ti­o­nar la misèria. Un adver­ti­ment: en aquesta nova remesa neo­li­be­ral es rifen molts números perquè es liqui­din del tot les enti­tats que res­ten a la soci­e­tat civil, ara apun­ta­la­des pel pro­tec­ci­o­nisme però cada vegada més aco­lla­des. Una línia d'acció ha arri­bat al cap del car­rer i els ven­ce­dors no tenen cap intenció d'obrir una porta a l'atzu­cac a l'estil soli­dari, pre­fe­ri­ran recu­lar en sobi­ra­nisme i llançar-se al buit en eco­no­mia. En nom del pos­si­bi­lisme. Ja ens ho tro­ba­rem.