GABRIEL CASAS
ALCALDE DE FORNELLS (CIU)
“La necessitat de treballar per la gent està en el meu ADN”
projectes Casas plega per deixar pas a noves generacions, però no pensa jubilar-se, sinó que ja pensa en nous reptes per afrontar
L'home que ha estat l'alcalde de Fornells de la Selva, els darrers setze anys, plega. Gabriel Casas, Gabi pels amics, deixa l'alcaldia amb 64 anys per deixar pas a gent més jove. Tanmateix, marxa avisant que no vol retirar-se de la política i que la seva intenció és continuar treballant.
Alcalde i exregidor, expresident i exconseller al Consell Comarcal, president del grup de CiU a la Diputació, no pot negar que això de la política en vostè és vocacional.
Sí, segurament. En el meu ADN hi ha la necessitat de treballar i col·laborar amb les persones. I si a més tens la sort que estàs en un poble petit, tens el privilegi que la gent se t'acosti per explicar-te les coses, i això és molt agraït. Vaig començar a treballar per al poble el 1984, quan vaig col·laborar a fundar el patronat d'esports. A part d'aquests càrrecs que deia vostè, estic col·laborant amb l'Oncolliga i Astrid. M'hi sento molt còmode i vull continuar fent-ho, amb aquestes i amb d'altres. A més, vull continuar fent política, i així ho he expressat al meu partit.
Per exemple des del Parlament?
Ja es veurà. Sóc el número 11 i, si acabo entrant, encantat de la vida. I si no, estic a disposició del partit pel que sigui.
Es nota que li faria il·lusió.
No puc amagar que a nivell personal sí, molta. He estat a l'Ajuntament, al Consell Comarcal, a la Diputació... M'agradaria col·laborar també en aquest projecte de país des del Parlament. Si digués el contrari, mentiria.
Què hi pot aportar Gabriel Casas?
Hi ha moltes comissions (medi ambient, infraestructures, política territorial...). Per totes aquestes àrees hi he passat, i puc aportar-hi experiència, voluntat i treball.
El fet que s'hagi dedicat sobretot a la política municipal, és una voluntat premeditada o s'hi ha trobat?
Ha anat venint: primer amb la regidoria i després l'alcaldia. Al consell ja treballava pels 27 pobles del Gironès, i ara a la Diputació, encara que sigui des l'oposició, treballem per als 221 municipis de la demarcació.
Deixa l'alcaldia després de 16 anys al front. Quines en són les sensacions?
Sempre dic que no ho deixo. En Gabi continuarà a Fornells i ajudant en el que pugui. Continuo amb la mateixa il·lusió per treballar que el primer dia. L'avantatge de Fornells és que l'equip de govern són les 2.300 persones del poble. Això és molt important. Per què? Perquè tenim 24 entitats vives. Dues que són el pal de paller: una, l'associació de jubilats, amb 27 anys d'existència, i l'altra l'agrupació cultural. És d'agrair tota la magnífica feina que fan. Sóc i m'he sentit l'alcalde de tot el poble, em votin o no. A mi em van ensenyar dues coses de petit: ser bona persona i treballar. He intentat ser bona persona i he treballat. I estic satisfet de la feina feta.
De quin assoliment està més orgullós com a alcalde?
En l'últim ple, els companys em van preparar una sorpresa fent un repàs de tot el que havíem fet. Em van explicar que en el primer ple que vaig presidir com alcalde, el 27 de juliol de 1995, va haver-hi l'aprovació provisional de la primera obra emblemàtica: l'obra del pont dels carros, que uneix el poble amb la zona industrial. Aquest va ser el primer missatge d'en Gabi: intentar fer ponts, que calien, però també, el més important: establir ponts de diàleg entre la gent del poble per unir-los en un sol projecte. Crec que ho he aconseguit.
Quins han estat els millors moments com alcalde?
N'hi ha molts i em costaria triar. Obres emblemàtiques, petites i grans. Ara em ve al cap la consolidació de la zona esportiva, que feia molta falta. I també un espai cultural molt necessari: la Sitja. I les cases de protecció oficial per al jovent, que ara encaren la segona fase.
I els pitjors?
Els moments de frustració quan vas a demanar el que creus que és just per al teu poble, i des de l'administració et diuen que t'entenen, però que no et poden ajudar.
Un tema complicat per vostè va ser el desdoblament de l'N-II al seu pas per Fornells.
Em va preocupar molt. Són 2,5 quilòmetres. En el seu moment s'hi va fer una gran inversió, però l'obra va estar aturada durant nou mesos. Aquells mesos van ser complicats. Però vaig tenir el suport de la gent del poble i també dels industrials del polígon, pels quals va ser molt dur. El cas és que finalment ho vam tirar endavant.
Ara fa una mica més d'un any que la Sitja va obrir les portes. Faci'm un primer balanç del que ha suposat per Fornells.
El balanç és molt positiu. És un edifici de 3.000 metres quadrats que donen per molt. La Sitja està completament consolidada amb moltes activitats: la biblioteca, l'escola de música del Gironès, la coral Sol Ixent... i d'altres. En Mateu Ciurana (director) i l'Anna Puigdemassa (tècnica), amb d'altres, han fet molt bona feina.
I el geriàtric?
Les obres de la residència per a la gent gran estan gairebé a punt de començar. Tinc l'esperança que molt properament, potser abans de l'estiu, podrem posar la primera pedra. Cobrirà una necessitat gran que teníem. Ha estat molt complicat, però ja està encarrilat.
Fa uns mesos m'explicava que se'n va amb l'espina clavada de no haver pogut deixar resolta la viabilitat dins el municipi. Ha canviat alguna cosa respecte a aquesta qüestió?
La variant de moment no podrà ser, però tenim un projecte alternatiu a punt que resoldrà en part el problema, tot i que no completament. Si no s'ha començat a construir encara ha estat per algunes dificultats amb les negociacions. Estic convençut, però, que el proper equip de govern podrà solucionar-ho i es podrà fer.
En què consisteix?
Es tracta d'una carretera de doble sentit de 420 metres lineals i amb 120 places d'aparcament.
Pel que fa a la proximitat amb la ciutat de Girona, ha temut mai que Fornells s'acabés convertint en un poble dormitori? Existeix aquest perill?
Estic convençut que no és una ciutat dormitori. I tampoc no crec que hi hagi aquest perill. És una població molt viva, amb 24 entitats molt actives. La gent que ve nova troba el seu espai cultural, esportiu, social... i s'identifica amb el poble.
Les relacions amb els diferents governs de la capital de la comarca no han estat sempre senzilles.
Tant des de l'Ajuntament com des del Consell Comarcal sempre he estès la mà i he intentat col·laborar. Unes vegades he estat correspost, i d'altres no tant. En certs moments, si haguéssim estat tots plegats capaços d'asseure'ns en una taula i parlar, potser s'hauria arreglat tot millor. A vegades cal deixar de banda el color polític i pensar en el territori, i en certs moments aquesta voluntat ha faltat per part d'algú. Per exemple, potser ara no estaríem com estem amb l'estat de les obres de l'N-II. L'any 1998 ja ens vam trobar una colla d'alcaldes perquè s'arreglés aquesta carretera. Som a l'any 2011 i no cal dir com està la situació.
El finançament és el problema més greu que tenen els ajuntaments actualment?
És una assignatura pendent de tothom. Potser comença a ser hora que els pobles, més enllà de buscar ingressos, mirem què es pot reduir. No vol dir treure serveis a la gent, però sí retallar tot allò que és, d'una manera o altra, prescindible. Hem de prioritzar.
Potser els consells comarcals haurien d'ajudar més? És una administració qüestionada.
Es parla molt de si consells comarcals sí o no. I em penso que el que fem és despistar la gent. Preguntes quin servei fan, i moltes persones no ho saben. En canvi, de la Diputació sí que tothom ho sap. Per què? Si te'n vas a un consell comarcal a demanar subvencions en sortiràs amb molt recolzament, però pocs diners, perquè el propi consell no té gaires recursos. En canvi, a la Diputació fins ara hi ha hagut més recursos, i és més fàcil que en distribueixi. Que quedi clar: els consells comarcals i les diputacions han de ser-hi, perquè donen un servei excel·lent al territori. I sense aquest servei seria del tot inviable que alguns municipis, sobretot els més petits, poguessin donar segons quins serveis que els ciutadans demanden.
Quins records li queden dels seus dotze anys al consell comarcal?
N'estic molt content. Més enllà de la gestió política, vaig poder conèixer molta gent de tota la comarca. I en els quatre anys que fa que sóc a la Diputació, també. He recollit moltes inquietuds i voluntats. Personalment és un balanç molt enriquidor.
Va canviar d'alguna manera la seva visió de la política local el pas pel consell comarcal?
Quan anava a Sant Andreu Salou, o Madremanya, o Sant Martí Vell, a vegades em reclamaven coses amb les quals tenien tota la raó del món, però sovint no tenia recursos per oferir-los solucions. El que sí podia fer, i feia, és oferir-los suport reunint-nos amb la delegació del govern, l'Agència Catalana de l'Aigua... amb qui fes falta. M'omplia de goig quan veia que aquestes petites col·laboracions donaven el seu fruit i ajudaven a desencallar els temes. El Consell Comarcal del Gironès representa 27 municipis, i per tant sempre pot fer més força que un de sol.
A la Diputació ha estat aquests quatre anys a l'oposició. Tota una novetat per vostè.
Sí, no hi havia estat mai. També ha estat tota una experiència enriquidora.
Continuarà exercint el càrrec de responsable de política municipal del Gironès?
En principi continuo. El consell nacional és el 2012. Si el partit continua confiant amb en Gabi, doncs continuaré fins aleshores, i després em poso a les seves mans.