Les primàries de Barcelona

Tot i que té data té caducitat –19 de febrer–, el duel polític entre l'Hereu i la Tura està agafant una certa volada que va més enllà de l'àmbit local de Barcelona. És d'imaginar que les processons van per dins. Externament, ambdós aparenten un estil de clara sintonia. Una estratègia que fa que l'operació de les primàries del PSC sigui poc creïble i s'hi pugui veure gat amagat...

Fins ara no hi hagut cap paraula ni cap gest altisonant que doni a entendre les seves diferències programàtiques. La sensació és com si és tractés de dos amics adolescents que estan tot el dia junts i quan arriben a les seves respectives cases segueixen parlant per telèfon. Fins ara ambdós volen donar una aparença d'estar dins d'un procés sa i democràtic. Un procés normal com si els socialistes haguessin practicat primàries des de sempre, quan històricament n'han estat força allunyats. Sóc partidari que les primàries siguin un costum habitual a tots els partits, fins i tot els que tenen més dificultats per trobar candidats i als pobles més petits.

La família socialista ha organitzat les primàries a Barcelona en clau estratègica. Probablement, ben pensada. Servirà per animar una parròquia en unes eleccions que d'entrada tenien perdudes i amb tots els vents en contra. Estic d'acord amb els dos candidats: “Barcelona ha de ser la capital del sud d'Europa”. Caldria afegir-hi que no ha de ser un laboratori d'experiments polítics. La militància veu Hereu i Tura vàlids. Mentre que ben segur la resta de ciutadans barcelonins voldrien que ambdós deixessin de banda els problemes interns i del futur socialista i ho ventilessin en altres llocs...