La incògnita de les dinàmiques

Després d'un empat tècnic amb CiU el 1999 i el 2003, Esquerra va aconseguir una folgada majoria absoluta en les últimes eleccions municipals a Sant Llorenç Savall. Al contrari que quatre anys abans, quan havia necessitat el suport del PSC per obtenir l'alcaldia, els seus set regidors van ser suficients per tornar a investir Ricard Torralba, que havia agafat el relleu de Magí Rovira el 22 de juliol del 2005. En el precedent més immediat –els comicis al Parlament–, però, com en la majoria de poblacions de Catalunya, l'èxit de Convergència i Unió va ser rotund, amb gairebé el 50% dels vots per només el 15,21% d'ERC, cosa que fa difícil determinar quina de les dues dinàmiques està destinada a prevaldre: la de partits o la local.

“Com sempre, la nostra llista està formada per una majoria d'independents que vol treballar per Sant Llorenç”, afirma Torralba, una altra vegada l'alcaldable d'ERC, que és conscient que “la crisi acostuma a castigar a qui governa”. Tot i això, confia que prevalgui “la feina feta” perquè, “en les municipals, gran part del vot és de la persona”. Pel que fa a Olga Olivé, que repeteix com a número 1 de CiU, espera que el bon moment de la seva formació es faci notar, però també la tasca desenvolupada en els 8 anys a l'oposició: “Com a presidenta del Consorci de Turisme també he estat fent coses per dinamitzar el poble”. Per tot plegat, el PSC, que presentarà per primer cop Jaume Valls, podria tornar a tenir la clau del govern, per bé que tant Torralba com Olivé destaquen la seva “bona sintonia”.