Blanc, negre o gris
Les formacions han jugat diversos rols en les consultes
ERC s'hi ha bolcat des del començament, conscient que es tractava del seu electorat, mentre que CiU no ha tingut tant de protagonisme
El PSC, el PP i Ciutadans han criticat amb duresa el moviment
ICV ha trobat a faltar una opció federalista en els referèndums
han fracassat
Els partits s'han mogut en tots els escenaris possibles a l'hora d'implicar-se en les consultes, un posicionament que ha estat un fidel reflex del que pensaven sobre el dret a decidir. Esquerra, lògicament, ha apostat pel blanc, pel suport incondicional als referèndums. Al cap i a la fi, es tracta dels seus idearis i dels seus potencials electors. CiU també s'ha situat en el blanc, tot i que algun cop s'ha acostat al gris. En definitiva, la tradicional ambigüitat que sempre persegueix la federació quan es parla d'independentisme. ICV s'ha posicionat en el gris, en un punt en què no ha criticat el procés, però tampoc s'hi ha implicat, mentre que el PSC, el PP i Ciutadans han jugat al negre, a l'atac absolut contra unes iniciatives que consideren allunyades de la realitat del país.
ERC i CiU han fet campanya plegats en algunes de les onades sobiranistes. Els republicans, però, han retret a la federació que no hi hagi posat més el coll i que els seus principals líders polítics no hagin fet campanya a favor del sí. És per això que Esquerra sempre s'ha vindicat com la formació que ha donat més suport a aquests processos, i cada vegada que hi ha hagut alguna votació ha desplegat tota la seva força propagandística per deixar-se veure. Això sí, el seu líder, Joan Puigcercós, ha recordat més d'un cop que la principal força dels referèndums rau en les persones anònimes, en els ciutadans que han fet possible tot el desplegament.
La visualització republicana contrasta amb la dels nacionalistes. Hi ha hagut onades en què han participat activament, mentre que en d'altres s'han mostrat més tímids. La federació també ha hagut de nedar entre dues aigües, entre les tendències sobiranistes de CDC i la visió més conservadora d'Unió. Només cal veure el recel que ha despertat en Josep Antoni Duran i Lleida la conversió independentista de Jordi Pujol o el vot que ha exercit en la consulta de Barcelona Artur Mas.
Un president que va votar a títol personal i que sempre ha defensat una “transició nacional” a través del dret a decidir, però que també ha deixat clar que el govern no ha de tenir un paper proactiu amb les consultes, tal com havia fet ERC. Altres consellers de l'executiu també han exercit del seu dret a vot.
En el cantó totalment oposat a CiU i ERC s'han situat el PSC, el PP i Ciutadans. Els socialistes sempre han censurat aquest tipus d'iniciativa i fa pocs dies el primer secretari del PSC, José Montilla, va recordar que el vot afirmatiu de Mas durant el 10-A provoca la “divisió” de Catalunya. A més, han utilitzat les consultes per atacar el flanc més independentista de Convergència i alguns ajuntaments socialistes, com ara el de Barcelona, han posat traves a l'organització.
Al seu costat, el PP també ha mostrat una actitud visceral, com no podia ser d'una altra manera. Els populars mantenen que aquests referèndums són “il·legítims”, exactament igual que Ciutadans. La formació d'Albert Rivera, fins i tot, va participar en una botifarrada popular, el Butifarrèndum, encaminada a desprestigiar els referèndums.
En aquesta amalgama, ICV ha adoptat una posició equidistant. No han donat mai suport explícit a les consultes, però tampoc no han estat tan bel·ligerants com el PSC o el PP. El seu líder, Joan Herrera, ja ha anunciat que no votarà a Barcelona perquè hi troba a faltar una opció federalista, mentre que el candidat per les municipals, Ricard Gomà, sí que s'ha declarat independentista i, per tant, anirà a les urnes.
Aquestes propostes també s'han traslladat al Parlament per aconseguir la celebració d'un referèndum oficial, però, han caigut en un sac foradat. Primer va fracassar la iniciativa legislativa popular de l'associació sobiranista Deumil.cat i després la de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra. Per contra, el tàndem Alfons López Tena i Uriel Bertran, ara a Solidaritat (SI), un partit que també s'ha bolcat en les consultes, va ser més a prop de l'èxit i, fins i tot, va estar a punt d'iniciar una recollida de 220.000 signatures després que la Mesa del Parlament obrís la porta al seu projecte. Al final, però, el legislatiu va fer marxa enrere. Això sí, els grups parlamentaris han aprovat un parell de resolucions a favor de les consultes.