Polònia es fa notar a la Unió Europea

Polònia va ingressar a la Unió Europea el 2004, i era l'estat que hi aportava més població dels deu que van prendre part en el procés d'ampliació. De fet, les dimensions de Polònia són semblants a les de l'Estat espanyol, i situen tots dos estats per sota dels quatre més grans (Alemanya, França, la Gran Bretanya i Itàlia) però a una gran distància de la resta en pes específic. Això els dóna una complicitat que fa que, per exemple, es donin suport mutu per entrar a formar part del G-20.

Però Polònia no ha estat un soci fàcil dins la UE, sobretot quan els dos germans Kaczynski estaven al poder. L'un, Lech, com a president del país, i l'altre, Jaroslaw, com a primer ministre. Més atents a Washington que a Brussel·les, la política polonesa s'havia convertit en els últims anys en el que durant un temps havia representat la tory Margaret Thatcher amb l'euroescepticisme, que encara cultiven els conservadors britànics. Un roc a la sabata de la Unió Europea, juntament amb els txecs, posant pals a la roda constantment al procés de construcció. Però les polítiques ultraconservadores van passar factura al partit Llei i Justícia (PiS), que el 2007 va veure com els liberals de la Plataforma Ciutadana (PO), de Donald Tusk, guanyaven les eleccions i posaven fi a la legislatura més controvertida i curta de la història de la Polònia democràtica.

Com la resta d'estats de la Unió Europea, Polònia també ha notat la crisi econòmica, encara que el país la resisteix més bé que molts altres. Segons els experts, Polònia no entrarà en recessió i continuarà creixent durant el 2009 gràcies a la demanda interna i a la disciplina fiscal. Això li permetrà entrar a la zona euro per protegir-se millor de la crisi, si no es torça res. La bona salut econòmica de Polònia ha permès que l'FMI li aprovés la setmana passada una línia de crèdit de 15.830 milions d'euros. Aquest tipus de crèdit permet al país tenir recursos de liquiditat en cas de necessitat i està destinat a estats amb un historial «molt bo» de política econòmica.

Queda pendent el tema de l'aprovació del Tractat de Lisboa. El president polonès, Lech Kaczynski, no vol ratificar-lo fins que no ho faci Irlanda, la mateixa posició que ha adoptat el president de la República Txeca, Vaclav Klaus.