Eleccions i promeses

A les envistes de les eleccions municipals de maig, comença la compra-venda dels vots. No parlarem, avui, sobre les maniobres d'algunes persones que intenten fitxar en alguna llista amb la intenció d'arreglar-se personalment (un bon sou, solucionar algun assumpte privat, col·locar el xiquet o la xiqueta...), perquè haurem d'esperar a veure les llistes que es presenten i ja veurem.

La reflexió d'avui és sobre les pressions que començaran a fer les associacions, especialment les falles, i les promeses que els faran els respectius candidats. Els fallers, astutament i amb molta experiència, saben que als polítics no els fa mal el ventre per prometre (com no paguen ells!) i, lògicament, els presentaran la seua carta als Reis Mags. Els polítics, especialment alguns sense escrúpols, que vendrien l'ànima al dimoni per un grapat de vots, es comprometen a tot el que faça falta i tot ho paguen... de paraula. A l'hora de la veritat, però, la realitat s'imposa.

I la realitat és que els ajuntaments, les diputacions, els ministeris, el govern en peça, al marge del que prometen, tenen els pressupostos limitats i controlats. Per tant, no és possible que ningú diga la veritat si promet l'oro i el moro. El polític que més promet és el que més menteix i si no mirem el que està passant amb les promeses de Baixauli, per començar per casa, o les de la Diputació, o les de Camps, o les de Zapatero.

Des de la nostra tertúlia de la Plaça opinem que, aprofitant que la crisi ha obligat els polítics a reconèixer la realitat, i que als polítics mentiders els ha deixat en pilotes, ara seria el moment que les coses es posaren al seu lloc, que ningú prometera castells en l'aire i que la societat deixara de demanar sense parar. Tot ha de tindre un ordre, de prioritats, i la societat, coneguda la crua realitat dels pressupostos reals, hauria d'exigir rigorosament als polítics que parlaren clar i sense mentides.

Per exemple, tot el que ha passat al voltant del món faller de Silla, des de la promesa en fals del cine King, que fou una monumental estafa de l'alcalde Baixauli, com s'ha vist; passant per la paralització inexplicable de les obres del multifuncional, també ordenada per Baixauli; i acabant amb les obres inacabades dels tres casals fallers, per als quals Baixauli no tenia pressupostos quan els començà i sols els diners per a la meitat de l'obra. O siga que, tantes promeses s'han quedat en res... per falta de pressupostos!

Amb tota l'experiència dels darrers quatre anys, ara què fem? Si els polítics que es presenten a les eleccions comencen a prometre que ells sí que acabaran els casals i el multifuncional, i tot, ens ho creurem? Nosaltres creiem que hem d'exigir als polítics que parlen clar, que hem de dir-los que no ens mamem el dit i d'exigir-los que siguen realistes, que no s'òmpliguen el cap de pardalets i vulguen fer-nos creure que els burros volen. I de pas, i per a lligar-ho tot ben lligat, també deuríem d'exigir-los saber, abans de votar-los, què és el que pensen «cobrar» pel seu treball, no siga cosa que s'escudellen, com ha fet l'actual equip, uns sous de toreros.