Parar els peus a Convergència

Tren­car l'hege­mo­nia de CiU. Aquest és el repte que hau­ran d'afron­tar la resta de par­tits que es pre­sen­tin a les muni­ci­pals del 22 maig al Ber­guedà, una comarca que s'ha man­tin­gut fidel a la fede­ració naci­o­na­lista pràcti­ca­ment des del res­ta­bli­ment de la democràcia. Els con­ver­gents van ser la força més votada fa qua­tre anys, i van obte­nir 108 regi­dors, set dels quals, a Berga. Un resul­tat que va per­me­tre a Juli Gen­drau for­mar govern en mino­ria i arra­bas­sar l'alcal­dia de la capi­tal al PSC de l'històric Ramon Camps, que el 2003 va acon­se­guir gua­nyar per pri­mera vegada les elec­ci­ons a la ciu­tat. Ara, l'objec­tiu de CiU és ampliar la majo­ria a Berga, men­tre que els soci­a­lis­tes aspi­ren a millo­rar els resul­tats que van obte­nir en les dar­re­res muni­ci­pals, en què van per­dre un regi­dor i van que­dar amb sis repre­sen­tants a l'Ajun­ta­ment.

Les elec­ci­ons cele­bra­des fa qua­tre anys van con­so­li­dar CiU com el par­tit amb més alcal­dies a la comarca. La fede­ració té una presència sig­ni­fi­ca­tiva en els muni­ci­pis petits, tot i que els acords poste­lec­to­rals també li han permès gover­nar en loca­li­tats com ara Puig-reig i Giro­ne­lla durant el dar­rer any de man­dat. En aquest últim muni­cipi, CiU va pren­dre el relleu de les mans d'ERC, en un pacte que va peri­llar al prin­cipi de l'any pas­sat quan la can­di­data a l'alcal­dia, la lla­vors regi­dora d'Edu­cació i Gover­nació, Mercè Font (CiU), va ser des­tituïda per haver cobrat una fac­tura de 477 euros que s'havia d'abo­nar a un proveïdor muni­ci­pal. La regi­dora va aca­bar res­ti­tuint els diners, i el juny pas­sat, un cop superada la crisi, els con­ver­gents van assu­mir l'alcal­dia. Durant el man­dat, l'ombra de la sos­pita s'ha estès sobre l'alcalde de Cercs i pre­si­dent comar­cal d'UDC, Ramon Civil, a qui l'Audiència de Bar­ce­lona va jut­jar el setem­bre per haver pagat amb diners públics una multa de 1.502 euros impo­sada al titu­lar de l'alcal­dia per un afer urbanístic. El tri­bu­nal va absol­dre Civil, que s'enfron­tava a una pena de dos anys de presó, i ara l'alcalde –també dipu­tat pro­vin­cial– aspi­rarà a la ree­lecció.

Els mal­de­caps no han fet defa­llir la fede­ració naci­o­na­lista, que afronta la pro­pera con­tesa elec­to­ral amb “molta il·lusió”, segons explica el pre­si­dent comar­cal de CDC, Ramon Mino­ves. “La idea és fer llis­tes en tots els muni­ci­pis, i cre­iem que obtin­drem uns resul­tats boníssims”, hi afe­geix. CiU vol gover­nar en soli­tari a Giro­ne­lla i Puig-reig, tot i que també té en el punt de mira la capi­tal de l'Alt Ber­guedà, Bagà, feu dels soci­a­lis­tes. La fede­ració naci­o­na­lista, d'altra banda, con­fia a man­te­nir la seva majo­ria al govern del Con­sell Comar­cal. El PSC aspira a man­te­nir ajun­ta­ments impor­tants, com ara els d'Avià, Olvan i la Pobla de Lillet, tot i que inten­tarà for­ma­lit­zar can­di­da­tura en tots els muni­ci­pis per tal de “gua­nyar alguna alcal­dia més i, si és pos­si­ble, cogo­ver­nar en algun ajun­ta­ment”, segons el res­pon­sa­ble de política muni­ci­pal de la fede­ració Bages-Ber­guedà-Sol­sonès, Cristòfol Gimeno.

El repte d'ICV i del PP serà fer-se un lloc a Berga, on no tenen cap regi­dor. Els popu­lars van que­dar sense repre­sen­tant a la capi­tal (l'únic que tenien a tota la comarca) a prin­cipi de man­dat, després que el polèmic Josep Saña digués públi­ca­ment que volia aban­do­nar la for­mació perquè la línia espa­nyo­lista topava amb el seu sen­ti­ment cata­la­nista. Saña, que va aca­bar dei­xant les files del par­tit i es va situar com a regi­dor no ads­crit, va ser expul­sat, i el PP es va resig­nar a no tenir cap repre­sen­tant al Ber­guedà.

Entre els inde­pen­den­tis­tes, ERC farà front al seu pro­gres­siu debi­li­ta­ment a la comarca. “Tre­ba­llem per gua­nyar més presència, sense inten­tar fer uns resul­tats que esti­guin fora del nos­tre abast”, explica el pre­si­dent comar­cal d'ERC, Ramon Costa, que no tanca les por­tes a la cre­ació de coa­li­ci­ons. El Ber­guedà és la comarca on Soli­da­ri­tat Cata­lana va acon­se­guir més per­cen­tatge de vots en les elec­ci­ons al Par­la­ment (gai­rebé un 10%), la qual cosa la con­ver­teix en la ter­cera força més votada al ter­ri­tori, al davant dels repu­bli­cans.

“Si poguéssim pre­sen­tar una força for­mada per Rea­gru­pa­ment [no hi com­pa­rei­xerà en les muni­ci­pals], Soli­da­ri­tat, ERC i la CUP [només té repre­sen­tació a Berga, amb dos regi­dors], jo fir­mava demà mateix”, afirma el res­pon­sa­ble d'acció muni­ci­pal de SI a la Cata­lu­nya cen­tral, Albert Tor­res. El par­tit encara no ha pres cap decisió for­mal pel que fa a la con­fecció de llis­tes, però Tor­res des­taca que Soli­da­ri­tat busca “per­fils exem­plars”. “Par­tim de la base que no volem quan­ti­tat, sinó qua­li­tat”, hi afe­geix.

Com totes les comar­ques, el Ber­guedà ha vis­cut inten­sa­ment la crisi, i aquest serà, pre­vi­si­ble­ment, un dels temes impor­tants de la con­tesa. Mol­tes empre­ses han hagut de tan­car, i la comarca ha dipo­si­tat les seves espe­ran­ces en el nou polígon comar­cal d'Olvan, que ha d'afa­vo­rir el crei­xe­ment indus­trial. El Ber­guedà també con­fia el seu futur econòmic al turisme, i les diver­ses parts impli­ca­des coin­ci­dei­xen que cal treure el màxim pro­fit d'ele­ments com ara el san­tu­ari de Que­ralt, les res­tes de les colònies tèxtils, la natura i la gas­tro­no­mia. El debat també inclourà les infra­es­truc­tu­res viàries, ja que la comarca reclama la con­versió en auto­via del tram de la C-16 entre Berga i Bagà, i que es potenciï l'eix E-9, un pro­jecte de ruta euro­pea que enllaça Bar­ce­lona amb París. Una altra qüestió pen­dent és la millora de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, ja que en algun nucli encara hi ha pro­ble­mes amb la cober­tura de tele­fo­nia mòbil i la con­nexió a inter­net.