La número dos

De pro­fessió, psicòloga, lli­cen­ci­ada per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. D'espe­rit, ferma defen­sora del talent femení. Joana Ortega (Bar­ce­lona, 1959) prendrà pos­sessió demà com a con­se­llera de Gover­nació i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals. Serà la dona forta d'Unió al govern i exer­cirà com a número dos de l'exe­cu­tiu. En absència de Mas, serà la pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat en fun­ci­ons. Així que, ni que sigui tem­po­ral­ment, es con­ver­tirà en la pri­mera dona de la història que diri­girà Cata­lu­nya.

Ortega ja va figu­rar com a número dos de la llista de CiU per Bar­ce­lona. Con­tra els pronòstics ini­ci­als, va ocu­par el lloc a la can­di­da­tura que els esta­tuts de la fede­ració reser­va­ven a Núria de Gis­pert, com a can­di­data a pre­si­dir el Par­la­ment. La tria d'Ortega pro­me­tia una imatge feme­nina de reno­vació que Mas i el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, també han vol­gut exhi­bir en la com­po­sició del govern.

Com a vice­pre­si­denta d'imatge i por­ta­veu dels soci­al­cris­ti­ans, Ortega va dis­se­nyar, a més, l'estratègia elec­to­ral de la fede­ració al cos­tat del con­ver­gent David Madí. Ara se situa al cap­da­vant d'un depar­ta­ment que durant els exe­cu­tius de Jordi Pujol ja va pertànyer tra­di­ci­o­nal­ment als soci­al­cris­ti­ans. Però també assu­mirà les rela­ci­ons amb el govern espa­nyol, que amb el tri­par­tit esta­ven a les mans de Joan Saura, i part de les de la Vice­pre­sidència.

Aques­tes com­petències la lli­guen estre­ta­ment amb el paper que tindrà Duran dins de l'exe­cu­tiu. És el nexe orgànic amb la veu de CiU a Madrid, que, segons va anun­ciar Mas, exer­cirà tas­ques ins­ti­tu­ci­o­nals com­pa­ti­bles amb l'escó al Congrés. Duran tre­ba­llarà per reforçar l'auto­go­vern, amb tota pro­ba­bi­li­tat dins de les comis­si­ons bila­te­rals en què nego­cien els governs català i espa­nyol. Duran també capi­ta­ne­jarà les rela­ci­ons exte­ri­ors rela­ci­o­na­des amb l'àmbit de la Medi­terrània.

Ortega, que va entrar a mili­tar a UDC el 1985 i a la cúpula el 1996, es va for­jar en l'àmbit muni­ci­pal. Va ser regi­dora de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona entre el 1995 i el 2007. És una gran defen­sora de l'impor­tant paper que poden exer­cir les dones en la soci­e­tat. Va pre­si­dir l'Ins­ti­tut Català de la Dona i el Con­sell Naci­o­nal de Dones de Cata­lu­nya el 2002. Prové d'una família nom­brosa. És casada i té tres fills.