Eleccions al País Valencià
Les candidatures
Camps marca a Rajoy el full de ruta
El president valencià s'autoproclama candidat i força el líder estatal que el ratifiqui aviat
Rajoy, que així ho farà, es resisteix a posar data a la proclamació
El PP valencià li recorda que Camps li va donar suport “quan li faltava la pesseta per al duro”
El nerviosisme que hi ha instal·lat al PP valencià per l'espera a què Gènova està sotmetent el president valencià, Francisco Camps, per nomenar-lo oficialment candidat a la Generalitat a causa dels seus problemes amb la justícia pel cas Gürtel ha precipitat aquesta setmana actes i alguna sortida de to contra el dirigent popular Mariano Rajoy que no han agradat gaire a la direcció.
Camps decidia autoproclamar-se dilluns candidat en una reunió a València del comitè electoral que va convocar amb només unes hores d'antelació, i ahir, a causa del continuat silenci de Rajoy sobre la data en què serà ratificat, no van faltar retrets al polític gallec. “Quan a Rajoy li faltava la pesseta per al duro, el primer que va fer un pas endavant va ser Camps, i Rajoy no és ximple i ho sap”, recordava el president de la Diputació i del PP a les comarques de València, Alfonso Rus, en referència al suport prestat per Camps al líder popular després d'haver tornat a perdre les generals al congrés de València. Rus, en tot cas, no feia res més que incidir en el missatge que abans-d'ahir ja li va llançar el mateix Camps a Rajoy en afirmar que li havia estat “lleial” i que era “un fidel col·laborador” seu.
Sembla que la precipitació de Camps a l'hora de convocar el comitè electoral de dilluns es va desencadenar arran d'una conversa privada de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, amb els periodistes sobre el president valencià un cop finalitzada la seva roda de premsa matinal. La número dos de Rajoy, que avui serà confirmada oficialment pel comitè electoral nacional candidata a Castella la Manxa, va transmetre als periodistes que la ratificació del president de la Generalitat seguia pendent. Els seus comentaris, units a la pressió mediàtica sobre els dubtes de Gènova respecte a Camps, van fer decidir el president valencià a autoproclamar-se immediatament. Tenia el permís de Gènova per fer-ho a València després de setmanes telefonant, infructuosament, els dirigents de Madrid perquè li diguessin la data de la seva ratificació oficial. Ahir, però, seguia sense haver-n'hi, encara que Rajoy podria fer-ho la primera setmana de març, quan té previst anar convidat a València.
Sembla que, tot i que el líder popular en algun moment ha pensat a rellevar Camps, finalment –i sobretot veient la negativa d'ell d'anar-se'n i de l'alcaldessa Rita Barberà de substituir-lo– ha decidit ratificar-lo. Tot i això, ha decidit fer-lo esperar per mostrar distància i acontentar membres de la direcció com De Cospedal, crítics amb Camps.
La senyalització del judici a Camps per suborn podria arribar a finals de març o a l'abril, però sembla que la vista oral no se celebrarà fins després de les eleccions i, per tant, no hi haurà foto a la banqueta durant la campanya, que és el que més preocupava Gènova. Camps, segons fonts del seu partit, el que vol és guanyar els comicis per presentar-se com un acusat absolt pels electors. Després ja començarà a pensar en una retirada digna.
Fa només uns dies que la fiscalia, en l'escrit remès al Tribunal Superior de Justícia valencià, va posar de manifest que Camps no es va limitar, dirigit, a acceptar de regal “quatre corbates”, com ha dit Esteban González Pons, ara vicesecretari de Comunicació del partit i abans estret col·laborador del president a la Generalitat. La fiscalia demana per a Camps una multa de 41.250 euros per haver acceptat regals durant tres anys continuats per valor de 14.021 euros de diverses empreses del cas Gürtel, amb la qual la seva administració contactava.
Descartada la sortida de Francisco Camps, la cúpula del partit evita donar una data sobre la proclamació del candidat. El president valencià, mentrestant, no es podrà treure de sobre el cas Gürtel. Avui haurà de respondre a les Corts les preguntes que li farà l'oposició.