Amb ànim de precisar

Responc, amb ànim de precisar, una carta oberta del senyor Jordi Torrent, militant i expresident de la secció local d'ERC a Figueres.

1. M'atribueix la imposició d'Esteve Gratacós a la llista d'ERC per a les municipals i d'haver-se'n assabentat per la premsa. Respecto les seves valoracions sobre el passat de Gratacós a ERC (militant, regidor), per bé que contrasten amb les d'altres càrrecs d'aquella època, Aleshores, fa 13 anys, jo no era militant (en fa 10) i m'interessen relativament poc aquelles picabaralles (polítiques i personals, a parer meu). M'interessa, en canvi, que es conegui la pulcritud d'un procés que no ha acabat. A finals d'octubre, vaig demanar i obtenir autorització (es va fer públic) a la comissió de llistes i a la secció local per iniciar converses amb AMC (Acció Municipal per Catalunya) per tal d'integrar tres persones (una, entre els cinc primers) dels 21 de la llista d'ERC. Passats tres mesos llargs, es va aprovar la proposta en una reunió de l'executiva local. Es va fer públic, insistint que l'assemblea de militants –com estableixen els estatuts del partit– hauria de ratificar o no en el seu moment la llista (principis de març). Que les preses de posició de l'executiva –no del cap de llista– agradin o no a tothom, ja són figues d'un altre paner. Tots els que estimem el partit tenim una manera pròpia de veure les coses. I totes, respectables. Però cal, també, confiança en els que lideren en cada moment els projectes. Entre altres coses, perquè la participació és oberta a tothom.

2. Considera que no entenc res dels principis de radicalitat democràtica i valors republicans del partit. Uf! Em dol l'afirmació, per injusta. Aporto una dada objectiva, que potser desconeix el senyor Torrent, allunyat des de fa anys de la vida interna de la secció local. L'endemà de les eleccions municipals del maig del 2007, a la reunió de l'executiva local vaig plantejar una estratègia de negociació amb CiU que no va ser referendada per la majoria. Malgrat ser el cap de llista, vaig defensar amb vehemència en les negociacions la postura guanyadora, tot i que la considerava un error molt greu que ens costaria políticament molt car. Com l'ètica, la radicalitat democràtica no es predica, es practica. Així ho veig.

3. Diu que m'he equivocat proposant Gratacós. No ho discutiré: és matèria opinable. Ara bé, rebutjo frontalment que això –un hipotètic error– sigui un exemple de prepotència i d'haver-me pujat els fums al cap després d'una carrera meteòrica a ERC. No he tingut mai cap càrrec orgànic en el partit, sinó condició de càrrec electe després de comicis. Dues vegades cap de llista a Figueres: el 2003 (d'1 a 5 regidors) i el 2007 (de 5 a 6). Vam superar de llarg el llistó d'ERC (2) amb la feina de la militància i la confiança de la ciutadania en l'equip format. Per cert, en les últimes eleccions, una altra de les claus de l'èxit va ser l'activitat d'una plataforma d'independents, un dels membres més actius de la qual era... Esteve Gratacós! Quant a la meva presència al Congrés en les dues últimes legislatures, recordar al senyor Torrent que a la primera (2004-2008) vaig renunciar a l'acta a mig camí –amb el que comporta, econòmicament i políticament– l'octubre del 2006, per retornar a l'institut a fer classes i a preparar des de la proximitat les eleccions municipals. Evidentment, li agraeixo els reconeixements a la meva “reconeguda vàlua, capacitat de treball i el temps i esforç esmerçats” en la feina municipal i parlamentària: a tots ens agrada que ens reconeguin que treballem. El més fàcil, en els temps que corren, és abandonar la nau i anar-se'n a casa exhibint els resultats obtinguts. Però he optat per una altra aposta: continuar treballant –des d'on se'm necessiti– per un projecte (ERC) que té 80 anys d'història.