Fèrtils anyades d'independents
El consell comarcal · És l'epicentre de les tensions polítiques d'una comarca que ha canviat molt en els últims deu anys independents · Han marcat el pas dels últims anys davant l'hegemonia de CiU, la discreció del PSC i la inexistència del PP i d'altres partits
Al Priorat, la força electoral que ha d'abatre CiU no és el PSC. Ni la del PSC és CiU. La bèstia negra d'aquests partits, hegemònics en el conjunt del país, són els independents, que fa quatre anys, aliats amb Acord Municipal (la segona marca d'ERC), es van convertir en la força política més votada a la comarca i van millorar els registres del 2003, en què s'havien situat en segon lloc rere CiU.
Com han arribat els independents a ser tan importants al Priorat i en especial a la capital, Falset? Per trobar-hi una explicació cal situar-se al 1995, any en què acompanyats per la Federació d'Independents de Catalunya (FIC) van guanyar l'alcaldia de Falset, en què des de 1983 s'havien anat alternant tranquil·lament CiU i PSC. Però aquests independents que van trastocar el mapa polític eren diferents dels que hi havia hagut als poblets del Priorat des de 1979, en què van ser la força més votada. Eren agrupacions d'independents poc polititzades que formaven els mateixos veïns d'uns pobles amb pocs habitants i secularment mal comunicats els uns amb els altres i amb els centres de decisió política, i que, per tant, no interessaven gaire als partits. Però el 1988 s'havien creat els consells comarcals, que havien despertat moltes esperances en comarques deprimides com la prioratina, perquè els veien com els motors que els farien sortir del retard econòmic. Per això CiU havia redoblat esforços per guanyar les eleccions de 1987, el resultats de les quals eren imprescindibles per controlar el nou organisme polític. En conseqüència, CiU va guanyar còmodament a la comarca aquell any i també el 1991. Quatre anys després, però, uns nous independents, els de la FIC, més combatius i polititzats que els independents de tota la vida, van guanyar l'alcaldia de Falset i es van convertir en la segona força política de la comarca en nombre de vots encara que no en regidors, atès que CiU continuava sent hegemònica a la majoria d'ajuntaments. El canvi s'explica perquè ja havien supurat les primeres irregularitats econòmiques en la gestió del Consell Comarcal del Priorat, que anys després acabarien amb el processament dels seus responsables, i alguns convergents descontents s'havien passat a les files de la FIC. L'esfondrada de CiU a Falset va ser total el 1999, en què va desaparèixer del consistori. La FIC també es va fer amb l'alcaldia de Marçà. Sense tenir cap regidor a Falset, CiU continuava governant el Consell Comarcal, que ja feia uns anys era l'ull de l'huracà polític i que encara ho seria en els propers anys.
De manera paral·lela a les tempestes polítiques, el Priorat va començar aquells anys a enlluernar el món amb els seus vins. Ja hi havien desembarcat vinaters de prestigi, com Álvaro Palacios i René Barbier, i els anys de formació d'enòlegs a Falset començaven a donar els seus fruits per transformar aquell vi que es venia a dojo en un dels més preuats del món. Les mentalitats van anar canviant i es va començar a pensar que la promoció de la cultura del vi podria ser la forma de deixar de ser a la cua de les comarques pobres i oblidades del país. I aquests sectors van començar a plantar cara amb la defensa de la carta del paisatge (que últimament ha evolucionat en l'aposta perquè la Unesco declari el Priorat paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània) i la guerra contra la instal·lació indiscriminada de parcs eòlics, una indústria no gaire compatible amb la defensa paisatgística, cultural i turística de la comarca però que encara enlluerna alguns d'aquests petits ajuntaments per la promesa d'uns beneficis econòmics.
Entre tensions tant al Consell Comarcal com a l'Ajuntament falsetà van arribar les eleccions del 2003, que es van presentar força diferents de les anteriors perquè els independents que s'havien aixoplugat sota les sigles de la FIC es van presentar ara aliats amb ERC sota la marca blanca d'AM. L'objectiu de la nova aliança era sortir reforçats per ser decisius al Consell Comarcal (on es decidien els debats abans esmentats). ERC-AM es va presentar a 16 dels 23 pobles de la comarca i li va anar bé perquè va treure majoria absoluta a Falset, van repetir alcaldia a Marçà i va incorporar les de Cornudella, Gratallops i Torroja, feus convergents fins aleshores. I, sobretot, va aconseguir la presidència del Consell Comarcal i va trencar, així, setze anys de presidència convergent. A Falset, CiU i PSC, partit que havia aconseguit afegir la de la Torre de Fontaubella al reduït nombre d'alcaldies que tenia (Porrera, Capçanes i els Guiamets), no van poder maniobrar com ho havien intentat a l'anterior mandat, per prendre l'alcaldia a Jaume Domènech, que ara encarava un mandat no del tot còmode, malgrat la majoria absoluta. Les tensions amb el seu regidor Agustí Massip, que presidia el Consell Comarcal, eren cada dia més grans i van acabar amb la dimissió de Massip de tots els seus càrrecs. El vot “trànsfuga” (el PSC no el va castigar mai) de l'alcalde socialista de tota la vida dels Guiamets va fer que CiU recuperés la presidència de l'ens comarcal. Quatre anys després, els independents es van consolidar electoralment a la comarca. Van guanyar les alcaldies de set pobles, entre els quals hi havia autèntics bastions convergents fins aleshores, com Poboleda o la Vilella Baixa, però van perdre la majoria absoluta a Falset, on les tensions entre Domènech i un sector del seu partit van passar factura. PSC va tornar a socórrer CiU amb un pacte que va donar l'alcaldia al socialista Jesús Torralba i la tan preuada presidència del Consell Comarcal al convergent alcalde de Cabacés, José Antonio Robles.
Les municipals d'enguany es presenten molt obertes, també al Priorat (o sobretot al Priorat). Els bons resultats de CiU i la desfeta d'ERC en les eleccions del 28 de novembre obren moltes preguntes sobre l'estratègia que seguiran els independents i quins resultats trauran. I el gran interrogant continuarà sent si es trobarà per fi un consens entre dues visions irreconciliables de la comarca. I del seu Consell Comarcal.