Política

ERC, Democràcia Catalana i Rcat, junts per demanar el sí

La coalició barcelonina d'Esquerra, Rcat i Democràcia Catalana aplega 500 persones en un acte per demanar el vot afirmatiu el 10-A

Puigcercós, Portabella i Laporta fan bandera de la unitat de l'independentisme

Les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes sem­pre s'han con­ce­but com una festa de la democràcia, la festa del sobi­ra­nisme en majúscula. Bar­ce­lona tanca diu­menge un cicle que va començar a Arenys de Munt el mes de setem­bre del 2009 i la coa­lició local Uni­tat per Bar­ce­lona, for­mada per Esquerra, Rea­gru­pa­ment i Democràcia Cata­lana, es va sumar ahir a aquest movi­ment en un acte a L'Audi­tori davant de 500 per­so­nes. En defi­ni­tiva, una crida per rei­vin­di­car la importància del sí per al 10-A, però també una opor­tu­ni­tat per exhi­bir múscul de cara a les muni­ci­pals i per inten­tar demos­trar les vir­tuts de la uni­tat de l'inde­pen­den­tisme. Com va recor­dar Ignasi Pla­nas de Rea­gru­pa­ment, el número 4 de la can­di­da­tura bar­ce­lo­nina, ahir es van reu­nir sota el mateix sos­tre els caps de llista de les tres for­ma­ci­ons neta­ment inde­pen­den­tis­tes que es van pre­sen­tar al Par­la­ment: Joan Puig­cercós, Rut Caran­dell i Joan Laporta.

El pre­si­dent d'Esquerra, Joan Puig­cercós, va des­ta­car que aquest con­sens, que s'ha pogut viure a Bar­ce­lona, és la prin­ci­pal “garan­tia” per defen­sar la “lli­ber­tat”. I és que, segons el líder repu­blicà, votar afir­ma­ti­va­ment diu­menge pot supo­sar un pri­mer pas cap a aquesta “lli­ber­tat com a país” i que s'acabi d'una vegada per sem­pre el “match ball, l'última bola de par­tit” que contínua­ment pateix Cata­lu­nya, aquest cop exem­pli­fi­cada amb la crisi. “Retem home­natge a aquells que van resis­tir al fran­quisme”, va reblar Puig­cercós, que va fugir d'un dis­curs elec­to­ra­lista per cen­trar-se a ala­bar el paper que han tin­gut les con­sul­tes.

El 22-M, pro­ta­go­nista

Per con­tra, tant Jordi Por­ta­be­lla com Joan Laporta sí que van tenir inter­ven­ci­ons molt més mar­ca­des per les elec­ci­ons. El líder de la coa­lició i can­di­dat a les muni­ci­pals, Jordi Por­ta­be­lla, va remar­car que “sumar” sem­pre és posi­tiu i va asse­nya­lar que aquells que no vota­ven inde­pen­den­tisme argu­men­tant que les for­ma­ci­ons ana­ven desu­ni­des ara s'han que­dat sense excu­ses. “Que dei­xin d'embo­li­car la troca”, va dir. Pel que fa al 10-A, va fer una bri­llant com­pa­ració recor­dant que José Luis Rodríguez Zapa­tero avala les primàries del PSOE com a para­digma del dret a deci­dir. El mateix, segons Por­ta­be­lla, pas­sarà diu­menge.

Per la seva part, l'expre­si­dent del Barça també va fer un panegíric a favor de la uni­tat. No podia ser de cap altra manera, perquè aquesta falta d'entesa entre el món sobi­ra­nista va ser l'argu­ment que va esgri­mir per dei­xar Soli­da­ri­tat Cata­lana. Un Laporta que, per pri­mera vegada des del seu acos­ta­ment a Esquerra, va com­par­tir esce­nari amb Joan Puig­cercós. Una foto­gra­fia que denota la uni­tat que els repu­bli­cans per­se­guei­xen i pre­co­nit­zen sobre­tot des de l'ensul­si­ada elec­to­ral del 28-N.

La curi­o­si­tat de la jor­nada, però, la vam tro­bar en un paper que els orga­nit­za­dors van repar­tir per l'Audi­tori en què anun­ci­a­ven, en un intent de ser trans­pa­rents, que l'acte havia cos­tat 5.000 euros i dema­na­ven als assis­tents una col·labo­ració voluntària de 10 euros. Abans de mar­xar, però, es va aler­tar irònica­ment des de l'esce­nari que ningú fugís sense pagar, que “no som Con­vergència ni això és el Palau de la Música”.

Bozal vota anticipadament a la consulta

La consellera, que havia considerat la iniciativa il·legal, no fa públic el sentit del vot
S. P. G

La consellera més buscada en la prèvia de la consulta sobre la independència que es farà a Barcelona ha donat la sorpresa. Pilar Fernández Bozal, que és l'actual consellera de Justícia i va ser l'advocada de l'Estat que va fer el recurs contra la consulta d'Arenys de Munt perquè la considerava il·legal, va optar ahir per votar anticipadament a la seu de la Fundació Catdem i posar fi a la polèmica. Ho va fer en privat i sense fer públic si votava a favor o en contra.

Seguint l'exemple del president Artur Mas, la consellera de Justícia va votar sense convocar els mitjans de comunicació a les 14 hores. Fonts del departament, però, van mostrar la seva sorpresa per la celeritat amb què va transcendir la notícia.

Als seus escrits, l'aleshores advocada de l'Estat afirmava que la cessió de dependències públiques per a les consultes era un fet que posava en perill l'estabilitat d'Espanya i el va equiparar amb les capelles ardents en homenatge a membres d'ETA morts en alguns consistoris bascos. Ahir, però, Barcelona Decideix va celebrar el vot de Bozal perquè “dóna fe i plena credibilitat” jurídica al procés actual. El partits de l'oposició van reaccionar amb ironia, crítiques al seu passat d'advocada i queixes pel secretisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.