Política

L'estrena d'un diputat més

David Bonvehí enceta la legislatura des del primer escó adaptat del Parlament

Assegura que no es vol convertir en cap “referent” ni “símbol” però admet que el seu exemple prova que no hi ha barreres que valguin

Tenia els ner­vis del pri­mer dia, com molts altres dipu­tats que s'estre­na­ven ahir. Havia apar­cat el cotxe davant de la porta prin­ci­pal, se n'havia anat a fer un cafè al bar. Allà el vam anar a tro­bar una petita munió de peri­o­dis­tes. Eren poc més de les nou del matí. Foto­gra­fies aquí, foto­gra­fies allà. A l'entrada, al pas­sadís, a l'ascen­sor. Adme­tia que estava emo­ci­o­nat. Fins i tot, per què negar-ho, es decla­rava una mica sorprès per l'interès mediàtic que ha des­per­tat la seva entrada a la cam­bra. David Bon­vehí és un diri­gent for­jat a la política muni­ci­pal. Va ser alcalde de Fono­llosa i s'hau­ria pre­sen­tat a la ree­lecció si no hagués estat per aquell acci­dent de trànsit.

Pot­ser se'n recor­da­ran. Artur Mas va fer un acte amb ell durant la cam­pa­nya elec­to­ral a l'Ins­ti­tut Gutt­mann. El seu tes­ti­moni era la metàfora de l'aposta de CiU per l'auto­no­mia per­so­nal, con­tra­po­sat al model de la dependència. “No pre­tenc ser un refe­rent ni cap símbol, però és un exem­ple per la gent: es pot fer qual­se­vol cosa”, deia ahir Bon­vehí. No s'havia ima­gi­nat mai que arri­ba­ria a ser dipu­tat. En aquesta legis­la­tura, no s'ha mar­cat cap repte. Com­par­teix l'objec­tiu dels repre­sen­tants del ter­ri­tori: defen­sar el seu, el Bages. I s'hi esforçarà.

No sabia quin escó li cor­res­pon­dria ni havia pro­vat encara el faris­tol. L'hemi­ci­cle ha estat en obres pre­ve­ient que sor­ti­ria ele­git el 28-N. Les ins­tal·laci­ons ja esta­ven adap­ta­des però la sala de plens, no. Poc abans de la cons­ti­tució del Par­la­ment i davant de les càmeres, la prova de foc: Bon­vehí puja amb un ele­va­dor fins al seu lloc –el pri­mer de la cin­quena fila, han tret la butaca–, s'acosta al faris­tol i es mira la pla­ta­forma que l'ele­varà fins als micròfons quan inter­vin­gui en el ple. I després, cap a la pri­mera reunió del grup. Bon­vehí agafa lloc i es dilu­eix entre la mul­ti­tud. Un més entre tants. Oriol Pujol comença: “Això fa goig, se'ns queda petita la sala!”. S'hi res­pira eufòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.