“No volem ser un partit per pactar-hi només en llengua”

Va ser escrit en un context de Guerra Civil, amb una ciutat anorreada i amb el poeta lluny sense poder-hi fer res. Jo no parlaria en aquests termes. És un poema basat en l'enyorança i la impotència, i ni una cosa ni l'altra. Ara no és hora de fer poesia, sinó de treballar molt.

M'agradaria poder continuar parlant de Josep-Lluís Carod i comptant-hi com a copartícip de l'estratègia iniciada el 2003, com a antic màxim responsable d'ERC i encara en el govern de Catalunya. La seva anàlisi és imprescindible com a actor privilegiat d'aquests dos governs d'esquerres. M'agradaria que pogués exposar la seva decisió personal a la direcció del partit, de la qual forma part, abans de fer-la pública.

Com la d'algú que ha tingut la màxima responsabilitat al Parlament i que ara hauria de ser un diputat més. Entenc la reflexió que ha fet i agraeixo molt la seva disposició a continuar treballant pel partit, ja no en una segona línia com ha dit ell, sinó en primera línia.

Aquest segon govern d'esquerres no s'ha entès, malgrat que ha posat en valor els avenços de la legislatura tot i la crisi, en drets socials, infraestructures, equipaments culturals, socials, sanitaris, penitenciaris... La gent no n'ha tingut prou i no ha entès l'estratègia d'ERC de voler aplicar el seu programa des del govern aquesta segona legislatura amb el PSC i ICV. Nosaltres això ho vèiem, però pensàvem que la gent posaria en valor la feina feta, però especialment la que quedava per fer. El nostre no és un independentisme eteri, sinó gradualista, social i pel benestar de la gent. A més, la divisió interna dóna una imatge lamentable d'un partit. Molta gent es deu haver preguntat com pots governar un país si ets incapaç de governar-te tu mateix. Cometríem un error gravíssim si continuéssim reproduint aquests mecanismes interns de divisió en lloc de destinar totes les energies a continuar bastint un projecte més creïble.

En un moment en què ERC ha perdut la meitat del seu suport i representació al Parlament, es pot entendre que hi hagi un cansament, desolació o desconcert, però en moments difícils, que no són els primers, cal refermar-se encara més en les pròpies conviccions, en la importància del projecte per sobre de les persones, i pensar més com resoldre la crisi i no en la crisi mateix. Fer un congrés extraordinari abans de les municipals seria despistar-nos de la feina que hem de fer. S'ha de fer, però després.

Aquest és un debat que ara no hi ha de ser. Al contrari, el debat ha de ser aprofundir més en la democràcia interna. Posem urnes perquè qualsevol militant pugui escollir qui hi ha d'haver al capdavant. Cal aprofundir en això. Serà una qüestió a debatre en el pròxim congrés: ampliar el sufragi universal a altres supòsits, que és el contrari de renunciar a l'assemblearisme.

Absolutament constructiva i lleial a la gent que ens ha votat.

Dependrà dels altres grups. No té majoria al Parlament, i nosaltres vam fixar unes prioritats, les sis cares del dau groc. Mas ha de triar entre el país del transvasament del Roine i el cementiri nuclear a Ascó, de retallades en dependència, on la ciutadania no pugui triar quin cinema vol veure... Que CiU concreti quin model de país vol, el del PP o el d'Esquerra.

No. No hem obtingut cap tipus de concreció. La intenció de CiU és pactar amb el PP, el PSC i ERC, i nosaltres no volem ser el partit amb el qual únicament es pactin qüestions lingüístiques o d'avenç nacional. Som un partit d'esquerres i hem demostrat que podem gestionar polítiques socials i per als ajuntaments. Mas ha de decidir quines polítiques fa: si elimina l'impost de successions, si vol canvis en la política agrària, si vol un quart cinturó que trinxi el Vallès...

Això són, al cap i a la fi, models de país. CiU ha rebut un suport altíssim de la ciutadania, però no suficient per governar amb majoria absoluta. Els 218.000 vots d'ERC els hem de fer valer. CiU ha de triar, i a nosaltres no ens ha de fer triar si volem la llei del cinema desenvolupada, o un referèndum, o que la llei de serveis socials es continuï desenvolupant al mateix ritme.