La batalla es lliura a Solsona

Manar a Sol­sona és l'objec­tiu pri­o­ri­tari de totes les for­ces polítiques que con­cor­re­ran en les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals del pro­per mes de maig. En una comarca emi­nent­ment con­ver­gent, la capi­tal ha estat gover­nada els últims qua­tre anys per un govern tri­par­tit for­mat per for­ces d'esquer­res (ERC, El Comú i el PSC). Les elec­ci­ons del 2007 van supo­sar un canvi d'esce­nari que havia estat ina­mo­vi­ble des dels pri­mers anys de la democràcia: la majo­ria de CiU a l'Ajun­ta­ment de Sol­sona va donar pas a un tri­par­tit d'esquer­res, seguint la tendència del govern de la Gene­ra­li­tat i d'altres capi­tals de comarca en els últims anys. Tot i aquests can­vis a la capi­tal, a la resta de la comarca la fede­ració naci­o­na­lista gua­nya per gole­jada. Dels quinze pobles, onze estan gover­nats per CiU, tres per ERC i un pel PSC. El Con­sell Comar­cal del Sol­sonès també està a les mans dels con­ver­gents. La fede­ració aspira que l'onada del 28-N també impregni les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals. El Sol­sonès, una comarca sobre­tot rural, amb poca població i muni­ci­pis petits, té com a prin­ci­pals objec­tius ver­te­brar les comu­ni­ca­ci­ons, acon­se­guir que els trens arri­bin fins a Sol­sona i parar una crisi econòmica que s'ha con­cen­trat sobre­tot en la indústria tèxtil i la cons­trucció. Una de les fites més impor­tants dels últims anys ha estat acon­se­guir que els ser­veis bàsics arri­bin a tota la població. El Sol­sonès és un ter­ri­tori amb la població dis­se­mi­nada i amb una gran quan­ti­tat de masies aïlla­des,i en aquests indrets neces­si­tats tan pri­mor­di­als com ara l'aigua, la llum o el telèfon no esta­ven garan­tits. Durant els últims temps s'ha millo­rat en aquests camps però encara falta arri­bar a la plena nor­ma­li­tat en l'accés a les noves tec­no­lo­gies. En algu­nes zones rurals no hi arriba la banda ampla i aquesta situ­ació és un fre a l'hora d'atraure població que podria tre­ba­llar en sec­tors més libe­rals i que neces­si­ten inter­net per comu­ni­car-se. A més d'entrar en el sec­tor de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, el Sol­sonès també reclama unes infra­es­truc­tu­res necessàries per al seu desen­vo­lu­pa­ment i que ja es pro­me­tien en el temps de la Man­co­mu­ni­tat, en els anys trenta del segle pas­sat. Pel que fa a l'aspecte econòmic, la comarca mira amb bons ulls el turisme de mun­ta­nya. La pro­li­fe­ració d'hotels, res­tau­rants i cases rurals és un dels motors econòmics en què ara es poden aixo­plu­gar els sec­tors que han estat més cas­ti­gats per la crisi. Tot i això, el que es veu com una opor­tu­ni­tat per sor­tir de la mala situ­ació econòmica tam­poc volen que es con­ver­teixi en una amenaça per al medi natu­ral, un dels béns més pre­uats de la zona.

A més de Sol­sona, l'altra població on hi haurà una pugna pel poder serà Sant Llo­renç de Morunys, el segon muni­cipi de la comarca. Ara, l'alcal­dia està a les mans dels soci­a­lis­tes i el PSC no vol per­dre l'única alcal­dia que té al ter­ri­tori. Per la seva banda, els con­ver­gents volen recu­pe­rar l'hege­mo­nia al Sol­sonès i impo­sar-se amb clare­dat a tots els muni­ci­pis. El por­ta­veu de CiU, Joan Solà, asse­gura que té “bones expec­ta­ti­ves” i entre els seus objec­tius hi ha gua­nyar als dos muni­ci­pis amb més població. Solà veu fac­ti­ble el canvi de poder a Sol­sona. “El tri­par­tit de la ciu­tat és un reflex del govern que hi havia a la Gene­ra­li­tat”, asse­nyala Solà. L'altra força que es dis­pu­tarà les alcal­dies al Sol­sonès serà ERC. Els repu­bli­cans van pas­sar de zero a tres en el dar­rer man­dat i aspi­ren a poder man­te­nir aquest nom­bre. Actu­al­ment, els repu­bli­cans osten­ten l'alcal­dia de Sol­sona amb un pacte tri­par­tit amb el PSC i El Comú, que repre­senta ICV i altres agru­pa­ci­ons muni­ci­pals d'esquer­res. La capi­tal del Sol­sonès va viure l'any pas­sat la mort del seu alcalde, Xavier Jou­nou, que havia acce­dit a l'alcal­dia l'any 2007 i havia posat fi a l'hege­mo­nia que CiU. L'actual alcalde de la ciu­tat és el també repu­blicà David Rodríguez. ERC con­fia que la bona feina feta per Jou­nou i la con­ti­nu­ació de Rodríguez per­me­tran als repu­bli­cans man­te­nir l'alcal­dia de Sol­sona. “A la comarca no teníem res i el 2007 vam acon­se­guir tres alcal­dies”, explica un dels por­ta­veus d'ERC, Car­les Mon­tu­riol. “El nos­tre objec­tiu és man­te­nir l'alcal­dia de la capi­tal en soli­tari o poder tor­nar a ree­di­tar el pacte de govern”, diu Mon­tu­riol, que reco­neix que la mort de l'alcalde “ha estat un cop molt dur”. Els repu­bli­cans s'eri­gei­xen com a alter­na­tiva a CiU. “Ni el PSC, ni ICV ni PP són l'alter­na­tiva real”, asse­nyala Mon­tu­riol. Els repu­bli­cans no espe­ren reco­llir el vot de càstig que van rebre en les cata­la­nes.“Aques­tes elec­ci­ons són dife­rents”, asse­gu­ren.

Els soci­a­lis­tes del Sol­sonès no cre­uen que aquesta tendència elec­to­ral es repe­teixi a la comarca. Con­si­de­ren que han fet una bona feina a la capi­tal i la seva volun­tat és doblar el nom­bre de llis­tes que van pre­sen­tar el 2007. El repre­sen­tant del PSC, Cristòfol Gimeno, explica que el pro­jecte implica “implan­tar-nos a la comarca”. El PSC con­si­dera que en els últims anys la marca soci­a­lista ha anat crei­xent i gua­nyant adep­tes. “Històrica­ment CiU ha estat molt forta al Sol­sonès però des de les últi­mes elec­ci­ons del 2007 s'ha començat a can­viar la tendència i con­fiem a fer uns bons resul­tats en les pro­pe­res elec­ci­ons”, asse­gura Gimeno. Per El Comú, una agru­pació d'elec­tors inde­pen­dent que també inclou ICV, el més impor­tant és man­te­nir els dos regi­dors que van acon­se­guir a Sol­sona fa qua­tre anys i man­te­nir la repre­sen­tació que tenen a tres muni­ci­pis. Aquesta for­mació política va acon­se­guir que­dar com a segona força a Sol­sona, davant del PSC en nom­bre de vots. “Un altre dels objec­tius d'El Comú és treure un bon resul­tat perquè
el Con­sell Comar­cal sigui més plu­ral”, explica la por­ta­veu d'El Comú, Isa­bel Rodríguez. Pels inde­pen­dents el més impor­tant és la recu­pe­ració econòmica de la comarca. “No podem tor­nar a caure en els matei­xos errors”, asse­gura Rodríguez. L'agru­pació defensa que la comarca ha de llui­tar perquè les ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als sur­tin del
mateix ter­ri­tori. “A més, s'ha de
millo­rar l'oferta for­ma­tiva perquè no passi el que ha pas­sat fins ara”, asse­gura Rodríguez.