“És el moment dels serveis i la política social”

Els últims deu anys hem pogut exe­cu­tar el que vam pla­ni­fi­car en la pri­mera legis­la­tura, de 1995 a 1999. En ter­mes quan­ti­ta­tius teníem un dèficit d'equi­pa­ments públics molt impor­tant que hem resolt. I hem fet dues fei­nes que pot­ser no són valo­ra­bles a curt ter­mini però que en pers­pec­tiva són interes­sants: la poten­ci­ació turística del muni­cipi i la recu­pe­ració del cen­tre històric.

La meva vocació política real té un caire muni­ci­pa­lista. Faig política perquè m'ho ha permès el meu poble i des d'aquesta pers­pec­tiva m'agrada. No m'he plan­te­jat en cap cas un relleu ni un futur a Bar­ce­lona. Ara estic al Par­la­ment, però el meu espe­rit és clara­ment muni­ci­pa­lista.

Aquests anys han estat espe­ci­al­ment com­pli­cats. La crisi ha afec­tat totes les admi­nis­tra­ci­ons i els ajun­ta­ments l'hem patida per par­tida doble, direc­ta­ment i indi­rec­ta­ment. Ens han dis­minuït els ingres­sos, tot i que les inver­si­ons fona­men­tal­ment s'han finançat en trans­ferències de capi­tal d'altres admi­nis­tra­ci­ons.

Com gai­rebé en la pràctica tota­li­tat dels ajun­ta­ments del país. És un endeu­ta­ment ade­quat al nivell d'inversió dels últims deu anys i amb obres amor­tit­za­des fins al 2006. I sem­pre man­te­nint l'equi­li­bri pres­su­pos­tari.

La política expan­siva de nova cons­trucció ja no cal. És el moment de con­so­li­dar temes refe­rits a ser­veis i a política social, a pro­moció econòmica i, un de molt estratègic: con­so­li­dar l'ense­nya­ment de secundària al muni­cipi.