Barcelona fa país

Bar­ce­lona ha estat a l'altura del moment. Un total de 257.645 per­so­nes han votat en la con­sulta sobi­ra­nista que es va cele­brar ahir, una dada que trenca, a l'alça, les pre­vi­si­ons que s'havia fixat l'orga­nit­zació i que suposa un epíleg brillós per a un movi­ment que des del 13 de setem­bre de 2009 ha dei­xat petja en més de 550 muni­ci­pis del país. L'anàlisi d'aquests resul­tats s'ha de fer a par­tir de dos barems. Si es pren com a referència el cens de la capi­tal cata­lana (1.143.040 per­so­nes), el tant per cent de par­ti­ci­pació ha estat del 21,37%. Si s'hi afe­gei­xen, però, els votants entre 16 i 18 anys i la població estran­gera, que també hi podien par­ti­ci­par (en total, 1.420.580 elec­tors poten­ci­als), el per­cen­tatge de mobi­lit­zació baixa fins al 18,14%. “Mai no hauríem pogut ima­gi­nar uns resul­tats com aquests. Hem fet història”, va pro­cla­mar ahir al ves­pre el por­ta­veu de Bar­ce­lona Deci­deix, Alfred Bosch, visi­ble­ment con­ta­giat per l'eufòria i l'emoció. Aques­tes dades per­me­ten com­pa­ra­ci­ons malèvoles, no només amb les de la con­sulta de la Dia­go­nal, en què la par­ti­ci­pació va ser del 12,2%, sinó amb els resul­tats de les últi­mes elec­ci­ons cata­la­nes. I és que els 257.645 sufra­gis d'ahir tri­pli­quen els que van obte­nir, junts, ERC, SI i Rea­gru­pa­ment en aquells comi­cis. Per tant, i recor­rent a un tòpic, Bar­ce­lona no només ha pas­sat l'exa­men, sinó que ha tret nota. No en va, no només s'ha asso­lit una par­ti­ci­pació molt supe­rior a la que s'havia donat en pobla­ci­ons metro­po­li­ta­nes com ara Cor­nellà (10,6%) o Ter­rassa (13,6%), sinó que també s'ha sobre­pas­sat la mit­jana de segui­ment que fins ara s'havia regis­trat en les con­sul­tes con­vo­ca­des arreu del país (17,97%). “No només no hem rebai­xat aquesta mit­jana, sinó que hem aju­dat a aug­men­tar-la”, recal­cava ahir Bosch.

Com ja es pre­veia, el vot anti­ci­pat que s'ha anat reco­pi­lant durant els últims qua­tre mesos, ha estat clau amb vista al còmput estadístic final. I és que abans que s'ini­ci­es­sin les vota­ci­ons d'ahir, ja s'havia asso­lit una mobi­lit­zació del 8% gràcies a aquesta fórmula.

A banda de la fre­dor de les estadísti­ques, però, hi ha les sen­sa­ci­ons que deixa la jor­nada d'ahir. Sota un sol més esti­uenc que pri­ma­ve­ral, les vota­ci­ons es van desen­vo­lu­par en un extra­or­di­nari ambi­ent cívic i fes­tiu. No hi va haver inci­dents remar­ca­bles, i en les meses de bar­ris com ara Sants o la Vila de Gràcia no era gens rar veure cues de gent espe­rant per dipo­si­tar el seu sufragi. Tam­poc no era estra­nya la presència d'immi­grants: ahir van votar fins a 13.394 estran­gers i joves de 16 a 18 anys. Això demos­tra, per Alfred Bosch, que “Bar­ce­lona con­ti­nua sent una ciu­tat cos­mo­po­lita, i la gent s'hi vol inte­grar ràpida­ment”.

Com en ante­ri­ors epi­so­dis en què l'inde­pen­den­tisme s'ha mos­trat fort, la pre­gunta del milió és com es podrà donar con­tinuïtat al feno­men per evi­tar que es dilu­eixi. Una pos­si­ble via seria el procés que es vol ende­gar imme­di­a­ta­ment per cons­ti­tuir una assem­blea naci­o­nal cata­lana.